Un accident.

La gent s’avorreix. O no tenen res a fer. O els agrada tafanejar. O els van les escenes morboses. O senzillament passen per allà. O s’aturen perquè hi ha més gent aturada. O es paren perquè l’aglomeració de persones els obliga a fer-ho. O per tenir alguna cosa a explicar a algú, més tard. O perquè és la primera vegada que veuen una cosa així. O perquè la curiositat pot més que ells. En definitiva, que s’aturen a mirar.

Aquestes són les conclusions que he extret després de presenciar com un motorista amb el casc posat estava estirat al terra de la calçada i tot de gent avorrida, o que no té res a fer, o que els agrada tafanejar... gent, en definitiva, presenciava l’escena com si d’una obra de teatre es tractés. Jo passava caminant per allà i he vist com aquest motorista anònim que jeia al terra, estava atès per dues persones més. Com que la meva presencia allà era del tot irrellevant, vist l’ajuda que ja li prestaven, he decidit seguir el camí en direcció al meu objectiu. Sóc així, no m’agraden les escenes morboses gratuïtes.

Passat un quart d’hora he tornat a passar novament per la mateixa cantonada (no ho he fet expressament, era la ruta que havia de seguir si no volia donar més volta), on el mateix motorista amb el mateix casc posat al cap encara estava estirat al mateix lloc i on la mateixa gent (o millor dit, encara més gent) contemplava l’escena, tots embadalits. L’obra de teatre seguia endavant. Encara no havia abaixat el teló. Això sí, una diferència: ara ja havia arribat la guàrdia urbana i una ambulància i el ferit estava rebent atenció mèdica. Ah!! I una nova sirena sonava anunciant la imminent arribada d’un altra furgó sanitari.

I el més trist de tot és que tant el grup de canalla que sortia de l’escola que feia broma i reia, com matrimoni d’avis que s’ho mirava, com la mare que acabava de passar a buscar els fills per l’escola i els tenia agafats per la mà, com la dona que anava a comprar al supermercat o a la plaça amb el carretó al seu costat, com l’home amb corbata que segurament acabava de sortir de treballar, com tota la resta de gent que presenciava l’escena ho feien, crec, per alguna de les raons que he esmentat al primer paràgraf. Només era un accident, això sí, quina llàstima que no hi hagués sang i fetge, segur que més d’un ha pensat...