Objectiu complert. Un pur tràmit. I es que ahir l'espectacle estava lluny de Munich. El partit bo, emocionant, el de pell de gallina, el jugaven a 
Anglaterra el Chelsea i el Liverpool. Quina passió! Ara ja sabem qui ens toca eliminar a semifinals. Sóc del parer que prefereixo abans el Chelsea que el Liverpool, més que res perquè Anfield és molt Anfield, i em sabria greu haver-nos de carregar al botxí del Madrid en aquesta edició...
Lluny del partit d'ahir, que el Barça va tenir controlat en tot moment, el que veritablement importa, el que en fa feliç, el que em fa somriure, el que fa que vibri, és que el Barça, per tercera vegada en els últims quatre anys torna a ser a semifinals d'aquesta competició. Quelcom em diu que aquest Barça comença a ser algú a Europa, l'estadística parla. I tres semifinals, són tres semifinals. No hi arriba tothom. És difícil. Molts cauen en l'intent. Hi ha moltes trampes, pedres, sots i entrebancs al camí, i només els més preparats i els m
illors són capaços de superar-ho. I aquí hi figura el nostre Barça. Què gran!! Posem-nos tots dempeus, alcem les mans enlaire i dobleguem-nos per la cintura i tornem-nos a alçar repetides vegades mentre cridem: "Tenim un nom i el sap tothom: Barça, Barça, Baaaaaarça!!" (exercici molt recomanable de fer, com a mínim, cinc vegades al dia).
EN POSITIU.
La classificació, per la porta gran.
Keita, que va evitar una derrota intrascendent en marcar un golàs des de fora de l'àrea.
Veure al Ribery amb la samarreta del Barça quan va acabar el partit i se la va canviar amb un jugador blaugrana.
EN NEGATIU.
La targeta groga que van veure Dani Alves i Carles Puyol. Una més i es perdran un partit. Uff!!
Fi de la ratxa d'imbatibilitat d'en Víctor Valdés. Però bé, era d'esperar rebre un gol.
Anglaterra el Chelsea i el Liverpool. Quina passió! Ara ja sabem qui ens toca eliminar a semifinals. Sóc del parer que prefereixo abans el Chelsea que el Liverpool, més que res perquè Anfield és molt Anfield, i em sabria greu haver-nos de carregar al botxí del Madrid en aquesta edició...Lluny del partit d'ahir, que el Barça va tenir controlat en tot moment, el que veritablement importa, el que en fa feliç, el que em fa somriure, el que fa que vibri, és que el Barça, per tercera vegada en els últims quatre anys torna a ser a semifinals d'aquesta competició. Quelcom em diu que aquest Barça comença a ser algú a Europa, l'estadística parla. I tres semifinals, són tres semifinals. No hi arriba tothom. És difícil. Molts cauen en l'intent. Hi ha moltes trampes, pedres, sots i entrebancs al camí, i només els més preparats i els m
illors són capaços de superar-ho. I aquí hi figura el nostre Barça. Què gran!! Posem-nos tots dempeus, alcem les mans enlaire i dobleguem-nos per la cintura i tornem-nos a alçar repetides vegades mentre cridem: "Tenim un nom i el sap tothom: Barça, Barça, Baaaaaarça!!" (exercici molt recomanable de fer, com a mínim, cinc vegades al dia).EN POSITIU.
La classificació, per la porta gran.
Keita, que va evitar una derrota intrascendent en marcar un golàs des de fora de l'àrea.
Veure al Ribery amb la samarreta del Barça quan va acabar el partit i se la va canviar amb un jugador blaugrana.
EN NEGATIU.
La targeta groga que van veure Dani Alves i Carles Puyol. Una més i es perdran un partit. Uff!!
Fi de la ratxa d'imbatibilitat d'en Víctor Valdés. Però bé, era d'esperar rebre un gol.
17 comentaris:
en un exercici de culerisme optimístic-talibà sense precedents afirmo, ara mateix, que l'eliminatòria contra el chelsea no em provoca gens de por.
la única raó de pes és que van tenir a fregar el títol la temporada passada amb el penal errat per terry però, per la resta, em sembla gran la diferència entre un i altre equip.
hi haurà gent que dirà que pot portar malestruc, o que és fer pasqua abans de rams, però acabo la meva intervenció a la banyera amb el cubell d'aigua calenta que és dir, amb la boca ben grossa, que ja em veig a roma.
Ostres, Òscar, quin optimisme tant encantador que llueixes avui! Jo també em sento igual que tu. El Chelsea rep molts gols, amb la qual cosa, 5-0 al camp Nou amb Alves i Puyol forçant les targetes grogues per no perdre's la final i 1-1 allà! Apa, comprem ja les entrades, no? Te n'encarregues tu?
Ah!! I a la Final Four de bàsquet que es vagin preparant que també serà nostra!! Intentem-ho sense cap por, units al Pasqual no hi ha cap perill, els seus cops i el seu saber fer, a tots impressionen sempre, ara ho veureeeeeeeeu!! (et sona?)
Segons deia dies enrere el diari sport ,(10/04/2009) tot parlant de Messi, amb la nova normativa un jugador no es pot perdre la final per acumulació de targetes.
Així doncs només cal patir pels jugadors que es puguin perdre el partit de tornada amb el Chelsea.
Però si guanyem 5-0 no hi ha problema!
Sabeu que us dic? Que m’és igual guanyar títols o no. Amb el que disfrutem amb el joc del Barça ja em dono per satisfet!!!
I mira que a principis de temporada jo també era escèptic respecte el Messies Guardiola. Ara ja tinc clar que és un enviat dels déus.
