“Assaig sobre la ceguesa” i “La tienda de los suicidas”.

El primer llibre, “Assaig sobre la ceguesa” està escrit per José Saramago. Explica un món hipotètic on tothom es queda cec, menys una dona que està condemnada a veure com s’ho fan els altres per poder subsistir sense veure-hi. És una novel·la dura, escrita d’una manera bastant peculiar: grans paràgrafs sense gairebé punts i a parts on les converses (que n’hi ha moltes) entre els protagonistes hi estan incloses (no utilitza els típics guions per separar les frases que diu cadascú).

Se n’ha fet una pel·lícula que s’ha estrenat recentment i que porta per títol “A ciegas”. El següent pas, és veure-la. M’agrada fer-ho quan em llegeixo un llibre i aquest ha estat portat a la gran pantalla. Sempre m’emporto desil·lusions, però bé, com és una tradició no la vull perdre. Me’n faig creus de com haurà muntat segons quina escena el director.

El tema de la ceguesa, de què passaria si per una casualitat de les casualitats em quedés cec, em porta de corcoll. Sempre he pensat que, per molt dur que sigui, em puc quedar sense una cama, sense un braç, en cadira de rodes, però cec, no m’agradaria mai a la vida. Considero que la vista és un dels tresors més valuosos que tenim, i sense vista, pràcticament no hi ha vida. Hi ha una frase al llibre que més o menys diu això, que estar cec és estar mort (me l’hagués pogut apuntar!). Estar en un món on no pots veure el que t’envolta, els colors, les coses, les persones, ... se’m fa molt difícil de poder imaginar.

Però no tot han estat tristeses en els darrers llibres que he llegit. L’altre que cito al títol, “La tienda de los suicidas”, és una novel·la molt divertida escrita per Jean Teulé i que va anar a parar a les meves mans gràcies a dues companyes de feina que no paren últimament de subministrar-me llibres (amb la suposada acumulació dia rere dia dels que tinc a casa). L’argument és molt original: una família que generació rere generació regenta una botiga que ven productes per suïcidar-se (cordes per penjar-se, verins, armes, ...) fins que el seu tercer fill mostra signes evidents d’encomanar alegria a tort i a dret. Molt divertit, molt ràpid de llegir (jo vaig fer-ho en una tarda) i molt recomanable per passar una bona estona.