diumenge, 26 d’abril de 2009

Tres maneres d’analitzar l’empat.

Vagi per endavant que el punt sumant ahir contra el València és molt important i que estic segur que avui el Madrid no guanyarà. Quelcom a dintre meu m’ho assegura. És un pressentiment. Per si de cas, però, també analitzaré el que hem de fer si el Madrid s’emporta els tres punts del Sánchez Pijuán.

SI EL MADRID GUANYA.
No patim, si aquest fet improbable es produís, no passem ànsia. Només la justa i necessària que un bon culé ha de patir. Acollonim-nos només en aquells instants d’avorriment, però tampoc no li donen més voltes. Està prohibit pensar que la Lliga ja la tenim perduda, perquè no és així. Som infinitament superiors que l’equip blanc i ho demostrarem. L’altre dia em va enviar un correu electrònic un fanàtic barcelonista de la fenia. Havia fet números. Empatant tots els partits que queden fora i guanyant els de casa, matemàticament som campions. Així que anem bé! Ah! Cas de perdre al Bernabéu (sigui el resultat que sigui i es perdi de la quantitat de gols que es perdi), el Barça segueix depenent d’ell mateix per acabar sent campió. No podrem proclamar-nos campions de Lliga allà al seu estadi, però ho podrem fer al nostre. I què hi ha més maco que guanyar-la al temple barcelonista (a part de fer-ho al Bernabéu, és clar...)?

SI EL MADRID EMPATA.
Tot queda igual que fa unes quantes jornades enrere, però amb un partit menys. Així que adoptem la mateixa actitud que hem pres durant aquest darrers dies, perquè la cosa segueix igual. Seguim pensant amb les mateixes energies que la Lliga serà blaugrana. Només s’endarrereix una mica la celebració.

SI EL MADRID PERD.
Companys, si aquest fet es produís, ja podem començar a remenar l’armari, els calaixos o on sigui que tinguem la bufanda, el barret, la samarreta, la trompeta, l’impermeable, la barretina, els pantalons, la motxilla, els coberts, la vaixella, els llibres, els calçotets, els mitjons i els pins del Barça. Amb molta cura, deixem-ho a sobre una cadira ven plegat, que faci goig veure-ho (si cal planxar la samarreta, es fa). Agafem un tros de guix, anem cap a Canaletes i dibuixem al terra una circumferència amb el nostre nom (no molt gran, perquè hi ha de cabre molta gent i prohibit fer-ho a sobre un dels fanals, que això ja seria un acte vandàlic) per reservar el tros que ocuparem el cap de setmana següent o l’altre quan ens proclamem campions de Lliga. Cada dia, pel matí quan anem a la feina, per la tarda quan tornem cap a casa, a la dutxa, mentre anem a comprar, ja podem anar entonant baixet, però afinant càntics com:
- Tenim un nom i el sap tothom, Barça, Barça, Baaaaaarça!
- Olelé, olalá, ser del Barça és, el millor que hi haaaaa.
- Madrid, la Copa, se mira y no se toca.
- Qué se quema? Madrid! Qué se quema? Madrid!! Madrid se quemaaaa, se quema Madriiiiid, ... (a poder ser imitant la veu del Roberto Dueñas).
- Éeeees la Morenetaaaa, la fe del poble catalàaaaaa... o el Rosa d’abril morena de la seeeerraaaaa.
- Visca el Barça i visca Catalunya! (lliure)
- Madrid, cabrón, saluda al campeón! (amb deix de Samuel Eto’o).
- Seria bo trobar, on sigui, el Ziga-zaga Ziga-Zaga perquè el Profeta del futbol s’ho mereix.
- Càntics com “Michel, Míchel, Míchel maricooooon”, queden obsolets.

NOTA: Que els del museu de cera i els del museu del Barça vagin prenent les mides a l’Henry per fer una figura seva perquè el gol que va marcar ahir va ser molt important. Crucial. Transcendental. Vital. Futures generacions li rendiran cultes, ja ho veureu!

21 comentaris:

Cesc ha dit...

Jordi, no podria estar més d'acord amb tu i les teves explicacions, no crec que perdin, però tampoc guanyaran, enmarcem a Herny, aquest sí que és l'Henry què volíem :) i sobretot, molta calma, són ells qui han d'estar espantats. La teva reflexió m'ha agradat eh, llegida en calma ens diu tota la realitat. Visca el Barça!

Jordi ha dit...

Cesc: Visca! Entre tu i jo, l'empat el signo ara mateix!!

Assumpta ha dit...

Jordi :-)))

Mira això :-))

Per cert, que llavors no vaig trobar massa comprensió per part d'alguns... jeje

Però res, jo sempre penso que és millor fer amics :-))

M'ha encantat el teu comentari :-) Quan vagis a Canaletes a fer la rodoneta de guix, si us plau, en pots fer una pel Josep Lluís i per a mi... molt petitones, perquè ens hi càpiga "l'esperit"... perquè, ni que sigui en esperit, nosaltres també hi serem :-))

En esperit, a Caneletes amb tu, i "físicament", la nostra celebració serà a la Plaça Prim, on el General Prim acabarà amb bufanda, bandera, gorra... del Barça, per suposat i, el cap de setmana següent, a la petita "Font de les canelleres" de Gran Via Passeig de Gràcia potser algú n'hi farà unes de noves :-))

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!

Jordi ha dit...

Ostres, això de no trobar un escut bo per fer-lo brodat... Haurem de parlar amb el Laporta!! jajaja

Aquest any, la Bajoqueta i tot acabarà posant-li una bufanda al general Prim.

La rodona la dibuixarem perquè hi hagi connexió des de Reus fins a Barcelona!!

elur ha dit...

