Trec el mocador per, des de lluny, des de terres barcelonines, mirant cap al sud, cap a l’horitzó, traspassant hospitalet, Castelldefels, Sitges i arribant 
fins a Tarragona i més enllà, dir adéu a Riudoms. Aquesta temporada, malgrat estar apuntat a la marxa de “Riudoms – La mola – Riudoms” des fa setmanes, no podré anar-hi. El genoll. El maleït genoll m’ho impedeix. La visita al metge el dilluns no va ser productiva. Va dir-me que la fascia lata és la culpable de que em trobi com em trobo. Em va receptar quinze sessions de fisioteràpia que m’ha d’autoritzar la mútua de la FEEC. Espero amb anhel que ho faci, sinó la meva butxaca se’n ressentirà.
Mentrestant, m’aniré pansint lentament, poc a poc, mica en mica. I desitjaré que a tots els meus companys de club els hi vagi bé. Em sap molt de greu, ja que per primera vegada aquesta temporada hi havíem de ser tots plegats (llevat del David que també està tocat com jo). El GELS en ple tornava a trepitjar les muntanyes de Prades. Notícia! Però no ha pogut ésser així, quina llàstima!
Ara me’n vaig a plorar a un racó...
fins a Tarragona i més enllà, dir adéu a Riudoms. Aquesta temporada, malgrat estar apuntat a la marxa de “Riudoms – La mola – Riudoms” des fa setmanes, no podré anar-hi. El genoll. El maleït genoll m’ho impedeix. La visita al metge el dilluns no va ser productiva. Va dir-me que la fascia lata és la culpable de que em trobi com em trobo. Em va receptar quinze sessions de fisioteràpia que m’ha d’autoritzar la mútua de la FEEC. Espero amb anhel que ho faci, sinó la meva butxaca se’n ressentirà.Mentrestant, m’aniré pansint lentament, poc a poc, mica en mica. I desitjaré que a tots els meus companys de club els hi vagi bé. Em sap molt de greu, ja que per primera vegada aquesta temporada hi havíem de ser tots plegats (llevat del David que també està tocat com jo). El GELS en ple tornava a trepitjar les muntanyes de Prades. Notícia! Però no ha pogut ésser així, quina llàstima!
Ara me’n vaig a plorar a un racó...
20 comentaris:
Bé, em sap greu, millor que descansis i recuperis aquest genoll, però no pengis aquest cartell en un blog, que espanta!
Aniiiiims ! El temps passa depresa...
Siau !
Osti Japo, llàstima. Era el meu retorn. Però primer és cuidar-se que sinó ja veus com acaba la penya.
Ja donaré records de part teva a la mola...ens veiem a Navàs o al montseny o a on ens deixin les lesions.
Sensei
Ei Jordi, ànims! El primer per aquestes coses és trobar-te bé. Si tens una lesió i segueixes caminant mai s´acabarà d´arreglar. El que passa és que quan es gaudeix tant d´una afició com aquesta costa renunciar. Per cert que a mi m´estan enverinant per anar a una marxa, crec que al mes de juny...
T'acompanyo al sentiment!
Fa anys, en els meus inicis, vaig fer aquesta marxa... vaig patir molt de l'estòmac, mal de cap, convulsions vàries... persones anònimes em van ajudar, gairebé que vaig arribar a collibè.
És l'esperit de les marxes!
Fes sudokus!!
Pensa que igualment plourà tot demà i tot demà passat!!
Val més descansar i disfrutar del Barça ben arrapapat al sofà o allà on sigui!!
XeXu: ops, ho sento!
Xavier: gràcies! Espero recuperar-me ràpid!
Sensei: tu ho has dit, ens veiem on ens deixin les lesions. Que vagi tot molt bé i a deixar el pavelló del GELS ben alt!!
Cristina: al juny? Doncs imagino que ha de ser la Reus-Prades-Reus, perquè sinó o Cap de Rec (duríssima) o Montserrat-Reus (100 km). Espero veure'ns per allà!
Alex: en vida teva! Quedes nomenat marxaire dels collibè de Riudoms.
Vaig practicant:
1 2 3
7 8 9
5 4 6
Elur: sí, ja ho he vist al temps! Em lliuro de la pluja, l'única cosa positiva. Dissabte, un partit gran!!
Ei, Jordi!! Quin ensurt amb aquest cartell!!...
Pensa que això teu tan sols és temporal, fes bondat i d'aqui quatre dies podràs tornar a caminar :-))
Per cert, això no serà un senyal que has de tirar a les escombraries aquelles bambes que... i a la pròxima caminada lluir unes bambes noves i ben netetes i sense cap mena de restes de... res? :-))
Les bambes no les tiro, que són molt cares!! Ara que ja han estat en quarentena ja no fan pudor ni res. Una mica d'aigua i com noves!! jejeje
Trobar i fer-se el peu a unes bambes és una sort, el fonament de qualsevol marxa.
A mi, em costa molt canviar de bambes!
Ànim amb el genoll, quedes exempt de llegir els posts de l'Assumpta de genolls!
jajaja gràcies, els llegiré assegut, doncs! Quanta raó que tens. Si la pifies en l'elecció d'una vamba, ja l'has cagat. És com amb les dones... ;-)
"És com amb les dones... ;-)"
Fent aquesta afirmació, has begut oli, et veig als tribunals, amb les bambes!!!
...però, sí, es el mateix!
La recuperacio es important, i mes si estas lesionat, segur que despres tornaras amb mes força, anims.
Alex: uff!! Veig que anirem agermanats cap al tribunal. A veure si l'Òscar també aprova aquesta afirmació i ja en som tres! Les bambes també m'han dit que sí, que hi estan d'acord! No sé si contar-les com a un o com a dos!
Oriol: moltes gràcies! Reposarem tot el que poguem!!
Jajajaja no crec que ningú pugui contradir aquesta afirmació... sempre i quant accepteu que es podria utilitzar també canviant "dones" per "homes"
Saber trobar unes bambes amb les que et sentis bé és tan important com trobar una parella amb la que et sentis bé :-)))
(Així i tot ho trobo exagerat, però com a recurs literari es pot acceptar) ;-)
I si les poses a la rentadora? (les bambes, vull dir...)
Fem-nos costat i compartim la lesió! Jo també seguiré la cursa des de casa, pensant en la nostra fascia-lata i genoll estimat.
Aviam si ens posem a punt aviat! Ànims!
Assumpta: no, no es poden rentar aquestes bambes. Si els toca el suavitzant, ja has begut oli!
Dave: Sí, sí, David. Mira-t'ho pel costat bo, no ens mullarem!
I sense suavitzant? :-))
Molta paciència, que tot passa, ja t'ho han dit. D'aquí no res tornaràs a estar caminant muntanya amunt. Endavant!
Luigi, gràcies! Això espero!!
Publica un comentari a l'entrada