“Els homes que no estimaven les dones”.

Gran llibre! La crítica, la gent, els diaris, l’Alba, la Gemma, la meva companya de feina, ... en definitiva, tothom, tots tenen raó. Agafava aquest llibre amb recel, amb prudència, amb molta cura. Havia sortit escarmentat d’ “El codi Da Vinci” (ha plogut molt des d’aleshores, ja ho sé), que també tothom parlava meravelles i deien que era tant bona i finalment a mi no em va semblar per tant. Però amb aquesta novel·la d’Stieg Larsson, no cal escatimar elogis. Intriga, emoció, sorpreses, estafes econòmiques, desaparicions, investigació, hackers, diners, ... tot una mescla explosiva que ha donat vida a aquest trepidant llibre. Paga molt la pena submergir-se en les seves pàgines per passar una molt bona estona i patir amb en Mikel Blomkvist, el principal protagonista.

I ara ja estic frisós per agafar el segon d’aquest trilogia. Però abans, una petita pausa, per no morir d’èxit. Paul Auster en té la culpa, i “El libro de las ilusiones” és el pecat. Després d’aquest, em poso amb l’altre!