dijous, 17 de desembre de 2009

Directes a la final… per fer historia.

Fer història. Escriure les lletres del Futbol Club Barcelona en una pàgina només reservada als millors, perquè cas que el dissabte guanyem la final, no dubteu que serem els millors del món. El millor equip de la història. L’equip que ha guanyat tot el que es pot disputar en una temporada (espereu que agafo aire): Copa, Lliga, Champions, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundialet de clubs. Com deia la nena de l’anunci: tot, tot i tot. I dintre d’aquest tot, hi hauria una cosa grandiosa de la qual no sé si us n’heu adonat: cap club del món ens podria superar. Com a molt ens podrien igualar, però superar no! Aix... ja ho anhelo!

I part d’aquesta història, al costat d’homes com Messi, Alves (amb aquella barba que el feia semblar més un fundamentalista radical islàmic que no un jugador de futbol), Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué i d’altres, entre els noms dels millors, un nom destacarà una miqueta més que els altres. És el nom d’un jugador menut i humil que, passi el que passi el dissabte, ja ha escrit la seva pròpia història. Ja apareix en lletres d’or a les pàgines blaugranes. Ell és Pedrooooo, el canari (que no perico) del Barça. L’home del planter que gol a gol (sense Lluis Canut... aquest és meu, molt dolent, ho sé), ha aconseguit marcar en totes les competicions que enguany ha disputat el Barça. Felicitats, crack!

I un altre home, el visionari Profeta que tenim assentat a la banqueta, en Pep, home fet i dret, d’una sapiència futbolística sense límits. De nou fa un canvi (Messi) i de nou, als dos minuts, gol! Aquest home no té preu! En Pep, vull dir. Bé, i Messi tampoc. Té un domini tant gran, que sap el que passarà en cada moment.

I això que el partit va començar amb fred a Barcelona i calor a Abu Dhabi. I més fred que encara va fer amb el primer gol que ens van marcar, que ens va deixar glaçats. Però no us enganyeu, que som tant superiors als rivals, que abans de començar el partit, com si fóssim a l’escola, els vam deixar un gol d’avantatge (que quan t'ho proposaven ja pensaves que malament, que ja no tenies res a fer i que la pallissa te l'emportaves segur) perquè la cosa fos més anivellada. Ells en volien dos, però tampoc ens passéssim...

I d’aquesta manera, superant el gol al minut quatre, i gol rere gol, Busquets, Messi i Pedroooo van portar al Barça allà on havia de ser, a la gran final de dissabte. Entre els grans, per assolir un lloc entre els millors. O, què carai, asseure’ns a la trona on només pot estar el millor. Perquè, com deia abans, ningú haurà fet, cas de guanyar, el que ha fet el Barça: el sextet.

16 comentaris:

elur ha dit...

EStic molt contenta. Com deia en Pep no hi ha cap final que existeixi fins que no hi arribes, i aquesta ja l'hem creada, hi hem arribat. Ara que passi el que passi. No vull parlar gaire que després tot s'esguerra (digue'm maniàtica).

M'entristeix però saber que el meu admirat-adorat-estimat-idolatrat Don Andrés (no hi ha un tracte superior a Don??) no podrà jugar la final. Espero que només es perdi aquest partit. Espero que només tingui un copet i en pugui jugar un minuts. Voldria que mai més es fes mal, ni tan sols trencar-se una ungla.

Visca el Barça! I que per molts anys i partit poguem disfrutar de la visió del nostre Profeta Pep i de la seva mà dreta Tito Vilanova (aquell que el seu fill un dia li va dir que no anava a treballar que se n'anava a jugar a futbol).

sanset i utnoa ha dit...

Quan van marcar el gol els de l'Atlante també vaig pensar en això de l'escola. És una bona sensació això de no patir quan et marquen un gol tan matiner, perquè saps que ells seguiran jugant igual i que, als altres ja els caurà un bon pal•liatiu. Esperem que dissabte no se’ns pugin massa els fums i que el profeta acabi ens porti a la Terra Promesa (això m’ha quedat massa bíblic...)

