dimecres, 22 d’abril de 2009

Esmorzars i converses telefòniques.

Avui ha estat un esmorzar ràpid. Els motius? Ha marxat la llum a tres quarts de nou i tota la planta tenia curs. Com que no es podia ni treballar ni donar la formació (començava a dos quarts de deu), hem baixat abans. Mentre esmorzàvem al bar (l’amic Vicente, gran home i millor persona, s’ha vist obligat a assortir-se amb termos de cafè portats d’un altre bar que té a la vora per sortir del pas) l’E ha comentat que no havia parat de rebre trucades de tots els departaments.

E: Oye, que se ha ido la luz. Oye, que no nos funcionan los ordenadores. Hay uno que me ha llamado tres veces en un minuto para comprobar si me acordaba y le he dicho que o me dejaba en paz, o no podía llamar a mantenimiento.

A partir d’aquest punt, s’ha il·luminat i ens ha explicat una anècdota de fa temps:

E: Hace años recuerdo que estaba jugando con una mujer por teléfono...
R: ¿Jugando? Sería ligando...
E: Bueno, lo que fuera. Estábamos hablando y colgué. Al segundo volvió a sonar el teléfono, descolgué y dije: “¿De qué color llevas las bragas?”. “¿Perdone?”, era una voz de hombre, a lo que yo le dije: “¿Tu has escuchado lo mismo que yo?”.

Aquí he començat a riure i no he pogut parar. Finalment ha arribat la llum al bar. Hem demanat en veu alta al Vicente, gran home i millor persona, que l’apagués, fent veure que no havia tornat per no haver d’anar a treballar (jo) o a fer el curs de formació (ells). Passats cinc minuts, l’E ha parat l’orella i ha dit que ja no se sentia la sirena, que potser ja podíem començar a passar. Hi ha hagut una veu que tímidament ha demanat deu minuts més de pròrroga per assegurar-nos que realment havia tornat de forma indefinida. No hi ha hagut quòrum.

16 comentaris:

òscar ha dit...

l'entranyable mon del equívocs en converses telefòniques dóna per molts esmorzars.

la meva anècdota respecte el tema té com a coprotagonista un client molt i molt (però molt) pessat que cada dia trucava per veure com anava la feina que teniem en comú.

saturat d'aguantar-lo, i pensant que havia penjat correctament després de l'enèsima conversa, vaig començar a despotricar d'ell amb adjectius pejoratius (però acceptats pel diccionari) d'alt contingut lesiu. com pots imaginar, amic jordi, va escoltar-ho tot!!!

Albert ha dit...

Em fa molta ràbia quan se'n va la llum però si és per explicar anècdotes com aquesta, potser val la pena.

Adéu!

Cesc ha dit...

Quin matí! total abans de la diada de Sant Jordi, ja recordava a en Vicente ja :)

Assumpta ha dit...

Des de que vas parlar d'en Vicente que tinc pensat un article per dedicar-te... Puc? :-)))

Jordi ha dit...

Òscar: el telèfons mal penjats sempre juguen males passades. Aquí i a Burkina Faso. De totes maneres si les paraules que van ser escopides per la teva boca estan recollides al diccionari, no pateixis, el Pompeu no s'enfadarà!

Albert: sí, sobretot si el despertador funciona amb corrent!!

Cesc: en Vicente entra ja a l'aparador de les deu persones més citades en aquest blog. El primer, l'E.

Assumpta: endavant, lleva àncores i publica l'article! Jo m'agenollaré mentre el llegeixi i t'aplaudiré quan hagi acabat!! Gràcies!

XeXu ha dit...

Que bona l'anècdota del paio aquest! Quins reflexos, jo m'hagués quedat blanc i no hagués sabut què dir. Cert que potser tampoc no hauria contestat així al telèfon...

Jordi ha dit...

És un tio amb molts recursos. M'identifico amb tu, no sabria què contestar...

Assumpta ha dit...

Si guanyem al Sevilla i estic de bon humor el penjo després del partit... és que porta moltes imatges... mooooooooooooooooooltes :-))

Jordi ha dit...

ostres, ara estic una mica despistat!! D'acord, signo! En Messi comença a la banqueta, però guanyarem!

Alex. ha dit...

Veig a l'E recollint la Creu de Sant Jordi, fent costat al de Banyoles i firmant catàlags d'ofertes al Carrefour!

Públicament demano perdó per les meves últimes absències... sóc a la cresta de la crisi, aquella que ens fa ser millors a tots plegats... vull dir!

Demà tornaré per aquí, a pels meus sugus!

Assumpta ha dit...

FELICITATS, JORDI!!! :-)))

Els del PiT ha dit...

Creia que havíes deixat d'anar a cal millor persona Vicente...
I aquest tal E. és tremendo, quines sortides, eh?
:-D
Aprofito per felicitar-te gràcies a l'encert de l'Assumpta i al de Guardiola, per què no?
;-)

Assumpta ha dit...

Ja tens l'article dedicat: a tu i al Vicente :-)) Més que llegir-lo has de "mirar-lo" ;-))

Jordi ha dit...

Alex: saps que sempre serà disculpat aquí i a burkina faso. L'E signaria més aviat catàlegs del MediaMarkt. S'hi passa mitja vida.

Assumpta: Moltes gràcies... i també per l'SMS!!
Ara passaré a llegir-lo. En breu, vull dir...

Sergi: En Vicente té el monopoli universitari dels bars que hi ha per les contrades. No sap res, el lladre!
Moltes gràcies!

bajoqueta ha dit...

jajajaja s'ha de tenir recursos per sortir-se'n de situacions així :)

Jordi ha dit...

Aquest home és una caixa plena de recursos... ingeniosos!