El que és segur és que fins l'últim minut de l'últim partit ho donaran tot... i no sempre s'ha pogut dir això d'un equip del Barça!
La promesa del Profeta: persistirem s'acompleix partit rera partit. I amb profetes com aquest qui gosa perdre la fe?

Visca el Barça!

Assumpta ha dit...

Però... a que em va quedar xulo el del Sevilla? :-))) Doncs avui, aquest bon rotllet veurà els seus fruits jeje

Tens tota la raó Elur!! Tenim la confiança en que ho donaran tot!!! Mai es rendeixen!! :-)

Albert ha dit...

Jo crec que abans que Henry hi ha altres jugador que s'ho mereixen més (l'estàtua), tot i que el seu gol, efectivament, va ser providencial.

Quan vagis a Canaletes fes una circumferència per a mi, també.

Adéu!

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Ets un exemplar típic barcelonista :) A patir!
Personalment, només penso en el Barça. Bé...potser seguiré una mica el Sevilla-R.Madrid, o sigui mooolt... a patir!
salutacions
sílvia

Eloy ha dit...

Molt encertat el comentari, i crec que el gol del Monsieur ens dóna la Lliga, encara que el Madrid guanyi al Sevilla i ens guanyi al Bernabéu (crec impossible que passin les dues coses alhora).
Els canvis del Pep, fantàstics. Vas veure al Bacallà movent-se entre línies sense perdre la pilota? Fantàstic.
Vaig trobar a faltar molt al Márquez. El Puyol amb tants canvis de lloc està desconegut.

Campeolonessssssssss, campeolonesssssssssss oeoeoeoe (amb veu d'Amunike, jejejeje).

XeXu ha dit...

No hi ha res perdut, empatar a València entra dintre de la lògica, no és un camp fàcil, ni un equip fàcil, que a més estava en ratxa. Tot i perdre al Bernabeu, que no té per què passar, encara depenem de nosaltres mateixos, com tu dius, així que si tenim fe en les possibilitats, la lliga serà nostra sense problema. Només cal jugar com fins ara.

Alba ha dit...

Ufff, jo després de l'empat 8més perquè no vaig veure el joc habitual del Barça) se'm van encendre totes les alarmes de perill. Ojalà el Madrid perdi, pero els equips sempre son especialistes en no fer favors al Barça, diguem Getafe, Espanyol, etc.
Ojalà els sevillistes t'escoltin i es donguin un com de ma que ens fa molta falta.....
Salutacions

PD: Després del partit depen de com hagin quedat segur que la meva opinió es més pesimista o optimista....

Jordi ha dit...

Elur: el Profeta ens marca el camí. Ens guia. Ens il·lustra. Nosaltres hem de seguir-lo i fer-li cas. Ell no ens defraudarà mai! Nosaltres hem de persistir en la fe amb l'equip. Visca el Barça!

Assumpta: de moment 1-0 i encara no s'ha acabat!! Enviem ones positives cap allà baix!!

Albert: aquest anys s'ho mereix tot l'equip, incloent el Bacallà que s'hi deixa la pell.
D'acord, m'apunto per encàrrec una altre rodona. I anar fent...

Silvia: sempre m'he considerat un exemplar típic culé (exeptuant que sopo quan perd).
Jo ja l'estic seguint molt!

Eloy: bé, acaba d'empatar el Madrid... malament! Però queden 45 minuts. Un punt d'or i un Henry d'or! Campeolones, campeolones!!

XeXu: jugant com fins ara, segur que aixequem el trofeu! A més ahir el partit es va tornar a perdre per errades puntuals, que és el que fastidia més, no per jugar malament!

Ma-Poc ha dit...

Va ser un partit difícil i l'empat no és un resultat dolent (a priori era un dels camps on es podien perdre punts). de moment, el Madrid empata amb el Sevilla (tot i jugar pitjor...)

Assumpta ha dit...

Mantinguem la calma... respirem fons :-)

Jordi ha dit...

Alba: benviguda al club del típic seguidor culé!! jajaja Fluctuem depenent del resultat! Som molt grans!!

Ma-Poc: Acaba de marcar el Madrid l'1-2. Bé, no desesperarem! Crec que al final no acabaran guanyant.

Assumpta: moooolt fondo!!! Ja els tenim a 4 punts! Però el partit no s'ha acabat!

Assumpta ha dit...

Ostres, la llàstima ha estat el tercer de Raul, perquè amb 1-2, quan he vist que sortia Capel he dit "ara empatem!!" i llavors va el xurrero aquell i marca, quin fàstic.

Si jo fos entrenador del Sevilla a Luis Fabiano y a Capel els hagués posat de sortida, però res.

Ara a pensar en el partit de la Champions :-))

Assumpta ha dit...

No li donen més voltes. Està prohibit pensar que la Lliga ja la tenim perduda, perquè no és així. Som infinitament superiors que l’equip blanc i ho demostrarem :-)

alba ha dit...

Som infinitament superiors que l’equip blanc i no ho demostrarem, ja ho hem demostrat, ho venim demostrant des de fa molts mesos, però tots sabem que hi ha coses que poden passar i més encara quan es tracta d'aquest equip del país veí que tenen la floreta al cul... ànims a tots i força barça!!

alba ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi ha dit...

Assumpta: estic d'acord amb tu. Encara no ens ha tossit cap equip!!
A pel Madrid!!

Alba: bé, veig que comences a recuperar la mentalitat positiva!! I m'agrada!! Hem demostrat que som millor i, per tant, guanyarem la Lliga! El Madrid anirà guanyant, com és normal, i nosaltres també! Força Barça!

Assumpta ha dit...

És clar que estas d'acord amb mi, Jordi... que he copiat les teves paraules!!! jajajaja és part del teu text!! :-))