Record Guiness de visionat de pel•lícules.

El primer que vaig pensar quan vaig veure aquesta notícia va ser: aquesta gent té poca feina. I la segona cosa que va venir-me al cap va ser: i tenen poca son. Van descansats, que diguéssim. La meva història d’amor i odi amb les pel·lícules és una mica estranya. No n’acabo mai de veure cap de sencera. La veritat és que una de les moltes coses que admiro de l’Alba és que no es queda mai dormida veien un DVD. Jo, depèn del dia, del vent com bufa i del cansament que porti a sobre: hi ha hagut dies que m’he dormit a la meitat de la pel·lícula, dies que m’he dormit al final, dies que m’he dormit al començament i dies que, ja és per llogar-hi cadires, abans de que al menú del DVD li donés a l’opció de Veure pel·lícula. Ho sento!! No puc, per més que m’hi esforço. El sofà i jo fem un binomi perfecte. Ens entenem a la perfecció. Tenim un idil·li d’amor: quan m’hi assec, em quedo fregit.

Em ve ara a la memòria el dia que vaig anar fa anys al cinema amb el meu pare i la seva dona a veure Jurassic Park (la segona o la tercera part). L’estampa va ser una mica patètica. La dona del meu pare asseguda enmig dels dos i el meu pare i jo dormint a cor que vols. Trist, no us ho negaré!! Imagino que els gens tenen alguna cosa a veure, doncs...

Tinc, però un petit truc. És una regla de tres que he après a base de l’experiència que em donen els anys, en la qual el temps que estic despert mirant una pel·lícula és directament proporcional al temps que estic menjant crispetes. Interessant! Puc arribar a menjar-me fins a tres paquets d’aquests per fer al microones si la pel·lícula és molt interessant i no vull dormir-me. Sí, companys. Heu llegit bé. Per molt interessant i captivador que sigui el film, el son m’acaba envaint fins que s’apodera de mi. No tinc remei! Potser el record Guiness al que m’hauria de presentar és el de qui es queda abans dormit mirant pel·lícules. Segur que hi tindria alguna cosa a dir.

Bé, com sempre hi ha una excepció que confirma la regla. Hi ha dues pel·lícules on mai m’adormo: la trilogia d’ “El Senyor dels anells” i “La vida es bella”. Les meves predilectes!! Serà per això?