Dia n: epíleg del Camí de Santiago!!

M’agradaria deixar clar que tot el que he escrit en aquest blog sobre el camí de Santiago són records, opinions i experiències a títol personal, és a dir, que els meus comentaris no engloben ni inclouen cap opinió ni cap pensament de cap persona més. Déu me’n guardi!! També m’agradaria manifestar que qualsevol persona que pugui sentir-se ferida o dolguda per alguna cosa que hagi pogut escriure, des d’aquí la meva més sincera disculpa, però que tingui en compte que realment és el que jo penso. No he volgut deixar en cap moment a ningú en mal lloc. No he volgut inventar-me res del que va passar. No ho he escrit amb rancúnia. Senzillament he intentat reflectir tot un seguit de fets que van passar i que vaig viure en primera persona essent el màxim objectiu possible (això sí, opinant quan he cregut necessari opinar i dir el que jo pensava en cada moment, que per això sóc el que escric i el creador d’aquest blog).

Espero no haver avorrit molt al personal amb tanta frase, tanta paraula, tanta línia i tant paràgraf. Però és que quan em poso a escriure els dits em van sols i no vull deixar-me ni un detall. Visca el camí de Santiago i, com diuen per allà: “¡Buen camino!”.