dimecres, 15 d’abril de 2009

Guerrers de terracota.

Una proposta de Relats conjunts.

Conta la llegenda que feia molts anys, vivien uns guerrers a Xian que havien suportat el pas del temps estoicament. El seu llinatge s’havia perpetuant en el temps, impertèrrit. Havien aguantat guerres, tempestes, sequeres, fam, malalties, plagues, huracans, ... Res ni ningú mai havia aconseguit esborrar-los de la faç de la terra. Expliquen els més vells que formaven un exercit perfecte, nombrós, ben avingut, molt preparat. Eren forts. Els més forts. I tranquils. No es posaven amb ningú, només es dedicaven a defendre el seu territori. A intentar perpetuar-se en el temps. Però en ple segle XXI, va succeir que, de cop i volta, van deixar d’existir, van desaparèixer sense deixar rastre i no se’n va saber res més fins ara, que als nostres dies se n’han trobat les restes d’aquells guerrers transformats en pedra. Autèntiques estàtues petrificades, en formació, preparats per la lluita.

Sembla que tot ha estat degut, segons s’explica, a que es van assabentar d’un fet extraordinari, inaudit, sense precedents. La notícia en qüestió havia corregut com la pólvora. De boca en boca, de racó en racó, de continent en continent, per internet, la televisió se’n feia ressò a totes hores i les converses de la gent n’anaven plenes. Finalment va arribar a orelles dels guerres la gran gesta, la gran notícia. Hi havia hagut un acord sobre el finançament en un poble molt llunyà anomenat Catalunya. Tots es van quedar, de sobte, de pedra, sense reaccionar, sense saber què dir. I el que no havia pogut extingir el temps, ni la misèria, ni cap desastre natural, aquella notícia ho va poder. I va significar la desaparició d’aquella tribu de guerrers únics en el món.

22 comentaris:

Albert ha dit...

Jajajajaj, jo crec que a molts polítics els podríem petrificar.

Et passo un link on hi ha una foto amb el Federer de terracota, als Masters Series de Shanghai. També n'hi ha un del Nadal, però ja el buscaràs tu si t'interessa.

http://2.bp.blogspot.com/_MmrpIvox-dM/RzSbORHejpI/AAAAAAAAAE0/BpAjbPrdppA/s320/fff.jpg

Adéu!

Assumpta ha dit...

Jajajajajajajaja no sé com t'ho fas, de veritat... em parteixo de riure!!!

Posats a petrificar-los una mica més... el següent pas, no podria ser la desitjada independència? :-)))

Nooooooo, no busquis en Nadal de terracota (que en Nadal és merengon!!)

kweilan ha dit...

Molt divertit. No m'estranya que es quedessin petrificats!

Jordi Casanovas ha dit...

això no és ni ciència ficció, això és fantasia pura i dura.

chamb ha dit...

hi deuen haver guerrers d alabastre??

XeXu ha dit...

I no és per menys! Anem en compte, que ens pot passar a tots quan sentim la notícia!

Jordi ha dit...

Albert: curiosa la foto del Federer! Imagino que no n'hi haurà una de l'Alonso, no??

Assumpta: em sembla que si aconseguíssim la independència, ens quedaríem tots així!! No només els de Terracota.

Kweilan: gràcies! També ens hi quedarem nosaltres...

Jordi Casanovas: Vaig estar a punt de posar un comentari al final que es tractava d'un relat de ciència ficció, però estic amb tu: fantasia pura!

Chamb: ops! Ho desconec. Consultaré fonts... ;-)

XeXu: per si de cas, l'intentaré escoltar molt fluixet perquè l'impacte no sigui tant fort...

elur ha dit...

jajajajajajaja... no m'estranya gens! aquesta notícia és per quedar 'tiessu' de cop!
Boníssim! Felicitats!!!

Jordi ha dit...

Elur, moltes gràcies!! Sí que ens quedarem tots 'tiessus', sí!! jajaja

Alex. ha dit...

I al de Banyoles?... també l'encabim a la petrificació?

"El seu llinatge s’havia perpetuant en el temps, impertèrrit. Havien aguantat guerres, tempestes, sequeres, fam, malalties, plagues, huracans, ... Res ni ningú mai havia aconseguit esborrar-los de la faç de la terra."
En aquí, estaves pensant en la Núria, la Carmen, la Marina, la Ferrussola, la Ruscalleda i les Tresines... segur!

Alex. ha dit...

També podríem encabir com a petrificació, aquella estructura d'Ikea, recordes?

Ho dic, sense cap rancúnia cap a la Protectora d'Estructures d'Ikea!

Assumpta ha dit...

Quina estructura d'Ikea? jaja

(Jo, és que sento "IKEA" i apareixo repentinament) :-))))

Jordi ha dit...

Alex: El de Banyoles l'encabiriem on fos, i entre aquesta colla de petrificats (no momificats) no quedaria pas malament.
Evidentment, pensava en elles. També en el senyor Bachs i la Margarida Minguillón.
L'estructura sí, l'estructura!

Assumpta: això de l'estructura, si no recordo malament, ho trobaràs aquí.

Els del PiT ha dit...

:-D
Caram Jordi, aquest gir inesperat al relat m'ha deixat de pedra (per no dir d'argila blanca i quedar-me amb els conductes obstruits...)
;-)

Mireia ha dit...

Amb el tema de l'ikea m'he despistat( si parlàveu d'Ikea,jo cap el post, Ikea és la meva perdició) i ara me n'he adonat que no he deixat cap comentari a aquesta invenció tant fantàstica; finançament... pura fantasia!

Bon relat!

Cesc ha dit...

Ostres molt bo, a continuar amb relats conjunts!

Pd40 ha dit...

M'ha agradat aquest relat tan actual. Així ens quedarem tots si s'aconsegueix un finançament just. Que facin espai, que els hi farem companyia!

Jordi ha dit...

Sergi: Home, si fos de marbre blanc encara se'n podria aprofitar alguna cosa... jejeje

Mireia: moltes gràcies!! L'IKEA provaca addicció, haura d'estar controlat!! Jo porto des de setmana santa sense anar-hi ja pateixo el síndrome d'abstinència!

Cesc: moltes gràcies!

Pd40: Moltes gràcies! Sí que ens hi quedarem, sí! Però dubto que ho arribem a veure algun dia...

Clarissa Vaughan ha dit...

jojojojojo!! no sé si m'agrada aquest futur que m'espera (teòricament XD)

Jordi ha dit...

Clarissa, crec que si s'arriba a un acord, aquest estat de xoc serà momentani!! jajaja

Nymnia ha dit...

Jaja! Molt bo!

Jordi ha dit...

Gràcies, Nymnia!!