diumenge, 14 de desembre del 2008

Primer acte de la tragèdia blanca.

Apoteòsic! I sobre mullat, que ahir no va parar de ploure durant tot el partit. Ara, jugant amb l’avantatge de que sé què ha passat perquè ja ha acabat el clàssic, què voleu que us digui... Crec que no canvio la golejada o la maneta que demanava pel que va passar ahir. Perquè ahir el Barça va ser cruel, va ser dolent, com aquells personatges malvats de les tragèdies gregues. Els vam estar donant esperances, els vam estar posant la mel als llavis durant gairebé tot el partit, fent-los creure que podrien treure un resultat positiu i digne del Camp Nou. Ha! Creieu-vos-ho, insensats! Feu-vos il·lusions i castells a l’aire. Toqueu el cel, gaudiu del moment, perquè a l’hora de la veritat, res de res. La glòria només esta reservada pels millors, els campions, els autèntics números u. La davallada a l’infern és més dura quan has tingut el cel a tocar. Els protagonistes del desenllaç fatídic blanc van ser el malvat Eto’o, que s’hi va recrear fallant un penal (minut setanta), per esmenar el seu error marcant un gol de córner (minut vuitanta-tres) i Messi, que ahir tot sigui dit no va estar gens fi, posant a tots al seu lloc amb un tros de gol (minut noranta-u).

A mi m’agrada sempre dir les coses com són, i aquest Madrid tant acabat, que va venir amb els efectius que va venir (vuit o nou baixes), que tothom donava per golejat i mort, que el Barça havia de guanyar sense baixar de l’autocar, va fer un partit molt seriós en defensa. El plantejament, però, va ser d’equip petit: tancats darrere, perdent tot el temps del mon i esperant que el Barça perdés la pilota per sortir al contraatac. Això sí, l’àrbitre també va afavorir aquesta tàctica blanca essent molt permissiu i no ensenyant targetes per la quantitat de faltes (alguna d’elles pujada de to) que van fer.

I ahir vam veure un bon partit (la primera i la segona part se’m van passar volant!), on el Barça va ser qui va portar tot el pes del joc (possessió gairebé del setanta per cent) i on el Madrid va disposar m’atreviria a dir de les ocasions més perilloses del partit (a banda dels gols i el penal) mercès a, si no em descompto, un parell d’ocasions claríssimes per avançar-se al marcador, fruit de dos contraatacs. Però un gran Valdés va impedir-ho. I és de justícia situar al porter blaugrana on es mereix, a dalt de tot. Perquè segurament si el Barça va guanyar ahir va ser gràcies a ell i a les seves parades. No vull pensar què hagués passat si el Madrid s’hagués avançat al marcador.

Què he après? Doncs que potser l’eufòria no és bona, perquè ahir vaig veure a un Barça que va jugar bastant precipitat a la primera part, amb aquella ànsia d’anar a buscar el primer, perquè tothom sabia que si el primer queia aviat, segurament el segon, i el tercer i ves a saber quants més en podrien caure. Però no va ser així. I recordant al mític Casaus, no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat. De totes maneres, ja són dotze punts que el Barça li treu al Madrid, o el que és el mateix, quatre partits de distància quan tot just s’han disputat quinze jornades de lliga. Impactant la dada.

EN POSITIU.
Malgrat que el joc del Barça no va ser del millor que s’ha vist aquesta temporada, vam veure un partit molt distret i emocionant. D’aquells que fan afició.

Sens dubte, el Madrid se’n va tocat del Camp Nou.

Víctor Valdés ahir va salvar al Barça i va tenir una nit molt inspirada. Dedicat a tots els seus crítics, imagino!

EN NEGATIU.
Gudjohnsen no em va agradar gens. Va perdre pilotes al mig del camp bastant perilloses que van suposar algun que altre contraatac blanc. Però ja sabem que tècnicament és limitat i, d’on no n’hi ha no en pot rajar... Ai, bacallà!!

Messi, malgrat el gol, va fer un partit molt discret.

L’àrbitre, lluny d’escombrar cap a casa, va posar a més d’un culé (entre els que m’incloc) els nervis de punta. No em va agradar gens l’arbitratge. Raser diferent pels dos equips.

Això de que els dos equips surtin a l’hora al començament del partit, no m’agrada. Trobo a faltar aquelles escridassades que rebia el Madrid fa anys. Encara sento els xiulets al traïdor quan va trepitjar el Camp Nou per primera vegada amb la samarreta blanca (jo estava al camp!).

13 comentaris:

òscar ha dit...

jordi, passada ja l'explossió de sentiments del dissabte, crec que s'ha de fer capítol a part per en valdés. freqüentment criticat, la nit del derbi va estar perfecte amb dues aturades quan el partit dormia amb el 0-0.
tot i que no van lluïr tant com de costum, la tenaçitat d'etoo després d'errar el penal, l'espurna final de messi que és per emmarcar al museu dels barça-madrid i, finalment, el gir al matx que va donar en sergio busquets crec que és, el que avui, permet dedicar DOTZE mirades de reüll, amb certa suficiència, a aquesta colla de .......... (posar l'adjectiu al gust) anomenats madriz!

Jordi ha dit...

Òscar, totalment d'acord. Tenim la sort de comptar amb jugadors magnífics i que motivats encara ho són més.
Estava bo l'entrepà de carn arrebossada?

Alex. ha dit...

Jordi, podrem llegir a la teva Banyera un Manifest d'Enaltiment Culé Post Derbi?

I tindria cabuda en aquest enaltiment la Núria... i la Carme?

