dilluns, 14 de desembre de 2009

La comunicació.

La comunicació entre persones és complicada. Això és ben sabut per tots. Sempre surten, quan menys t’ho esperes, aquelles petites discrepàncies que, si ho sabem solucionar com a persones humanes (moment homenatge al Miki Moto i al seu programa), la cosa no passa d’aquí. Ara, com la cosa vagi a més, saltin espurnes i es cali foc, malament rai. Ja la tenim muntada! Ah, però! Ja fa un temps, ha aparegut una eina fantàstica que soluciona tots aquests problemes: el Facebook. Sé que en el seu dia el vaig criticar, però més tard m’hi vaig reconciliar. Rectificar és de savis i equivocar-se, d’humans.

Des de que existeix el Facebook, el tant per cent de baralles pels carrers han disminuït (bé, no tinc dades, però segur... trucaré a Antena 3 perquè ho tinguin en compte per la propera “notícia interessant” i que sempre comença amb aquell “Según los expertos...”); la comunicació és fluïda i, lluny de disminuir, ha augmentat (els germans xerren via Facebook, la dona demana al marit que passi pel supermercat a comprar allò que falta abans de pujar a casa, ...); la gent ja no va al notari a fer el testament, sinó que directament el penja al Facebook; en definitiva, que et bé de gust que algú escolti una cançó, en lloc de posar-la a volum alt al teu pis, ho penges del Facebook i no molestes a ningú. Que et bé de gust donar la teva opinió, contrària a la majoria, en lloc de discutir-ho al bar, al carrer o arreu i evitar arribar a les mans, ho penges al Facebook i santes pasqües. Que ets un amant de les tafaneries i sempre t’agrada saber el que fa el veí o aquell company que fa temps que no veus, entres al Facebook i és mà de sant. Que no saps ni sabràs mai els aniversaris dels teus amics, no hi ha problema, perquè entrant al Facebook veus que la gent comença a felicitar de manera indiscriminada a la persona en qüestió i tu pots fer el mateix i quedes bé. Que fa temps que no veus els companys amb els que vas estudiar fa vint anys, doncs es munta un sopar a través del Facebook i tema tancat. Que no vols quedar amb aquell que fa un munt que no veus i ell insisteix, doncs tens l’opció aquella de dir que sí i deixar anar aquell “bé, ja ho parlarem més endavant...” o directament obviar qualsevol comentari que et posi aquesta persona i si et diu alguna cosa sempre pots dir-li que no ho has vist i respondre-li amb aquell “bé, ja ho parlarem més endavant...”.

Últimament el Facebook l’utilitzo per:
1)Penjar els links dels articles que publico al bloc.
2)Canviar l’estat del meu usuari depenent del que em passa pel cap, segons recomana aquella casella que posa “Què et passa pel cap?”.
3)Jugar a una fantàstica aplicació anomenada FarmVille on la teva única missió és cultivar la teva pròpia granja amb animals, arbres i hortalizes . No ho proveu, és altament addictiu.
Un consell que us dono, i que jo no segueixo mai però que queda molt in, és que sempre que s’escrigui un comentari al Facebook sobre un mateix, es faci en tercera persona. És a dir, que vols dir que tens ganes d’anar a la muntanya, doncs escrius: “Té ganes d’anar a la muntanya”.
En definitiva, companys, afegim-nos tots al Facebook i gaudim de la seva màgia, demanem-nos amistat, acceptem-nos com amics i discutim, xerrem, escoltem música, tafanegem i fem el que ens doni la gana, això sí, com a persones civilitzades... vull dir... facebookades.

28 comentaris:

Jordi ha dit...

Home doncs jo el facebook l'estic fent servir bastant però segons el meu bon amic Miquel (Politburo Capitalista) als EUA s'està posant de moda deixar d'utilitzar-lo.

Gràcies pel comentari Jordi, però no has escrit la teva alineació jeje. M'encanta el teu bloc!

Salut

Clidice ha dit...

Ara t'afegeixo que em calen veïns a la granja! XDDDDDDDDD

XeXu ha dit...

El carallibre és el dimoni. Algun dia us n'adonareu.

Albert ha dit...

Realment ha canviat la filosofia de vida el Facebook.
No m'estranyaria que els d'Antena 3et comprin l'article. Ja estarem al loro a les notícies dels pròxims dies d'aquesta cadena.

Adéu!

kweilan ha dit...

M'ha agradat això d'avisar als de
A3

Assumpta ha dit...

"la gent ja no va al notari a fer el testament, sinó que directament el penja al Facebook" jajajaja :-)))

De totes formes, jo penso com en XeXu... jo sóc de Blog!!

I mira que tinc una germana facebookiana (que es passeja per la teva granja i la teva cafeteria "como Pedro por su casa")... però a mi dóna'm el món dels Blogs :-))

En tot cas, el teu post és bo... com sempre!!

No deixis el món dels blogs, eh Jordi? Trobaria molt a faltar el teu estil especial de fer les cròniques del Barça!! Les explicacions de les caminades, els teus comentaris de llibres, les anècdotes de la feina que ens expliques amb tanta gràcia...

No ens deixis, Jordi!!! Noooooo!!!

Jordi ha dit...

Jordi: Hòstia, no fotem, que jo ara m'he enganxat!
Sóc molt dolent fent alineacions... mai les encerto! I menys amb el Pep!

