Posem-nos tots a cobert!!

Quan l’altre dia vaig llegir aquesta notícia, el primer que vaig pensar va ser: doncs rebenta, noi, rebenta a gust. Per mi que no sigui... Però és clar, és així de fàcil, perquè, com a tot en aquesta vida, sempre hi ha problemes secundaris (per exemple, els medicaments) o bilaterals. Després de molt pensar i pensar vaig arribar a la conclusió que si aquest home parit i alimentat a l’Espanya de la faràndula i la pandereta explota, ens esquitxaria a tots plegats. I això no pot ser. No vull que restes d’aquest ésser indeterminat que sembla un holograma (depèn de com el miris sembla un home i depèn de com ho facis sembla una dona) vagin a parar a sobre meu.

Ah!! I si finalment decideix rebentar (de gust, de plaer o del que sigui), un consell: posem-nos tots a cobert!! Jo el que faria de vosaltres és aplicar el pla d’emergència contra atacs terroristes: marxar el més lluny possible per no patir més endavant danys col·laterals.