dijous, 30 d’octubre del 2008

Esmorzars i xinesos.

Avui l’E ha vingut amb un somriure als llavis a l’esmorzar, amb el cafè amb llet en got llarg, mirant a banda i banda de la taula i dient que tenia una exclusiva. “Hay un grupo de chinos rodando una película en las escaleras de entrada del edificio. Hay todo un conjunto de gente (de aquí y de allí) haciendo de extras, luego están los dos protagonistas y luego el co-chino, que es el que manda. O sea que por aquí se van a repartir ostias por doquier, como aparezca el Bruce Lee.”. Li hem intentat treure més coses, ja que per tots és sabut que ell s’assabenta de tot i sap fil per randa que li passa a l’un o què li passa a l’altre (radio Macuto, en poques paraules). “Se ve que es una producción de la TV3 con una productora china. Y hasta aquí puedo leer. No sé más. Ahora, si queréis salir en la película, a mi no me busquéis porque no tengo amigos dentro.”. Després ja ens ha explicat que si s’ha comprat una cafetera Nespresso i que li han portat a casa directament de la botiga (l’R ha expressat els seus dubtes de que hi hagi repartiment a domicili al Carmel) i que ha de passar a fer la primera compra de cartutxos perquè li han de donar un regal. De moment de la capsa de quinze cartutxos ja n’ha provat tres, i el seu objectiu és provar-los tots, però de franc, sense pagar res, per després poder decidir quin es queda.

I sí, la veritat és que l’E tenia raó amb això dels xinesos perquè, evidentment, quan hem acabat d’esmorzar jo m’he acostat a veure què feien. Hi havia dos xinesos que destacaven per sobre de la resta: un noi tot tocat i posat vestit de forma moderna amb ulleres de sol amb vidres grocs i una noia tota ben arreglada. Després tot el conjunt de càmeres i ajudants que no es perdien detall.

La cosa ha quedat aquí. De tant en tant, com que el nostre despatx està en una posició privilegiada, sortíem a una passarel·la (anomenada pont de comandament) per veure com anava el rodatge. I la cosa anava bé. Llums (bé no en calien), càmera i acció!

A les dotze i mitja han fet una pausa per dinar, i les escales de l’edifici eren un formiguer de gent menjant dempeus d’unes petites carmanyoles blanques amb forquilla. Uns es recolzaven a les baranes, els altres estaven asseguts a les escales. M’he adonat que hi havia un xinès amb màniga curta i amb xancletes. Aquest demà, segurament, agafarà la baixa per pulmonia.

Per la tarda ja hem anat desengranant més l’assumpte. Quan l’R ha arribat de dinar, s’ha acostat al pont de comandament. Sabia més coses: es una sèrie que s’emetrà per TV3 i és una coproducció amb una productora de Shangai. A mi se m’ha encès el llum, mentre veiem rodar una escena de la xina baixant d’un Mercedes negres aparcat a l’entrada de que podríem buscar-ho a internet. Quan han acabat de rodar l’escena on no s’ha produït un accident de miracle, ja que el Mercedes ha arrancat i de què es dona un cop amb un cotxe vermell que passava per allà, ho me buscat a internet. I sí, hem trobat la notícia publicada a El Periódico de Catalunya.

De totes maneres, li he preguntat a l’E si sortiria d’extra. M’ha mirat i m’ha dit que no amb el cap, que no hi havia prous diners per pagar la seva estel·lar actuació.

L'APUNT.
Abans de plegar he anat al lavabo i m'he trobat una munió de xinesos dintres. Puc constatar dues coses:
a) Pixen de peu, igual que nosaltres.
b) No es renten les mans (ni abans, ni després).

11 comentaris:

Alex. ha dit...

A totes les feines hi ha un racó estratègic o "Pont de Comandament", és important no perdre mai aquesta plaça i ser-hi sempre camuflat... ja sigui en forma de planta, cendrer o sofà.

Quan posin la serie, ja avisaràs, veurem quin careto fa el Co-xino!!!

Jordi ha dit...

jajaja Jo em camuflo en forma d'escultura grega (em despullo i tot).

sí, ja avisaré. A més a més, ahir quan sortia va coincidir just que estaven rodant una escena i m'hi vaig colar. O sigui que potser també surto!! Seré el Co-xino II?

bajoqueta ha dit...

Osti res de treure't roba que encara te fitxaran per les pelis xines porno jajaja és broma.
Semblem tontos quan veiem que roden alguna cosa :) La gent que treballa cada dia deu flipar, però fa gràcia.

òscar ha dit...

si ens aturem a mirar com avançen unes simples obres al carrer, com no hem d'anar com a tòtils a veure una peli xinessa?
ón? quan? hi ha entrepà de chopped pels mirons? :)
bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

Que fort quines coses et passen jejejej. Per tafanejar he miral l'article del Periodico que hasn lincat i síiiiiiii hi ha un altre serie, horror!!! I no per res es que Vent del pla em vaig possar a veure-la un dia per entretenimet i estic enganxada, oido les series!!! SOS.

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Hola!
Crec que tens contingut per escriure un guió i fer una peli!
Salutacions
sílvia

Jordi ha dit...

Bajoqueta: no sé de que treballes, però imagina't que, posem el meu cas, que sóc programador i estic assegut a una taula davant d'un ordinador, tenir un grup de gent darrera mirant com ho fas... Curiós... i estressant! Això de despullar-me, si paguen bé...

Òscar: l'entrepà no ho sé, però que ells tenien un bufet de begudes i menjar, això t'ho puc assegurar. No m'he aturat mai a mirar unes obres (imagino que això va implícit amb l'edat). Un dia d'aquest he de fer l'experiment a veure què tal va...

Silvi: Doncs ja em diràs com t'ho fas per enganxar-t'hi, perquè el que és jo no hi ha manera. I mira que Vent del pla un dia a la setmana segur que el veig, però entre que m'adormo al sofà i que la temàtica no m'acaba d'atraure.... I el mateix em passa amb altres sèries d'aquestes que la gent s'enganxa com House, Perdido, i no sé quantes més. Ah!! Aquesta, però, la veure!! Encara que només sigui per la curiositat de veure com ha sortit l'edifici on treballo i si apareixo jo per allà fent una sortida estelar.

Silvia: i després qui m'ho compraria? Home, si trobo un soci amb diners que hi vulgui invertir...

Luigi ha dit...

Caram Jordi, quina història més suculenta i ben explicada. Vaig atabalat i no tinc gaire temps de llegir aquestes gemmes que ens ofereixes al teu blog. Ho intentaré remediar, encara que sigui amb menys hores de son.

Llegit a la paret que hi ha sobre la tassa del wàter d'un restaurant xinès: "No dejes de mirar, te pueden atacar"

Pues eso

Jordi ha dit...

Luigi, hola!! Quan de temps. Tranquil, el primer és el primer, així que descansa força! Bona la frase, digne de ser analitzada amb tranquilitat!! jejeje Ja em diràs a quin tipus de restaurants vas... jejeje Per si de cas, vaig mirant, no sigui que...

Fran ha dit...

:-) I davant d'aquella situació al WC et va sortir el pipi?

Jordi ha dit...

jajaja Sí, com un campió!!