Clidice: ja t'he acceptat i t'he demanat veinatge a la granja. A més, t'he enviat un regal i tot. He llençat la casa per la finestraaaa! jajaja

XeXu: jajaja No home no, només enganxa... bastant!

Albert: gràcies! Tu que veus Antena 3 ja m'ho faràs saber... ;-) Jo només veig els Simpsons!

Kweilan: Antena 3 és un referent de notícies... tontes!

Assumpta: Eh! Que jo també sóc de bloc. Es nota?
Ara m'he posat vermell amb tot això que he llegit. Per poc que pugui, em mantindré fidel al bloc! Però de tant en tant, cometre una infidelitat amb el Facebook no es mala cosa, no?

elur ha dit...

tinc facebook però ho oblido quasi tan sovint com respiro :P m'hi avorreixo molt i tots aquests jocs de granges i aquestes coses em posen nerviosa... què hi farem.

:)

sanset i utnoa ha dit...

Ho sento.

Però jo sóc d'aquells "raros" que no té facebook. I que segueixi així!

*Sànset*

garbi24 ha dit...

El que han de crear es un programa per crear temps, parar el relotge mentre estem conectats, doncs almenys a mi em falten hores....

Alba ha dit...

El facebook és un altre món, paral·lel al del dia a dia. Allí tens amics que no et saluden pel carrer, felicites a la gent pel seu aniversari com si fessis un cafè amb ells cada dia i en canvi fa segles que no els has vist... És així, la vida feisbuquiana... O lo tomas, o lo dejas.

Jordi ha dit...

Elur: torna-ho a provar, ja veuràs com tard o d'hora (potser després del 500 intent) t'enganxaràs! ;-)

Sànset: que sàpigues que no ets ningú i que no mereixes viure en aquestes condicions! jajaja

garbi24: certament, certament. Si estàs enfeinat el facebook és més un destorb addictiu que una altra cosa. Inventem el parador del temps!

Alba: aquesta és la grandesa del facebook! No et saluden pel carrer però pel facebook i parles. És fantàstic!
Jo de moment, lo tomo!

òscar ha dit...

El Facebook és una eina creada pel dimoni que, vist el nivell de xafardeig que genera, en poc temps enderrocarà a revistes com l'Hola, el Lecturas o el Cuore.

Jo, tafaner de mena i home al qual li agrada perdre el temps amb tota cosa que no sigui treballar, en sóc un fan.

Ara, quan acabi de penjar el comentari aquí, corro a posar un m'agrada al teu Facebook. :)

Assumpta ha dit...

Ah! però això de parar el temps, també ho podrem fer servir els blogaires? :-))

sanset i utnoa ha dit...

Hosti! Ara mateix em sento com un soci de l'espanyol després de veure el partit de dissabte!

jeje.

*Sànset*

Jordi ha dit...

Òscar: recolzo els tres punts i a parts a peusjunts (pies juntillas?). Bé, i si no és així, doncs de genolls i fent reverències!
Visca la tafaneria i el treballar!

Assumpta: t'hauré de redirigir a 012, la Generalitat respon!

Sànset: jajaja vols dir que arribes a tant?

Assumpta ha dit...

El 012 és trucada gratuïta h
o hauré de pagar?

Jordi ha dit...

Crec que hauràs de pagar...

Mercè ha dit...

Hola Jordi i companyia.
Sóc la germana facebookiana de l'Assumpta que es passeja per la teva granja i el teu cafè "como Pedro por casa", jajaja. T'agraeixo que tu també ho fassis amb els meus, doncs apart d'agrair la visita, això dóna punts, jaja.
Jo, al principi, també era reàcia al Facebook, però quan t'hi enganxes és addictiu i t'ho passes molt bé.
Visca en Facebook ben utilitzat!!!

Assumpta ha dit...

Míra-la ella com sap utilitzar els blogs quan vol, eh? jajaja

Per cert, estàs guapíssima a la foto :-DD

bajoqueta ha dit...

Jo proposaria fer els dinars de Nadal amb la familia pel facebook, o quedar a un xat, seria molt més modern jajaja. I sempre t'evitaries que et toqués al costat la persona que més ràbia et fa :)

Jordi ha dit...

Mercè: i tant, passes una bona estona.

Assumpta: No et fiquis amb la teva germana que et vetaré l'entrada a aquest bloc, eh?? jajaja

Bajoqueta: jajaja ostres, bona idea! Me l'apunto! Però hi hauria neules de xocolata, no?

pati di fusa ha dit...

a mi m'agrada el feisbuc per jugar! (i vale, sí, confesso que també per xafardejar una mica).

ai, m'han agafat ganes d'entrar a la secta de la farmville! :)

Assumpta ha dit...

Ostres!! aquí es veu una clara preferència per la germana feisbuquiana!! Em sento com si fos en Sànset!! ;-))

sanset i utnoa ha dit...

Bé, almenys no estic sol!

*Sànset*

Assumpta ha dit...

En XeXu també és dels nostres, Sànset, no pateixis :-))

Jordi ha dit...

Pati di fusa: la secta de la granja, és pitjor que aquella de Wako, on també hi havia una graja que era una secta, crec recordar! Els Mossos estan investigant la FarmVille.

Assumpata: et sents també com de l'Espanyol??

Sànset: a la Banyera mai deixem a ningú sol!

Assumpta ha dit...

Jordi!! Deixa ja el feisbuc, home!!

(qué dius? que estas venent unes vaques?... que necessites fertilitzant?...)