Nois, nois... sou vosaltres aquests optimistes que llegeixo? :-))
No ereu els típics culés patidors? jejeje
Vigileu... seguiu el consell del Gran Mestre Pep i anem amb humilitat, treball, lluita fins al final :-)
Jordi: He fet el teu exercici i crec que m'ha anat molt bé (ho dic de veritat, eh?)... braços ben amunt (he sentit les meves pobres articulacions dient "ai, ai") i, mentre repetia "Tenim un nom i el sap tothom: Barça, Barça, Baaaaaarça!!" m'anava doblegant... Ho he fet SIS vegades i ara em sento com més àgil :-))
Visca el Barça i Visca Catalunya!! :-)
Joan: el Guardiola és el profeta enviat a la terra per algú que estima els colors blaugrana. Segurament serà el Zapatero...
Amb això de les tarjetes hi ha un embolic... Uns diuen que sí, uns altres que no. Ahir escoltava per RAC1 que segons el Barça, la normativa és que es poden perdre la final.
Assumpta: sí, sí, ja saps que al Profeta me l'escolto amb els ulls i les orelles ben oberts!
Celebro que l'exercici t'hagi anat bé. A part d'elasticitat, reforçaràs l'esperit culé que tenim tant malmès per genètica.
Visca el Barça, Visca Catalunya i Visc a Barcelona!
Jo, havent llegit el què ens dius, crec que ja molts voldrien estar en aquesta situació, teniem clar que no passar per Angleterra era impossible, però trobo que em feia més por el Liverpool que mai saps per on pot sortir i que està en ratxa que un Chelsea fet a cop de talonari i que no juga com un equip (al meu punt de veure eh, tot s'ha de dir) que vingui el Chelsea o qui sigui, estem entre els 4 millors i si ens eliminen, ben orgullosos oi :)
Començo a veure una mica d'optimisme, però tampoc cal que us passeu, eh!
Van plantejar el partit que havien de fer; centrats en defensa i no correr riesgos innecessaris en atac. En fi, un partit força avorridot, per`ben plantejat. Ara el chelsea a semis... quina eliminatoria, encara que sense Mourinho i els seus comentarisja no serà el mateix.
Salutacions
Sí, millor el Chelsea encara que es trobi en un fantàstic moment de forma.
Ja som a les semifinals i ara queda el més difícil.
Així que: Barça, Barça, Baaaaarça!!!
Hola!
Partit plàcid del Barça. No calia fer gaire més.
salutacions
sílvia
Cesc: i tant! Estic amb tu! El que s'ha d'assegurar, crec, és la lliga i si arriba la Champions, doncs serà d'afegit (i ben contents, eh!).
Segon pal: ostres, un dia que veig les coses de color de rosa!! Jo, pessimista entre els pessimistes!! No hi ha res fet, però el Barça juga molt bé i està molt madur.
Alba: això de que no estigui el Mou, m'agrada i no m'agrada. M'agrada perquè ens centrarem única i exclusivament en el futbol, i no m'agrada per l'alicient que suposa jugar contra ell. Un mediàtic com cal!
Estic amb tu, el partit va ser avorridot!
Albert: és la tercera vegada avui que faig l'exercici!! jejeje
Silvia: i tant! Llàstima de les tarjetes!
La regularitat a Europa és molt important, i gens fàcil, certament. Ja no és que arribin equips grans o no, és que a aquestes alçades només n'hi ha quatre, i per força, esquadres molt potents ja no hi poden ser. Arribar a semis en 3 de 4 temporades és per estar-ne content. I ja si guanyéssim la segona copa en aquests 4 anys demostraria que són un equip molt consolidat, no és una cosa gens fàcil de fer, i normalment tots els equips decauen després de guanyar un títol així.
Ribéry al final del partit, entre els seus companys, però amb samarreta blaugrana (groga, però tant és)... una imatge impagable.
A Stamford no heu d'anar a jugar...
...heu d'anar a preguntar...
...diuen que "preguntando se va a Roma", ¿¿oi??
Penso que m'inscriurè a la Travessa del Montseny, pot ser ens trobarem allà?
Una abraçada i sort per les semis...
Resultat fantàstic.
Millor el Chelsea que el Liverpool, molt més imprevisible, però aquest Chelsea de Hiddink és molt millor que el de Scolari.
Al Camp Nou patirem de debò, ja ho veureu. I a Stamford em veig un 1 a 2 a l'últim minut amb gol de cap d'Alexanko (o Márquez).
XeXu: es que la plantilla del Barça aquests anys ha estat de les millors d'Europa. Altra cosa és el que ha passat i el desmembrament paulatí que va patir a causa d'afers extra-esportius. Sempre tindré la sensació que vam perdre dues temporades que haguessin estat glorioses.
Fran: jajajaja molt bo!!
Doncs crec que no la faré aquest any. Ja veurem. Estic cascat del genoll i el dilluns tinc visita. A veure què diu el metge. De totes maneres, volia fer la de Navàs.
Eloy: Si m'assegures que ha de marcar l'Alexanko, el tornem a fitxar!! jajaja
A mi patir, no m'importa. Què és el futbol sinó? El que no és normal és aconseguir els objectius de forma tant sobrada com ho està fent el Barça aquesta temporada.
Només afegir que m'agradaria molt veure en Ribéry al Barça i que segons deien es va fer fotos amb jugadors del Barça i amics seus, vaja que ja se sent culé malgrat tot el que digui a la premsa alemanya (espero).
Sergi, que sempre arriba tard...
;-)
Sergi, tant de bo!! Crec que el Bayern no ho posarà gaire fàcil...
Publica un comentari a l'entrada