dimecres, 8 d’abril de 2009

Boig per tu.

Pel teu joc. Pels teus colors. Per la teva pressió. Pels teus regats. Per la teva grandesa. Per les teves triangulacions. Pels teus gols. Pels teus jugadors. Per les teves passades. Pels teus remats. Per la teva entrega. Per la teva lluita. Per la teva efectivitat. Pel teu futbol d’una altra galàxia. Per la teva intimidació. Per la teva constància. Barça, estic boig per tu!

Després d’aquesta declaració d’amor, acord amb la cançó que ahir va estrenar el Barça i que dubto que qualli entre els assistents al Camp Nou com el You will never walk alone en camp anglès, diré que la primera part que vam viure ahir és per col·leccionar-la i per guardar-la a la videoteca, a la part del cervell on posa màgiques primeres parts, immensos partits i minuts gloriosos. Crec que, abans que acabi la temporada, hauré de demanar una ampliació de disc dur del meu cervell per tal d’encabir tants recitals de gran futbol amb els que ens està obsequiant el Barça aquest any. Avui, durant els primers quaranta-cinc minuts, he acabat embriagat, ebri de futbol. He vist un equip que ho borda, que fa fàcil allò que és difícil, que triangula a la velocitat de la llum, que crea jugades, que desfà jugades de forma elegant en defensa, que inventa, que goleja i que fa xalar d’allò més. Crec que actualment no hi ha equip a la terra, al món, que jugui a futbol com el nostre Barça. O m’equivoco? Podrem guanyar o perdre però, va dir el Profeta Pep quan el van presentar, “us asseguro que els meus jugadors és deixaran la pell sobre del camp”. Amén!

Avui el Profeta, però, ha estat expulsat. Castigat a la graderia. Per protestar. Per queixar-se. Per exclamar-se. Per vociferar. Per baladrejar. Per recriminar. Per gesticular. Per fer escarafalls. Per senyalar amb el dit l’àrea on atacava el Barça per reclamar una injustícia. Per cridar als quatre vents que al Messi, amb dos a zero al marcador, li havien fet penal, i què era allò de, a més a més, treure-li targeta al Déu deu. Estem amb tu, Pep, no pateixis. Era el teu deure. Ho havies de fer. El món havia de saber que allò era una injustícia i que era penal. Amén!

I què voleu que us digui, que jo ja em veig a semifinals. Que jugant així em veig més enllà, a la final. I fins i tot, si la sort acompanya i Eto’o, Messi i l’Enric l’empenyen cap a dintre, em veig a Canaletes i veig en Carles Puyol alçant la Copa d’Europa i totes les serpentines i paperets volant per darrere i els coets esclatant i fent soroll. Jo ja m’hi veig, i vosaltres?

NOTA DE L’AUTOR: Avui suprimeixo, el “EN POSITIU” i “EN NEGATIU” perquè em dona la gana, perquè el Barça avui ha fet un partit deu del minut zero al minut noranta, i perquè no puc posar ni un sol però al que he vist amb els meus privilegiats ulls de barcelonista.

15 comentaris:

Assumpta ha dit...

Barça, t'estimo!!!

En la terra humida escric
Barça estic boig per tu,
em passo els dies
pendent del partit.

Com et puc estimar,
estigui a prop o lluny,
feliç i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des daquest lloc
jo no puc fer cap gol per tu,
però en cada jugada hi veig
reflectida la teva llum.
Tanimaré,
feliç i acabat boig per tu.

Quan comenci aquest partit,
les llàgrimes es perdran
entre la màgia
que viurem avui.

Em quedaré atrapat
ebri daquesta llum
feliç i acabat boig per tu.

Culer i català, més que un club.

Assumpta ha dit...

M'encanta aquesta foto de Messi i Eto'o corrent junts :-)) (igual te la robo jajaja)

Oeeeeeee oeeeeeeee avui sóc molt feliç!! estic contenta!! Jo també estic boja pel Barça :-)))

Assumpta ha dit...

Torno a ser jo... però és que crec que, en un moment com aquest ell no hi pot faltar...

Albert ha dit...

Quin partidàs! Pitet, que diria Joan Mª Pou.

S'hauria de dir Avinguda Dani Pedralves, però se li hauria de buscar un nom de carrer a cada jugador (els del filial inclosos).