Per cert, jo també vaig confondre l’Alves amb un col•lega del Bin Laden (Bini Manili pels amics).

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Ostres, Jordi!! M'ha encantat això: "cap club del món ens podria superar. Com a molt ens podrien igualar, però superar no! Aix... ja ho anhelo!".

Una crònica perfecte d'un partit que vaig seguir via sms ;-) (jo tenia catequesi de 2/4 de 6 a 3/4 de 7!!) això sí, vaig tenir la Parròquia revolucionada tota l'estona amb les meves comunicacions de gol :-)

Genial també la petició d'Elur de que Iniesta no es trenqui mai res més, ni tan sols una ungla!! jejeje
Més que Don? Honorable no, que aquest és per en Pep (futur president de la Generalitat) però el podriem fer Sir o Lord... :-)

elur ha dit...

Sir o Lord? no, no, ha de ser una cosa ben nostrada Assumpta!

:))

òscar ha dit...

Glòria era una cançó d'Humberto Tozzi que va fer fortuna a les llistes d'èxits (i al tocadisc de casa gràcies a ma germana) de fa uns anys.
Deia més o menys ... "y escribiré tu historia, con la palabra gloria".

Dissabte tornarem a escriure història!

Jordi ha dit...

Elur: En Pep sempre té raó i ahir, per uns minuts vam estar fora de la final! Quin ensurt!
Umm... Il·lustríssim Don? jejeje És una llàstima, però també ens en sortirem! Serà una miqueta més difícil, però estarà Messi!
Ostres, no ho sabia això del fill del Tito!

Sànset: Dissabte m'agradaria començar 0-0, sense donar cap gol d'avantatge... ;-)

Assumpta: també vaig fer d'informador enviant els sms! L'hora era complicada!
La petició de l'Iniesta, l'elevem a les altures!

Òscar: m'he emocionat! Podríem dir que escriurem la teva història amb la paraula BARÇA!!

elur ha dit...

Il·lustríssim Senyor Don Andrés Iniesta Luján em sembla bé. :)
és que el seu futbol preciosista ens il·lustra a tots!
Un marrec molt llest en Vilanova Jr.

Jordi ha dit...

M'apunto el nom i al proper post que parli d'ell ho poso. Si no me'n recordés, cosa bastant probable, m'ho fas saber i poso immediatament una fe d'errates!

Alba ha dit...

Bueno, la veritat es que tan de canvi entre fred (el que van patir a Kiev) y la calor d'Abu Dhabi els va desorientar una miqueta. Sort que amb treball i molta professionalitat es va donar la volta al marcador. Que dir de Pedro (jo li he dedicat un post a ell solet, bé que s'ho mereix) que ha marcar en les sis competicions. Esperem que dissabte marxin d'Abu Dhabi amb excès d'equipatge (una copa de mes ningú la notarà) i tanquin un any màgic.
Salutacions

Assumpta ha dit...

Il·lustríssim Senyor Don Andrés Iniesta Luján...

:-))))

Jordi ha dit...

El Barça romandrà per sempre en els anhels de la història guanyi o no el dissabte. És un mite, i el que encara té més valor, és un mite en actiu que tots estem disfrutant. Comparable al Brasil del 58, o a l'Ajax de Neeskens i Cruyff... si us plau, no em desperteu d'aquest somni.!

XeXu ha dit...

És cert, eh? Increïble. De guanyar dissabte, el Barça aconseguirà una fita que cap altre club haurà aconseguit en 150 anys de futbol, o els que siguin. Cap altre. Només un. Un en tot el món. 22 paios entre els 7000 milions que som a la terra. Tela. Hauria de sortir als llibres d'història. La segona guerra mundial, la caiguda del mur de Berlin, Google i el sextet del Barça.

