Fred Polar.

Tanco la porta de casa i començo a baixar les escales. De seguida me n’adono que em falta alguna cosa. Què és? Reviso butxaques i penso. Flaix! L’abric! Merda. Torno a desfer el camí però recordo que no paga la pena: la clau està posada darrera la porta i l’Alba està dormint. Així que, per no despertar-la, decideixo que potser el Tomàs no l’ha encertada i no fa tant de fred com van predir. Intentaré passar el dia amb una samarreta de màniga curta i una altra de màniga llarga. Això és tot.

Surto al carrer. Evidentment en Tomàs l’ha clavat. Fred! Molt fred. El cotxe el tinc aparcat a la vorera de sota i només he de caminar un carrer. Corrent, això sí, vigilant de no relliscar. Entro dintre el cotxe, engego el motor i... vuit graus de temperatura a fora! Uff!! De moment els del temps l’estan encertant en tot: pluja i molt fred polar. Arribo a la feina amb el termòmetre marcant un grau menys que quan he sortit de casa. M’autoconvenço que avui hauré de ser valent i que, com autèntic urbanita-montanyès que sóc, hauré de fer reunir forces d’on sigui i fer el cor fort.

Entro a l’edifici on treballo vint minuts abans (això del canvi d’hora encara em té desconcertat). Allà, cosa rara, està l’E assegut a la seva cadira. El saludo. Avui porta una americana blava a sobre. “Vas muy fresquito hoy”, em deixa anar. Faig la típica broma que vaig néixer a un poble de les afores de Bilbao de nom Barcelona i pujo les escales. Mica en mica vaig entrant en calor i ara ja puc moure els dits de les mans i no em costa parlar. Crec que he pogut salvar els membres inferiors i superiors (i el mig) i no s’hauran de tallar per hipotèrmia.

Una vegada al meu lloc de treball traço la tàctica a seguir: em trauré la samarreta de màniga llarga per estar per l’edifici i així quan surti a fora no notaré tant el canvi de temperatura. Bé, quina tonteria, el notaré igual, però tindré alguna cosa amb que abrigar-me que abans no tenia.

Després de gelar-me de fred durant set hores d’anar amb màniga curta, arriba l’hora fatídica: les tres del migdia. Plego de treballar i surto al carrer. Hòstia quin fred!! Sembla que en fa més que al matí. Entro al cotxe, l ‘engego i, efectivament, el termòmetre marca cinc graus. Definitivament ja és aquí l’hivern amb fred polar incorporat! I qui sap si algun constipat que altre m’haurà portat per ser tant valent!