dimarts, 30 de desembre del 2008

“Un món sense fi”.

O un llibre sense fi, també es podria titular. Perquè és llarg i sembla que no s’acabi mai (i amb això no estic dient que sigui avorrit). El pla per aquestes vacances, com que no tenia res a fer, era clar: començar i acabar la segona part d’ “Els pilars de la terra”, d’en Ken Follett. I ja ho he fet. Les 1.259 pàgines que integren el llibre (amb agraïments inclosos), me les he fos en nou dies. Tot una fita! He passat matins sencers llegint, mitges tardes, nits... I ahir, vaig finalment enllestir les darreres seixanta pàgines que em quedaven.

És un llibre distret, amè, enrevessat (per com l’escriptor entrellaça les històries de tots els personatges que hi apareixen). Hi ha molts bons, bons, dolents i molt dolents, i la història es situa on acaba la primera part: a la catedral de Kingsbridge. Tot una gran novel·la (digne de ser portada a la gran pantalla o emetre’s en capítols com “El cor de la ciutat” per amenitzar les sobretaules de dilluns a divendres). En fi, un llibre del tot recomanable... si teniu temps i us atreviu a enfrontar-vos a un dels llibres més gruixuts que m’he llegit (descomptant “El senyor dels anells”). Ara, quan comenceu a llegir, no el podreu deixar...

12 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

és un bon llibre per passar l'estona, i ho demostra que molta gent el devori en pocs dies, tot i que sigui molt superior la primera part.

Mariona ha dit...

Salut i bon any 2009 crack!!!

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Per inspirar "El cor de la ciutat", je,je,je
Salutacions i feliç 2009
Sílvia

Assumpta ha dit...

Jordi... fa dies que et volia dir una cosa...
En aquests dies... no podries omplir la banyera d'aigua calenta? ufff si us plau!! que amb el temps que tenim i tal... :-)

Jo no m'he llegit el primer encara... jeje... potser ho hauria de fer, oi? ;-))

BON ANY!!!

Jordi ha dit...

Jesús: sí, la primera part és millor que la segona. Totalment d'acord!

Mariona: igualment! A veure que depara el 2.009!!

Silvia: home, jo no miro aquests serials, però si fos sobre aquest llibre... encara!

Assumpta: Ara et confessaré un secret: no omplo mai la banyera perquè tinc plat de dutxa, però si ho fes seria amb aigua bullint! No suporto l'aigua fredaaaaa!! Bon any!!

ddriver ha dit...

bon any!! que ens porti la dimissio del colega

òscar ha dit...

bona entrada d'any jordi!

tu has compartit dies amb el senyor follet i jo, també una mica compulsivament, amb el senyor stieg larsson (los hombres que no amaban a las mujeres).

si tens vacances fins passat reis, i tot i que sols té quasi 700 pàgines, te'l recomano.

això si ... avui nit a seguir amb el tourmalet de discoteques, eh! :)

bajoqueta ha dit...

El tinc pendent, però segur que me'l llegiré! A mi com més pàgines tenen més m'agrada :)
Bon any nou!

Alex. ha dit...

Jordi, admiro la teva gran capacitat lectora (faig una reverència), com la teva destresa a l'hora de caminar (un altre reverència), i finalment el teu sentit irònic de tot plegat (darrera reverència).

Que en el 2009 conservis i engrandeixis aquest tarannà!!

Alba ha dit...

LA veritat es que "Los pilares de la tierra" y "Un mundo sin fin" son llibres que s'han de llegir quan es té temps. Dos llibres molt semblants, però que enganxen i no t'has adonat i ja l'has acabat. Personalment, em van agradar els dos, són totalment recomenables.
Alba

karli ha dit...

El llibre un classic d'akestes festes!!! que si amic invisible, que si caga tió, que si reis...segur que a totes les cases en caura algun!!!...a casa ja hi es!!!
Bon any, salut i barça!!!!!!!

Albert ha dit...

A mi cada dia em fa més mandra llegir llibres...


Bon any 2009!