dilluns, 27 d’abril de 2009

Colors.

Us seré sincer si us dic que, com a home que sóc, només veig set tipus de colors diferents. A saber: blanc, negre, verd, vermell, groc, blau i taronja (bàsicament els de l’arc de Sant Martí). Disculpeu-me si me’n deixo cap, però són els que m’han vingut a la meva escassa memòria. Accepto, això sí, el terme diferent tonalitat per referir-me als colors que difereixen dels citats anteriorment i que poden ser més forts o més fluixos, més pujats o més baixats o més diluïts o menys diluïts.

M’agradaria deixar clar que per mi els colors magenta, anyil, fúcsia, salmó, verd maragda, vermell passió, blau ultramar, ... no existeixen. Ah!! I el que encara m’ha sobtat més dels que m’han dit: color tiramisú! Fantàstic! Si ens posem així, jo també puc inventar-me colors com, per exemple, blanc Iniesta.

Tot això us ho explico perquè a la feina ens han assignat una sala que hem de decorar entre tots els component que l’ocuparem. Quan dic decorar vol dir: pintura, mobles, distribució i tot allò que us podeu imaginar.

El primer capítol és el de la pintura. Ho hem estat parlant (amb reunions a porta tancada i tot) i hem acordat dos colors: un verd i un carbassa o taronja (que crec jo que són el mateix color...). Però aquí no s’acaba el problema. El sector masculí (majoria) volíem pintar la sala de treball de verd i la sala de reunions (bé, és tot un mateix espai, sense parets) de color taronja. El sector femení, com no, per portar la contrària, a l’inversa.

Arribat el moment avui de parlar amb el pintor, d’escollir sobre la paleta de colors el ventall tant gran de possibilitats que el món modern ens ofereix avui en dia, m’he quedat sol davant el perill. Únic component del grup (uns per festa, els altres per curs) escollint en el moment de la veritat (assimilo la meva situació a la solitud i la pressió que sent el jugador que ha de llençar un penal decisiu en el partit més important de la temporada). Ho he fet el millor que he pogut. He après noms nous com blanc trencat, blanc mate, blanc tirant a cigró, ... Sigui com vulgui, m’he retirat de la sala fent-me la següent pregunta: per què va aparèixer el senyor de Titanlux per fastidiar-nos la vida a tots plegats?

Bé, com a mostra del que penso jo respecte als colors, deixar-vos un fragment de la Paula Vázquez al gran programa “El juego del Euromillón”. Del vídeo que us poso, és el tercer i últim tall, quan amb el temps just truquen a un número de telèfon i ell li pregunta (això no surt al tall) “¿Verde, rojo o azul?”. Gaudiu-ne!

17 comentaris:

Assumpta ha dit...

Tinc el plaer de presentar-te La carta de colors DMC o sigui, tots els diferents colors en fils per a fer brodats de punt de creu.

Jo els tinc TOTS :-))

Durant anys, ma germana i jo els varem anar comprant com qui fa una col·lecció (una per ella i una per a mi, clar. Les dues els tenim tots!) Són prop de 500 colors i tonalitats diferents que només les dones sabem distingir :-))

A part dels que veus, hi ha una carta més petita en colors de lli, una altre en fil més sedós, altres en colors brillants... però no et vull fer ballar el coco :-)

Evidentment, aquests fils son per a fer servir, clar. Quan un s'acaba, doncs l'has de tornar a comprar, però dona molta tranquil·litat saber que els tens tots i que, en qualsevol moment podries començar qualsevol labor :-))

I no has estat molt content de triar tu els colors en les seves tonalitats definitives? :-))) M'hagués encantat poder fer-ho jo!! Uaaaau ;-)

XeXu ha dit...

Com a home que sóc, dono suport aquest post, només en conec set de colors, i encara gràcies. Però el blanc Iniesta m'agrada, mira.

L'Assumpta diu que els té tots? Jo tinc entès que n'hi ha 16,7 milions de colors, o almenys això deien les paletes de color de les consoles de la meva època, ara potser n'hi ha més.

Pobra Paula Vázquez, mira que és soca.

Jordi ha dit...

Assumpta: no, i rotundament no! Com no hagi escollit el color que volien, bronca segura!
A la foto no he deixat de veure tonalitats dels colors primaris que veig... jejeje

XeXu: imagina't si haguéssim de diferenciar 7 milions de colors!! Acabaríem bojos de remat!

Assumpta ha dit...