Com que no ho fas tu, ja ho faig jo si em permets:

En positiu: el Barça.
En negatiu: el boig per tu culer. Bona versió però no es pot comparar amb el You'll never walk alone.

Adéu!

XeXu ha dit...

Un partidàs. Un parell de golets més a la segona part no haurien estat malament, però ja era demanar massa, oi? La segona part ha estat de control total. Però la primera... no té nom. I aquest equip alemany ha guanyat 4 copes d'Europa? Qui ho diria, oi? El futbol és fàcil quan juga el Barça.

Ah, i avui he vist una fantàstica abraçada entre Eto'o i Messi, i això m'ha fet molt feliç. A més, han jugat junts i confiant l'un en l'altre. Això és molt positiu. No sé si s'entenen o no, o si hi ha enveges o no. Però si quan l'equip ho necessita es posen el mono i es carreguen el pes a l'esquena, benvinguda sigui la rivalitat.

Jordi ha dit...

Assumpta: jajaja el Juanito ara surt a tot arreu. Ja li diré, ja que el citen fonts alienes a la redacció d'aquest bloc!
El millor tros és: "Culer i català, més que un club." Se'm posa la pell de gallina.

Albert: m'apunto fer un article sobre els possibles noms de carrers del Barça.
L'altre dia ho estava discutint. Segur que si fos en anglès, seria tot un èxit.

XeXu: quan he vist l'abraçada entre els dos, jo també m'he recordat d'aquell comentari. Però sembla que tot, si hi va haver algun problema, està arreglat. Pel bé de tots!
Ahir el Barça va jugar com els àngels, i el Bayern va jugar a intentar mantenir la pilota, que ja era molt.

Alba ha dit...

ja ja ja ja, doncs en negatiu es pot posar l'expulsió de Guardiola; el porpi míster reconeix que s'hauria d'haver contingut més. Malgrat això, res més a dir.
Per fi, una alma caritativa em va deixar el seu carnet i vaig poder gaudir del futbol-espectacle en directe. A més, viure l'estrena del Barça boig per tu (quina canço....) esperem que es converteixi amb el You'll never walk alone culé.
Salutacions

Eloy ha dit...

Tot fantàstic, increïble, meravellós.
Del millor de molt temps: Etoo i Messi, Henry tornant a defensar, la tarjeta provocada de Márquez, dos centrals com cal, Inieeeeestaaaaaaa.
Per no trobar a faltar res, ni he trobat a faltar al bacallà ;)

Ma-Poc ha dit...

Jo vaig ser al camp i va ser un autèntic partidàs. I fins i tot podríem haver fet algun golet més :). Sobre la cançó Barça estic boig per tu, no crec que arreli al Camp Nou...

Jordi ha dit...

Alba: quina sort!! Ostres, ja m'hagués agradat a mi que alguna ànima caritativa em cedís el carnet!! La cançó no crec pas que acabi de quallar, però bé, temps al temps.
Tens raó amb allò de l'expulsió. Ahir estava tant extassiat que no vaig parar compte!

Eloy: si l'Iniesta tingués gol, jugaríem amb dos Messis al camp. Llavors, seríem invencibles!!

Ma-Poc: El vaig veure per la televisió, al bar, amb l'ambient, i vaig xalar de valent. Tu al camp segur que vas gaudir-ne encara més!! Quina sort.
Aquest any, els seguidors del Barça som uns privilegiats pel joc.
Estic amb tu, la cançó no arrelarà.

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
El Barça va fer una obra d´art. Quina primera part!
salutacions
sílvia

Cesc ha dit...

I que bé ens ho passem eh Jordi veient aquest nostre Barça... quin partidàs, impressionant, jugàvem com àngels...

Alex. ha dit...

Jordi, et veig en un estat catòdic safènic esmeuístic arrebossat quatribarrat feliunià anginesc ultra-trail mairenanià ciàtic... com mai t'havia vist!!!

...em complau gratament!

Els del PiT ha dit...

Ben fet això de no posar cap "però", Jordi.
No es podia posar-ne, van jugar de cine i tot això gràcies al profeta.
Meravellós i que duri!
Com sempre, una bona crònica (el començament m'ha recordat a aquell anunci que deia allò de: para los que...)
Sergi :-)

Carles Garcia i Rosell ha dit...

He de dir que crec que mai havia sentit el que estic sentint enguany. I és que deu ser que jo també estic boig per tu, Barça.

Salut.