Els grups dels Facebook.

Avui en dia, sabut és per tots, que qui no té Facebook, no és ningú. Un servidor, adaptat a les noves tecnologies en té. No podia ser d’una altra manera. També en té el meu cap a la feina, el meu cercle d’amics, l’Avi Gres, la Carmen de Mairena, ... En fi, tothom. Penso que d’aquí a uns anys, quan els nostres fills o els nostres néts vinguin al món, sortiran de l’hospital amb la patida de naixement i el perfil del Facebook creat.

La veritat és que vaig ser-ne un gran detractor en els seus inicis, però després, públicament vaig demanar disculpes, com a bon savi que s’equivoca.

He estat mirant i tafanejant això dels grups que crea la gent. Crec que jo n’he creat tres. El darrer, el de “Perquè l’Avinguda Pedralbes passi a anomenar-se Avinguda de Dani Pedr-Alves”. Seguint la tendència de la creació de grups xorres, m’han vingut al cap uns quants:
- Sóc dels que pensava que el Pavarotti es deia Tutto.
- Jo també baixo la tapa del lavabo.
- Si donen un capítol repetit dels Simpsons, me’l torno a empassar.
- Cada setmana tiro la mateixa primitiva i encara no m’ha tocat (ni em tocarà).
- He aconseguit regals amb els punts estrella de La Caixa (Parlem?).
- M’he llegit tots els llibres de Los Cinco.
- Jo també canto a la dutxa.
- Perquè el vermut sigui obligatori els diumenges (amb un subapartat de Jo també em bec el suc de les escopinyes).
- Fanàtics dels anuncis del Teletienda.
- M’estic 10 minuts per desfer els nusos que es fan als cascs quan els trec de la butxaca per endollar-los a l’mp3.
- He vist el gol de Wembley més de 100 vegades i em sé de memòria els comentaris del narrador.
- Mai he tingut una guia Campsa (ni ganes).
- Perquè el Colacao està més bo menjat directament del pot amb cullera.
- Normalment no entenc els anuncis dels cotxes que fan per televisió.
- A mi també em repeteix l’allioli.