divendres, 4 de desembre del 2009

Altres dimensions.

Recordo quan fa uns mesos us parlava de certs racons que vaig descobrir per Barcelona. Uns racons especials on es perd la noció del temps. Doncs bé, ara he descobert un altre tipus de llocs on pots arribar a perdre la noció del temps. Són el que jo anomeno altres dimensions. Forats negres. Triangles de les Bermudes. Espais paral·lels. Escolliu el nom que vulgueu, tots valen. Quan et submergeixes en aquestes altres dimensions, el temps desapareix. Les hores es poden convertir en minuts, els minuts en hores, i, fins i tot hi ha casos que les hores s’han convertit en dies. Però d’això ja en parlarem més endavant. Són altres dimensions on pots sentir cacofonies, sorolls de tota mena, músiques estranyes, gent que parla de manera diferent a la teva, fets paranormals. Pots arribar a parlar amb multitud de persones diferents i de diferents procedències. T’escolten, et demanen que els expliquis què et passa. Són gent curiosa, sempre alerta, amb les seves coses, com tots, però amb un únic objectiu: tu i la teva satisfacció. Perquè així els ho manen. Perquè així ho creuen. Perquè aquest és el seu únic credo.

Us estic parlant, companys, amics, lectors, de les trucades al servei d’atenció al client de Movistar altrament anomenat 609 o altres dimensions (extensible també al 1004 de Telefònica-Quien-si-no? ). L’altre dia vaig estar vora una hora penjat al telèfon. Però a gust, que un no té absolutament res a fer per la tarda després de treballar. Disposa de tot el temps del món. El temps és or, com diuen. I per tant, com més temps els hi dediquis, més daurat et converteixes.

La primera vegada que vaig trucar (sí, va haver-hi més d’una vegada, encara que us sembli increïble), es va produir un fet paranormal d’aquells que abans us citava. El noi, molt correcte, que parlava en català***, va intentar posar-me a l’espera mentre mirava unes dades i... puf! el telèfon es va penjar, com per art de màgia. No em direu que no fa por, això!

Quan vaig vèncer les meves pors i els meus temors, vaig armar-me de valor de nou i vaig tornar a trucar, sabent per avançat el risc que comportava i que patia. Llavors va ser quan vaig poder parlar amb cinc o sis persones diferents, uns en català, altres en castellà, altres amb peruà. Què bonic. I què universal que és el món! Crec que d’això els experts en diuen globalitat. He sentit, i que quedi entre nosaltres, que aquest tipus de companyies tenen subcontractats aquests serveis a gent que està treballant a sud-amèrica. No em direu que no és quelcom increïble! Doncs continuant amb la trucada finalment del català vam passar al castellà. Suposo que els que som d’aquí no en sabem de número ni de reclamacions, ja que el catalano-parlant em va avisar que a partir d’aquell moment, quan passava la trucada al departament de reclamacions, no em podrien atendre en el meu idioma. (música celestial de l’operador) Bé, no passava absolutament res! Jo estava en una altra dimensió, enganxat entre dos món paral·lels, on el temps ni l’espai existeixen. (fi de la música celestial de l’operador) Del departament de reclamacions, cap a Perú, crec que vaig anar (apunteu un altre fet paranormal, perquè no em vaig moure del lloc), i torna a explicar el problema de nou. Però jo feliç, el meu karma estava intacte. Em trobava en un bucle sense sortida on veia, al fons un gran forat negre. De Perú vaig passar a un altre lloc on la persona que em parlava era d’aquí, d’Espanya. Més que res ho vaig deduir perquè ja no tenien aquell tarannà amb el parlar i al telèfon ja no li deien celular. Ara, enganxat ja de cap a peus en la tercera dimensió, sentia cacofonies. Quan parlava la senyora jo escoltava altres veus que semblava que eren d’altres persones que estaven parlant amb altres persones que tenien problemes similars als meus. Allò encara em va tranquil·litzar més. No em trobava sol, allà atrapat. Llavors, entra pausa i pausa per consultar infinitat de dades i fer més i més confirmacions, jo pensava que com podia ser que sentis tantes veus alhora. Se’m va ocórrer l’estúpida idea de que podria ser que en una mateixa sala estiguessin tancades un munt de persones atenent alhora a les altres persones. Impossible! Ho vaig descartar per inhumà i vaig tornar a la teoria de les cacofonies. Finalment, després de gairebé una hora, vam quedar que ja em trucarien i van penjar. Llavors jo vaig tornar a aterrar al planeta terra, vaig arribar de l’altre dimensió i vaig tenir contacte de nou amb els meus iguals. Encara estic esperant la trucada. D'això fa tres mesos...

Tot està relacionat, sí. Aquells racons dels que parlava fa temps i les altres dimensions de les que us parlo avui. No ho trobeu fascinant, engrescador i curiós a l’hora? Jo no, per mi, sincerament, és una putada i crec que ens prenen el pèl. Però, com desitjo tornar-me a perdre en la tercera dimensió!