Tan mateix, Ikea "esporintzaria" aquest enaltiment?

El mateix dia i a la mateixa hora, Antena 3, enaltia El Senyor dels Anells i Les Dues Torres... Dues Torres com els dos gols del Barça. Hi cap enaltiment més gran?

Uri ha dit...

Ja t'ho vaig dir jo que l'eufòria s'havia de guardar per després!

Anònim ha dit...

Es tractava de deixar-los a 12 punts i hem complert l'objectiu, però si el partit s'hagués acabat al minut 82, totes les cròniques serien en negatiu.

Al final només recordem el resultat. Ningú recorda el pèssim partit de l'Eto'o (penal fallat inclòs) gràcies al gol de "xurro", perdó de genoll i ningú recorda el pèssim partit de'n Puyol gràcies a l'únic córner en que va tocar la pilota. Dels quatre corners que va tirar el Madrid, cap d'ells va ser rebutjat per la defensa del Barça.

El Madrid en tenia prou en ofegar al Xavi i en martiritzar al Messi amb la col.laboració del Cantalejo. Per ofegar al Xavi en tenien prou en deixar sols al Puyol i al Guddy, incapaços de pujar una pilota amb criteri.

El Barça només va jugar bé -a part de la gran actuació del Valdés- a partir de l'entrada del Busquets.

Malgrat l'alineació del bacallà al mig del camp i del Puyol al mig de la defensa, el Pep continua sent el més intel·ligent de tots.

I em penso que ja m'estic allargant massa.

Visca el Barça!

Jordi ha dit...

Alex: enaltiment? Crec que ja tenim la moral ben alta, no? De totes maneres avui agafo vacances, a casa l'Alba no puc connectar-me a internet perquè es va trencar l'ordinador i a casa meva no tinc internet! Intentaré fer els possibles... Tiraré de biblioteques públiques...

Uri: tota la raó, company! Aprenc...

Garrofaire: et dono la raó en que el Madrid ofegant al Xavi ens va matar. Els centrals del Barça són incapaços de pujar una pilota amb criteri. I el bacallà, encara menys!! Força Barça, i a 12, que és el que compte!!

Albert ha dit...

Si el Madrid no hagués tingut baixes hagués sortit a guanyar des del primer moment i la seva defensa hagués estat un colador.

Jo també estic en contra d'això de la "germanor" entre els rivals, que han de sortir al camp junts. No saps si aplaudir o xiular...

Que vagi bé!

Anònim ha dit...

Avui em sembla que discreparé amb tu en un parell de detalls:

1- Per mí el Madrid aquell que donaven per mort ho era i ho va demostrar durant el partit. Va sortir a jugar com qualsevol equip petit que no pugui fer més que no endursen una golejada i bé ho va aconseguir perque en defensa no va fer igues i perque Casillas va estar espectacular, però jo no diré pas que no estava mort ni tampoc que no es podria havr endut una golejada.

2-En quant a Messi i tant que no va jugar el seu millor partit, però tenint en comte que està traumatitzat amb el seu tormell doncs es normal que es desconcentrés, després de totes les patades que va rebre.

I ja no et faré més la contra per avui eh? jeejej

Una abraçada!

Fran ha dit...

Hala, Jordi! T'agrada el morbo i l'escàndol al futbol :-))
Pot ser tornaràs a sentir-ho quan Guardiola trepitgi el Camp Nou com a entrenador blanc >:-)

Bromes a part, s'ha de felicitar el Barcelona, està demostrant ser el millor des de la jornada 3. Aquest any no hi ha rival.
Una abraçada.

Eloy ha dit...

Avui coincideixo pràcticament en tot amb tu, fins i tot amb el bacallà, que no es va trobar fi en cap moment i va perdre la tira de pilotes, sobretot al principi de la segona part, que el madrit va veure un xollo presionant-lo.
El millor del partit a part del Valdés (ja era hora que se li comenci a reconéixer que és el millor porter que ha tingut el Barça des que van fer fora al Zubi) va ser en Busi II. Només sortir ja se sabia que li començarien a donar estopa els merengons i que perdrien els papers al mig del camp. Com cobreix camp aquest xaval!
Etoo i Messi força malament, però al menys van aparéixer. El que no va existir al camp va ser el monsieur. Partit lamentable. I van...
Per últim, en negatiu, la transmissió de la Sexta i la narració????? de l'Andrés Montes. No sap els noms dels jugadors. Com a mínim això se li hauria de demanar.

Sílvia ha dit...

Hola!
Un equip volia jugar i el real Madrid vestit de Numància.
Salutacions
sílvia

Eloy ha dit...

El Numancia ens va guanyar, i els altres no, jejejej....

Jordi ha dit...

Albert: no sé que vols que et digui. El Schuster no és un entrenador molt ofensiu... No hace falta decir nada más...

Silvi: 1.- Suposo que el canvi d'entrenador els ha rebifat una miqueta...
2.- El pobre Messi havia de jugar espantat!! Home, colla d'assassins!!

Fran: No m'espantis!! Guardiola sempre serà blaugrana!!
Per la resta, sí, tens raó! Però no ho dic perquè sigui culé!!

Eloy: sóc anti-Montes i el meu antídot va ser connectar-me a RAC1. No vaig poder sentir el seu festival... D'acord amb el que dius, menys amb Henry, que hi va posar voluntat! Però n'esperava més, sí! Després del hat trick...

Silvia: Sí que podia ser el Numància el que va visitar el Camp Nou... Ara que ho dius....