Jordi Jajajaja m'ha fet molta tendresa això de que dius que a la foto has reconegut "els teus set colors" :-))

És igual si t'esbronquen una miqueta... els convides a un cafè a cal Vicente i ja els hi passa... però, en canvi, la teva tria de colors perdurarà molt de temps... o sigui PERSISTIRÀ :-))

XeXu Jajajaja NOOOOOOOOOO que tinc TOTS els fils :-))... En total (contant brillants, de lli i tal) poc més de cinc-cents :-))

Cesc ha dit...

jo no els coneixia akests colors, tantes coses estranyes no les entenc...

alba ha dit...

va jordi!!! tant com t'agrada a tu el color prèssc!!

Albert ha dit...

Jo encara al·lucino amb el color tiramisú: però això no és de tres colors diferents?
Assumint la responsabilitat en moments decisius... com el mateix "blanc Iniesta".
Molt bo el vídeo.

Adéu!

elur ha dit...

jo que sóc blanca Iniesta t'agraeixo aquest nou concepte, ara, quan a mitjans estiu em diguin el mateix de cada any 'que no prens el sol tu o què?' els podré dir que: 'perdona, però jo sóc de blanc Iniesta i tu no arribes ni a marró Titi!'
Gràcies, gràcies i gràcies!
Ja estava una mica farta d'argumentar que si em conegués seria l'enveja de Michael Jackson.
Gràcies de nou!

Assumpta ha dit...

Jajajaja Elur!! Jo també sóc "blanca Iniesta"! :-)

De petita, al cole, estava tan farta de la pregunta "com és que ets tan blanca?" que vaig explicar a les altres nenes que tenia una avia alemanya jajaja

(El meu avi és va quedar vidu molt jove, la meva mare encara no havia fet els 3 anyets... després es va tornar a casar i la seva segona esposa era catalana però de pare era alemany... jo ni el vaig conèixer, ni em tocava una gota de sang, clar... però com a excusa anava bé per fer callar a aquelles "pesades"... ara això de "Blanc Iniesta" m'ajudarà molt). ;-))

Jordi ha dit...

Cesc: són colors que s'inventen per fastiguejar... jejeje

Alba: color de prèssec? Ummm... quin color és? Me l'hauràs d'ensenyar...

Albert: sí, això va ser el que vaig pensar. Però es veu que és marró...

Elur: celebro que el blanc Iniesta t'hagi alegrat la vida!! ;-) És clar que el blanc Iniesta és diferent del blanc Michael Jackson...

Assumpta: els nens són molt cruels, i t'en vas sortir força bé!!

òscar ha dit...

color tiramisú? tanta és l'ansia fagocitària cromàtica que pretén fotre's el postre que més m'agrada?

al color el que és del color i, el tiramisú, per mi!!!

Luigi ha dit...

Doncs jo tinc un grau de daltonisme (ara no recordo el tant per cent). Per saber-ho has de fer el test de ishihara. Tot sovint tinc problemes de tonalitats, que acaben en problemes de parella, jejeje. De fet, no podria ser pilot d'aviació i moltes altres coses.

Jordi ha dit...

Òscar, hi ha un pandèmia aguda des des fa molt temps per inventar colors del no res...

Luigi: quina tocada de nassos! Jo creia que això del daltonisme tenia alguna relació amb els germans Dalton, els del Lucky Lucke... (dolent, aquest és meu!). Les dones mai ens entendran amb això dels colors. Estan per sobre nostre!

bajoqueta ha dit...

Jo també sóc de blanc Iniesta jajaja. Per això me cau tant bé.
Si que és cert que los homens no vos fixeu gaire amb los colors, però són importants i afecten en lo caracter.

Ja t'ho he dit més d'un cop, jo vull venir a treballar a la teua empresa. Mai de la vida m'han deixat decorar un lloc de treball. Tot al contrari m'han fotut la taula de pijtor manera i en los racons més insospitats i aclareix-te...

Jordi ha dit...

L'Iniesta cau bé a tothom, pobret, altra cosa és que li facin faltes i no les pitin... jejeje
Més que no fixar-nos gaire, crec que ja ens ve de genètica... ;-)

Els del PiT ha dit...

Llavors tu sol davant del risc de tirar el penalty, triaries l'estil Panenka o canyardu pel centre a mitja alçada?

També em fot saber que el tiramisú és un color.

Ho veig negre que surti l'opció masculina...
;-)

Jordi ha dit...

Jo triaria estil Panenka amb canyardo!!
Evidentment, m'acaben d'informar que els colors, canvien de banda perquè no ho acaben de veure clar... ja ho sabia!!