Tenim un equip... uf, és que no es pot descriure. I això que juguen 14 o 15 només, eh, que els altres són com patates bullides. Però quan tens el millor centrecampista del món, en Xavi, els dos millors centrals del món, Piquembauer sense discussió, i Puyol perquè es deixa la pell fins que arriba a la dutxa (ho ha fet els darrers 10 anys partit rere partit, i en màniga curta), l'únic porter del món que no es posaria a plorar amb les coses que li diuen al Valdés, i que en comptes de cagar-se en els seus detractors ens regala dues Chyampions, un davanter centre que sap fer de tot i que potser a finals de temporada diran que és el millor del món, l'Ibra, quan tens un il·lustre en hores una mica baixes, però que quan juga obliga a estar-ne pendent, Henry, i a sobre de tot això, tens a dos mags, perquè jo no diria que són futbolistes, sinó que són col·legues de Gandalf, com Iniesta i Messi (que em perdonin els fans de tots els grans equips del món que s'estimen els seus jugadors, però com aquests dos no hi ha res comparable, ni Maradona farlopero, ni el farsant del Chupa Chups, ni el que fa anuncis per superar la impotència, cap ni un), és que no es pot fer altra cosa que guanyar.

Bé, sí que es pot fer una altra cosa. Donar la sensació de que tot es possible, i de que es pot guanyar encara que vagin maldades. Això és encara més gran.

Com m'enrotllo, però és que cada partit he d'anar recollint la bava del terra.

Jordi ha dit...

XeXu, i tant, i tant, a l'enciclopèdia catalana si més no! Per la B de Barça!
Quina gran descripció! Et felicito! Saps el que seria el més del més? Que un dels dos mags, l'Iniesta, fes gols. LLavors això ja seria l'acabose!
Imagina't arriba a aconseguir el sextet l'any vinent... uff!! Per emmarcar i recordar. El Zapatero hauria de canviar el Valle de los Caídos per la Vall blau-i-grana!
La banyera és plena de baba... Ara hi passo una mica d'aigua! ;-)

Modgi ha dit...

Confio en aquest barça, però oju amb els argentins que rasquen més que la maquineta d'afaitar de chuck norris.

XeXu ha dit...

Amic Jordi, si Iniesta marqués gols, Messi no seria el que és. A l'hora de donar premis individuals els haurien de donar per duplicat. De totes maneres, fer el que fa Messi és molt complicat. L'únic, de veritat, l'únic que li fa ombra, és Iniesta, ni Ronaldo, ni polles. I això és gràcies a Guardiola, en el cas dels dos jugadors. Els ha fet explotar les seves habilitats. Messi lluita, pressiona i defensa com el millor lateral, recupera moltes pilotes. Com Iniesta. Messi condueix frenèticament amb la pilota als peus com el millor centrecampista. Com Iniesta. Però és que Messi marca més gols que el millor davanter!! És qui més en porta de la plantilla. Això li falta a en Casper. Això d'aquest tio, en Messi, no és normal. Ho fa tot! I mira que a mi em feia rabieta, eh, però a sobre, el tio és humil i vol jugar sempre, se'l veu compromès. Joder, de quin planeta ve? M'he hagut de rendir a l'evidència. Jo si fos Valdés em preocuparia, que si Messi vol fer de porter...

De totes maneres, a Iniesta se li perdona això del gol, ja que ja els fan els altres, i veure'l portar la pilota als peus i com accelera cap a la porteria és una cosa impagable. Molts pocs cops a la vida he vist un jugador que en el moment que tocava la pilota se m'eriçaven els pels del clatell i pensava 'alguna cosa passarà'. Em va passar amb Zidane, em va passar amb Messi, i ara em passa amb Iniesta. Ah, i no oblidem que també ha clavat alguns gols antològics. Canvio un registre de 25 gols per temporada pel gol de Standford Bridge. I aquell contra el Sevilla des de lluny, amb la clarividència de veure el forat? Aquell és la bomba!

Jordi ha dit...

Modgi: jajaja Imagino que la lliçó la tenen doblement apresa de les dues edicions anteriors.

XeXu: El defecte d'en Messi és que és argentí! M'explico, que la selecció el perd i de tant en tant fa declaracions com aquelles de que cambiava el triplet per guanyar el Mundial amb Argentina. Això no és diu, home!
Millor deixar el Messi de jugador que de porter, que és molt baix!! jajajaja
Iniesta se'l recordarà de per vida pel gol a Stamford Bridge! Com en Bakero a Kaiserlautern...