Ah! Se m’oblidava. Que es veu que hi ha un pobre noi que es va passar vint-i-set hores penjat al telèfon:


***Això és un consell gratuït pels lectors de la Banyera: configureu el servei perquè sempre us atenguin en català. Guanyareu temps (que és or) i l’atenció puja, molt, en qualitat. No li digueu a ningú, que no corri la veu. És un secret. Això no val per altre números d’atenció telefònica com, per exemple, el 112 o el 091.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

mare meva! ja faig bé ja de fer que qui truqui a casa sigui el meu home hihihihihi bon pont! :)

òscar ha dit...

Segueixo l'exemple de la Clidice però a l'inrevès. L'encarregada d'altes, baixes i altres tràmits administratius que posen a prova la paciència i/o benevolència humana és la meva dona. És molt expeditiva!

Assumpta ha dit...

Ai, a mi això de queixar-me, que m'enviïn a un altre lloc (però "real", que s'hi va caminant, vull dir) que m'atenguin (en català!! iupiiii!!) però que em diguin que ja m'avisaran i passin mesos i no ho facin em va passar amb Correus!!

Deuen tenir alguna cosa a veure Correus i aquests amics teus de Telefónica-quién-sí-no?

M'ha agradat el teu post :-) Tens molta gràcia escrivint i que et facin somriure sempre s'agraeix, que avui fa un vent molt lleig aquí a Reus i estic tota tristona.

Garbí24 ha dit...

Queda demostrat doncs que com les senyals de fums d'abans res de res

kweilan ha dit...

Aquests tràmits són perquè t'agafi un atac de nervis.

Assumpta ha dit...

He anat al forum on es va registrar el noi al que li va passar això de les 27 hores esperant a que l'atenguessin. El seu nick "grankoala"

Quan duia 50 minuts es va registrar a un forum d'usuaris:

http://www.gsmspain.com/foros/hp790655_pp20_p1_Operadores-Vodafone_50-minutos-122-Cuelgo.html

i va fer aquesta pregunta: "50 minutos en espera en el 122. ¿Cuelgo o espero?" i la gent li va començar a respondre i, així, amb un munt de gent que l'animava a aguantar va seguir fins que li van penjar!!!

Va tenir encara l'ànim de grabar el seu propi mòbil on es veu el temps que fa que dura la trucada i pujar-lo al YouTube (aquí es veu que ja feia 25 hores)

http://www.youtube.com/watch?v=h9iPTU2NPjg

I, a més, quan ja duia un munt d'hores algú li va crear un Grup de suport a Feisbuc jajaja

Signat: Assumpta, informes sense cobrar... o li passo la factura a la Generalitat?

Assumpta ha dit...

Els informes ben completets :-))

El grup de Facebook ;-)

http://www.facebook.com/pages/El-chico-que-espero-mucho-rato-a-que-le-atendieran-en-atencion-al-cliente/174548762063?v=wall

Albert ha dit...

Amb aquesta introducció m'esperava un altre tipus de post, però sí, les empreses de telefonia també hi quadren.

Fins que no arribi un dia on les reclamacions es puguin fer fàcilment parlant físicament amb una persona de les companyies de telèfon tot continuarà igual. Mentre s'hagi de fer via telèfon, els clients seguiran sent pilotes que els empleats es van passant de país a país.
Adéu!

bajoqueta ha dit...

Crec que lo de menys és l'idioma quan truques a un lloc així... l'important és que les cacofonies et faiguen una miqueta de cas, que no es talli la comunicació a meitat (quan ja has aconseguit que te faiguen una mica de cas) i sobretot que la persona que t'atengue tingue clar a on treballa (que a mi un dia una no sabia ni que era una oferta que jo demanava).

Ai quanta paciència, espero que no haigues de trucar molt...

Anònim ha dit...

Hi ha coses que mai rutllaran i quan comencen a canviar d'idioma i de resposta no fa gràcia no, nano primers!

Jordi ha dit...

clidice: bona tàctica! Hauré de prendre nota...

Òscar: amb aquest comentari veig que estic pecant de "pardill".

Assumpta: gràcies per les floretes! Correus i Timofònica, cosins germans... per part de pare i mare!
Passa-li la factura a l'Ajuntament de Barcelona, que gustosament compra aquesta mena d'informes.

garbi24: jajaja home, una mica d'evolució... jo em quedaria amb l'època del telèfon fix.

Albert: i això, no ho dubtis, no canviarà! Ja els està bé com està, que nosaltres siguem pilotes i ells raquetes.

Bajoqueta: a mi em va passar el mateix, trucava per una promoció que m'havien cobrat i ningú sabia de què parlava. Trist, molt trist!
No t'enganyis, els que atenen en català són un 500% millors!

Cesc: jejeje sí, sí, primers i sense discusió!