dimecres, 29 d’octubre del 2008

Fred Polar.

Tanco la porta de casa i començo a baixar les escales. De seguida me n’adono que em falta alguna cosa. Què és? Reviso butxaques i penso. Flaix! L’abric! Merda. Torno a desfer el camí però recordo que no paga la pena: la clau està posada darrera la porta i l’Alba està dormint. Així que, per no despertar-la, decideixo que potser el Tomàs no l’ha encertada i no fa tant de fred com van predir. Intentaré passar el dia amb una samarreta de màniga curta i una altra de màniga llarga. Això és tot.


Surto al carrer. Evidentment en Tomàs l’ha clavat. Fred! Molt fred. El cotxe el tinc aparcat a la vorera de sota i només he de caminar un carrer. Corrent, això sí, vigilant de no relliscar. Entro dintre el cotxe, engego el motor i... vuit graus de temperatura a fora! Uff!! De moment els del temps l’estan encertant en tot: pluja i molt fred polar. Arribo a la feina amb el termòmetre marcant un grau menys que quan he sortit de casa. M’autoconvenço que avui hauré de ser valent i que, com autèntic urbanita-montanyès que sóc, hauré de fer reunir forces d’on sigui i fer el cor fort.


Entro a l’edifici on treballo vint minuts abans (això del canvi d’hora encara em té desconcertat). Allà, cosa rara, està l’E assegut a la seva cadira. El saludo. Avui porta una americana blava a sobre. “Vas muy fresquito hoy”, em deixa anar. Faig la típica broma que vaig néixer a un poble de les afores de Bilbao de nom Barcelona i pujo les escales. Mica en mica vaig entrant en calor i ara ja puc moure els dits de les mans i no em costa parlar. Crec que he pogut salvar els membres inferiors i superiors (i el mig) i no s’hauran de tallar per hipotèrmia.


Una vegada al meu lloc de treball traço la tàctica a seguir: em trauré la samarreta de màniga llarga per estar per l’edifici i així quan surti a fora no notaré tant el canvi de temperatura. Bé, quina tonteria, el notaré igual, però tindré alguna cosa amb que abrigar-me que abans no tenia.


Després de gelar-me de fred durant set hores d’anar amb màniga curta, arriba l’hora fatídica: les tres del migdia. Plego de treballar i surto al carrer. Hòstia quin fred!! Sembla que en fa més que al matí. Entro al cotxe, l ‘engego i, efectivament, el termòmetre marca cinc graus. Definitivament ja és aquí l’hivern amb fred polar incorporat! I qui sap si algun constipat que altre m’haurà portat per ser tant valent!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Consolat! Aquí a Casserres ens ha nevat una estona, aquesta tarda estavem a 3 graus i segurament aquesta nit glaçarà.

Però abrigat i no facis el valent, ja saps que passa amb els teus refredats! Cuida't


mama

segonpal ha dit...

Hosti! quan he vist la foto de l'ós he pensat que potser t'hauries trobat amb el Hvala.

òscar ha dit...

en tomàs sempre la clava, jordi. jo me l'escolto per la nit, em passo a word la predicció a din-a4 i courier new cos 12 i, com tu, ... surto al carrer amb un polo de màniga curta.
visca els refredats!

Jordi ha dit...

Mama: si, mama!! Ja ho faré!!

Garrofaire: No, pero ara que ho dius aquest cap de setmana podria fer una escapadeta per allà, per si el trobo. Hi ha recompensa?

Òscar: En Tomàs és el Gurú del temps. El que ell diu va a missa. Ara, com tu dius, el que després facis ja... Ah!! Una cosa bona. Ahir miro el temps a TV3, veig que farà sol avui i he vingut amb el paraigües... Quin cap!

Txell ha dit...

Si et serveix de consol en aqui Compiègne ahir estabem sota cero...i avui mas de lo mismo....el fred ens ataca per totes bandes!!!

Avui ja no ens pilla a ningu, segur que ja no has sortit tan descobert, ja ja ja!!

Cuida't,

Txell

Jordi ha dit...

Avui ja he tret la bufanda de l'armari! Sota zero... uff!! Ja tremolo!! Bé però suposo que a fer rugby, no? I amb samarreta sense mànigues?

Alex. ha dit...

...les castanyes, els moniatos, els panellets; tot embolicat d'un aire gèlid!!!
Si més no, la Castanyada serà com ha de ser, amb fred!!!

Jordi ha dit...

Amb això sí que tens raó. Una castanyada com cal! Amb bufanda i guants!