dimecres, 15 d’octubre del 2008

Un accident.

La gent s’avorreix. O no tenen res a fer. O els agrada tafanejar. O els van les escenes morboses. O senzillament passen per allà. O s’aturen perquè hi ha més gent aturada. O es paren perquè l’aglomeració de persones els obliga a fer-ho. O per tenir alguna cosa a explicar a algú, més tard. O perquè és la primera vegada que veuen una cosa així. O perquè la curiositat pot més que ells. En definitiva, que s’aturen a mirar.

Aquestes són les conclusions que he extret després de presenciar com un motorista amb el casc posat estava estirat al terra de la calçada i tot de gent avorrida, o que no té res a fer, o que els agrada tafanejar... gent, en definitiva, presenciava l’escena com si d’una obra de teatre es tractés. Jo passava caminant per allà i he vist com aquest motorista anònim que jeia al terra, estava atès per dues persones més. Com que la meva presencia allà era del tot irrellevant, vist l’ajuda que ja li prestaven, he decidit seguir el camí en direcció al meu objectiu. Sóc així, no m’agraden les escenes morboses gratuïtes.

Passat un quart d’hora he tornat a passar novament per la mateixa cantonada (no ho he fet expressament, era la ruta que havia de seguir si no volia donar més volta), on el mateix motorista amb el mateix casc posat al cap encara estava estirat al mateix lloc i on la mateixa gent (o millor dit, encara més gent) contemplava l’escena, tots embadalits. L’obra de teatre seguia endavant. Encara no havia abaixat el teló. Això sí, una diferència: ara ja havia arribat la guàrdia urbana i una ambulància i el ferit estava rebent atenció mèdica. Ah!! I una nova sirena sonava anunciant la imminent arribada d’un altra furgó sanitari.

I el més trist de tot és que tant el grup de canalla que sortia de l’escola que feia broma i reia, com matrimoni d’avis que s’ho mirava, com la mare que acabava de passar a buscar els fills per l’escola i els tenia agafats per la mà, com la dona que anava a comprar al supermercat o a la plaça amb el carretó al seu costat, com l’home amb corbata que segurament acabava de sortir de treballar, com tota la resta de gent que presenciava l’escena ho feien, crec, per alguna de les raons que he esmentat al primer paràgraf. Només era un accident, això sí, quina llàstima que no hi hagués sang i fetge, segur que més d’un ha pensat...

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que per tot això que expliques aquí agraden els toros. Es el morbo aquest que arriva a malaltia, però bé como que ja estem acostumats ho veiem con normal. Qué hi farem.

Salutacions

pd. Per cert et volia comentar dos coses una que he canviat el blog, la nova direcció es: http://www.silviyelfutbol.com/ i l'altre es que t'he afegit als links recomanats, et volia demanar permís abans però no he trobat pel teu blog cap mail per posarme en contacte (segur que està per algún lloc i en majúscules...), espero no et molesti si és així m'ho dius que no et treuré jejeje (es broma)

Alex. ha dit...

Poca feina té la gent i el pitjor és que es queden com estaquirots... sense fer-hi res.

La foto de la bestiola molt bona, encara que la mirada innocent... res a veure amb la mirada tafanera, poca-solta, grollera, torracollons, insolidària i traïdora d'alguns estaquirots.

Espero que no s'hagi fet gaire mal!!

Jordi ha dit...

Silvi: Bones!! Quant de temps!! I tant que pots afegir-me no hi ha problema. De fet jo et tinc afegida als meus blogs preferits, però anava consultant l'antic i res noi!! No escrivies res!! Ara el canvio el teu, si no et sap greu... Si no t'elimino... jejeje
Pel que fa a lo dels toros, evidentment!! I després m'ho comparem amb el futbol!!

Alex: Sí, és el que em fot més. Es queden com estaquirots sense ajudar. Per això, marxa!! No ho sé si es va fer mal o no, crec que se'l deurien endur en ambulància!! No em vaig quedar a mirar-ho... Tenia feina!! jejeje

Alba ha dit...

La veritat es que la gent té una vena tafanera i en un cas com aquest els espectadors son nombroso. Una llàstima que la gent sigui tan morbosa i no tingui millor coses a fer que la de tafenejar.
Salutacions

Uri ha dit...

Era ahir a la tarda a la cantonada de casa, oi?

Menys mal que hi ha gent que s'atura a socòrrer, tal i com està la història, és el que més em sorprén.

Jordi ha dit...

Alba: sí, molt mirar i poc ajudar!!

Uri: Sí, exactament!! Doncs hi havia un parell de persones ajudant-lo. Jo ja no vaig aturar-me perquè vaig veure que l'estaven atenent i segurament faria més nosa que servei. No sóc metge...

Anònim ha dit...

Hola Jordi!
Jo, si no puc ajudar, marxo d´aquestes escenes. Però si que hi ha molta gent morbosa i/o amb molta poca feina.
salutacions
Sílvia

Jordi ha dit...

Silvia: sí, el morbo el deuen heretar dels telenotícies de les televisions, que esta a l'ordre del dia!

Anònim ha dit...

Quin animal és el de la foto?
Gràcies!

Jordi ha dit...

jajaja un Suricate. Són brutals!! Si pots veure un reportatge de com viuen, no ho dubtis!! Ja em diràs!!