dimarts, 21 d’abril de 2009

“Assaig sobre la ceguesa” i “La tienda de los suicidas”.

El primer llibre, “Assaig sobre la ceguesa” està escrit per José Saramago. Explica un món hipotètic on tothom es queda cec, menys una dona que està condemnada a veure com s’ho fan els altres per poder subsistir sense veure-hi. És una novel·la dura, escrita d’una manera bastant peculiar: grans paràgrafs sense gairebé punts i a parts on les converses (que n’hi ha moltes) entre els protagonistes hi estan incloses (no utilitza els típics guions per separar les frases que diu cadascú).

Se n’ha fet una pel·lícula que s’ha estrenat recentment i que porta per títol “A ciegas”. El següent pas, és veure-la. M’agrada fer-ho quan em llegeixo un llibre i aquest ha estat portat a la gran pantalla. Sempre m’emporto desil·lusions, però bé, com és una tradició no la vull perdre. Me’n faig creus de com haurà muntat segons quina escena el director.

El tema de la ceguesa, de què passaria si per una casualitat de les casualitats em quedés cec, em porta de corcoll. Sempre he pensat que, per molt dur que sigui, em puc quedar sense una cama, sense un braç, en cadira de rodes, però cec, no m’agradaria mai a la vida. Considero que la vista és un dels tresors més valuosos que tenim, i sense vista, pràcticament no hi ha vida. Hi ha una frase al llibre que més o menys diu això, que estar cec és estar mort (me l’hagués pogut apuntar!). Estar en un món on no pots veure el que t’envolta, els colors, les coses, les persones, ... se’m fa molt difícil de poder imaginar.

Però no tot han estat tristeses en els darrers llibres que he llegit. L’altre que cito al títol, “La tienda de los suicidas”, és una novel·la molt divertida escrita per Jean Teulé i que va anar a parar a les meves mans gràcies a dues companyes de feina que no paren últimament de subministrar-me llibres (amb la suposada acumulació dia rere dia dels que tinc a casa). L’argument és molt original: una família que generació rere generació regenta una botiga que ven productes per suïcidar-se (cordes per penjar-se, verins, armes, ...) fins que el seu tercer fill mostra signes evidents d’encomanar alegria a tort i a dret. Molt divertit, molt ràpid de llegir (jo vaig fer-ho en una tarda) i molt recomanable per passar una bona estona.

13 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jordi :-)
Em podries fer un "curset" sobre com aprofites tan bé el temps? ;-)
Estic admirada!!
Treballes, camines (molt), llegeixes (un munt), portes un blog magnífic, comentes els blogs amics amb assiduitat... i tens temps de baixar al bar a veure els partits del Barça... i fins i tot pots anar a IKEA!!!

Dit això faré una confessió:
Quan jo era adolescent estava aterroritzada per la idea de quedar-me cega.

No tinc massa bona vista però el problema és que la perdia "molt ràpid", cada vegada que anava a l'oculista tenia més dioptries. Del típic "0.75" vaig passar a "1.5" i a "3" en molt poc temps... "4"... jo calculava que, amb aquell ritme, aviat no hi veuria gens i algunes nits em posava a plorar resant per no quedar-me cega...

El que jo no sabia es que es veu que l'època del creixement és la pitjor i quan "ja has crescut" la cosa s'estanca o avança molt més lentament :-)

Així doncs, des dels 18 anys, en que ja havia aconseguit arribar als 5.5... fins ara "tan sols" he perdut una dioptria més.

Sense ulleres no guipo, però hi veig!! :-))

Per tant, el llibre de Saramago potser em faria patir massa... i l'altre... ufff... el títol espanta, eh Jordi?... ara, si dius que és divertida :-)))

kweilan ha dit...

Molt bones recomanacions. Bona diada!!!

Jordi ha dit...

Assumpta: els que duem ulleres, sempre hem passat per aquestes pors. He vist, implacable, com les meves dioptries aumentaven any rere any (com els pisos), però com dius, un bon dia es va aturar la pujada!
Temps tinc, i intento aprofitar-lo tant com puc. Tot és qüestió de sacrificar hores de son... i de feina!! jajaja

kweilan: igualment, bona diada!

òscar ha dit...

em fa molt el pes el segon. després de dies de massa feina, tinc ganes de riure una bona estona i ... aquesta tarda em toca anar a l'abacus! :)

anginescs, us he enyorat però torno ja al redill (no sé pas si s'escriu així)

Albert ha dit...

En qualsevol cas és molt millor quedar-se cec que néixer cec, perquè així com a mínim et pots imaginar les coses tal i com són.

Adéu!

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Com que ets un gran aficionat a la lectura, ja pots (si vols :) votar al millor relat del Concurs Literari del blog.
Salutacions
Sílvia

XeXu ha dit...

L'assaig sobre la ceguera el tinc a l'estanteria esperant que li toqui. El vaig veure fa poc en edició de butxaca (reeditat, és clar, a arrel de la pel·lícula), i em va fer gràcia comprar-lo, degut a l'anomenada que va tenir, i perquè no he llegit res de Saramago. Em fa una mica de cosa. Diuen que és bo, però opino exactament igual que tu, no puc concebre la idea de quedar-me cec, per mi seria el pitjor, només de pensar-hi m'esgarrifo. Haurem d'assumir les filosofies orientals, i aprendre a veure-hi amb els ulls de l'ànima, per si de cas...

Jordi ha dit...

Òscar: Benvingut de nou al cor!! La catosfera sencera t'aclama, es posa d'empeus, aplaudeix fervorosametn i fa onejar banderes quatribarrades celebrant aquest esperat retorn! Tu i jo tenim pendent una quedada, que ho sàpigues!

Albert: totalment d'acord! Si neixes cec, no tens concepció de les coses ni dels colors. Ha de ser horrorós! Avui precisament, he ajudat a una senyora cega que anava al lavabo a l'edifici on jo treballo. Pobra, anava amb el bastó tocant les columnes i la paret. Se m'ha encongit el cor!

Silvia: m'hi passo!

XeXu: la filosofia oriental és sàvia! A mi el llibre se m'ha fet a trossos pesat. Ja em comentaràs que t'ha semblat quan te l'hagis llegit, així comparem!

Fran ha dit...

Bons suggeriments, Jordi, la veritat que mai he pogut amb en Saramago, però sembla que aquest, pel tema que tracta, pot estar interessant. L'altre és perfecte pel dia del teu sant.
Una abraçada.

Cesc ha dit...

Trobo que certs llibres ens poden aportar certes coses, sempre va bé això oi nano :)

Jordi ha dit...

Fran: merci! El segon és molt divertit!

Cesc: evidentment! Dels llibres se n'apren molt!

òscar ha dit...

quedada que penso confirmar ben aviat. la vila de gràcia necessita que s'accentui el consum de patates braves i coca cola/birreta. fem barri, fem pais!!! :)

Jordi ha dit...

Òscar, si et sembla porto a la Carmen de Mairena perquè ens faci una versió de la cançó de Sants, Sants, Sants, carrer de Sants de la Núria Feliu. Seria quelcom semblant a: Verdiiiiiii, Verdiiiiiii (ella/ell allarga molt les vocals), braves al carrer Verdiiiii...