I jo que no vaig veure el partit...

Sí, sí, no vaig veure el partit. I quina ràbia!! Va coincidir amb la Trenkakames i jo camina que caminaràs i el Barça marca que marcaràs. I jo que pensava: “Un partit d’aquells que fan història, i tu aquí caminant com un desgraciat, escoltant al Puyal (no s’agafava bé RAC1), passant fred i el Barça fent el partidàs de l’any”. Però bé, al final va sortir tot rodó: gran victòria del Barça i vaig sumar setze punts més que m’acosten a la placa de la Copa Catalan de Caminades de Resistència.

Parlant ja del partit, si hi penso, tot i no veure’l, em venen al cap tot un seguit d’adjectius qualificatius com: màgic, memorable, per emmarcar, desbordant, de llibre, incontestable, imponent, únic, inimitable, irrepetible, fantàstic, bàrbar, increïble, apassionant, vendaval, imparable, demolidor, superior, de cinc estrelles, històric, antològic, arrasador, huracà, meravellós, exhibició, llegendari, espectacular, aclaparador, abusador, perdurable, de pell de gallina, dream team, elèctric, pallissa, fabulós, festival, indescriptible, d’un altre món, impepinable, superb, ... I perquè no em poso a pensar-hi més...

I què dir d’en Messi!! Ostres, he vist la jugada que fa arrancant des del mig del camp i que regateja i se’n va per velocitat de tots els jugadors de l’Atlético que li surten al pas, i que si acaba en gol, segur que posem la seva fotografia al costat de la Moreneta al monestir de Montserrat. Quin tros de jugador!! El Mini-Kun ahir no li va arribar ni a la sola de la sabata. I mira que en Messi és baixet!!

Però si va marcar fins hi tot en Gudjohnsen, que sembla que aquesta temporada se’ns ha destapat! I va ser un gol, a diferència del que va fer contra el Betis, que sap perfectament com el va marcar. Amb els ulls oberts ho va fer!! Res, que el bacallà està crescut i amb molta confiança.

El que no em va agradar va ser tornar a les transmissions d’en Puyal, que crec que estan una mica passades de moda. Segueix igual que fa vint anys enrere quan recordo que l’escoltava. Una cosa que va sorprendre’m és que de tant en tant sortia una veu sensual, molt sensual, massa sensual... de dona que deia “Esteu escoltant la transmissió d’en Puyal”. I més coses deia, però aquesta va ser l’única que se’m va quedar gravada.

També vaig descobrir el premi pulitzer de l’any. Se’l mereix! Un reporter, el llest de torn, que li va preguntar al Laporta: “Aquest és l’equip que vol el president del Barça?”. No, si et sembla no. Vol un equip que perdi o que guanyi els partits a l’últim sospir com últimament ho estàvem fent.

EN POSITIU.
Crec que tot!

El públic torna de mica en mica al Camp Nou. Després de les fluixes entrades registrades, en aquest partit eren una mica més de setanta-cinc mil espectadors. I amb partits com aquest no dubteu que la cosa anirà a mes.

No m’agradaria deixar-me dos noms propis que de vegades passen desapercebuts perquè Messi els tapa protagonisme: Xavi i Iniesta. Estan en un estat de forma increïble! Que segueixin així!

Bé, i per no deixar-me a ningú: Henry. Ahir va tornar a marcar i si no m’equivoco porta ja dos gols en els dos darrers partits de Lliga. Som-hi Tití!! (també l’hem d’animar, no?)

EN NEGATIU.
Els gol en contra, com no!! De nou Víctor Valdés va tornar a rebre un gol. Bé, un golàs diria jo d’en Maxi Rodríguez que li va clavar un fort xut a la pilota des de fora l’àrea que va netejar les teranyines de la seva escaire esquerra.