dilluns, 21 de desembre de 2009

Les 24h d’atletisme.

L’aventura començava no del tot convençut quan el Jaume va animar-me dient-me que m’apuntés, que ell s’havia apuntat, que ens ho passaríem molt bé i que, ja que ell està a un altre nivell i ara ja mai correm junts perquè va molt més ràpid, seria una bona possibilitat de fer quelcom junts i reviure temps passats. Doncs bé, vaig apuntar-m’hi. Per dues coses: pels fins benèfics de la prova pro “La marató” de TV3 i per afrontar un nou repte en companyia d’ell.

Dissabte al matí, just abans de sortir de casa, sona el mòbil. Era el Jaume. Va dir-me que no venia, que estava mig constipat. Se’m va caure el món a sobre, perquè llavors em vaig plantejar què carai feia jo en una pista d’atletisme donant voltes. Òbviament coneixia a gent que hi corria, però la motivació ja no era la mateixa. El repte s’havia trencat.

Se’m va passar pel cap el no anar-hi, el quedar-me a casa i donar voltes, si de cas, a alguna cosa que em passés pel cap. Però no, malgrat el fred que feia (que era molt), vaig agafar la bossa que m’havia preparat el dia abans i cap a Can Dragó que hi falta gent. No, Can Dragó, malgrat el nom, no és cap nom de presó, sinó el nom d’unes pistes d’atletisme situades a la Meridiana.

Una vegada va començar la prova, la primera volta va estar bé. La segona, també. La tercera dubtava si havia passat per aquell lloc o no. La quarta tenia una lleugera idea de que sí. Però amb la cinquena ja vaig saber del cert que per allà ja hi havia passat quatre vegades més... i que hi seguiria passant. Vaig estar corrents les dues primeres hores, a bon ritme. Després ja alternava el córrer amb el caminar, però la cama dreta, tònica general aquesta temporada, la notava bastant carregada quan parava de trotar. I d’aquesta manera van anar transcorrent les hores i els minuts fins que a tres quarts i cinc de cinc, vaig parar per anar un momentet al lavabo. Tres horetes de res... Bé, ho puc confessar perquè ja ho sap tothom. Vaig anar a veure el partit del Barça. No m’hagués perdonat mai no veure aquest partit, i més sabent com va evolucionar i els nervis i l’esclat d’alegria final.

Quan vaig tornar, després de tota l’adrenalina, vaig donar un parell de voltes més a tota canya, vaig cridar tres o quatre “Visca el Barça”, vaig aturar-me i com si fos un Rambo de butxaca vaig deixar anar: “Aquesta guerra no és la meva!”. I vaig plegar. M’esperava un sopar en bona companyia i un llit calent i confortable per passar la nit. Havia fet una mica més de quaranta-dos quilòmetres. No estava gens malament!

Ah! Us deixo un vídeo que vaig grava donant una volta a la pista. La càmera és del Xavi:




MISSATGE INSTITUCIONAL ÚNICA I EXCLUSIVAMENT DIRIGIT AL JAUME. (sisplau, si no tens més de divuit anys, aquest apartat no el llegeixis, pot ferir la teva sensibilitat).
Tros de cabró sideral i integral trenca il·lusions i trenca reptes, espècie de rèptil amb cames de nena que per un simple símptoma gripal ja abandona, que sàpigues que aquesta me la guardo ben guardada, que tinc una espineta al cor que trigarà a cicatritzar-se i que sí, me’n deus una i ben gran. Què carai feia jo donant voltes sense tu? Snyifff, snyifff... Allò no tenia sentit. Et trobava a faltar. T’enyorava. Mirava al meu voltant i tu no hi eres. I què podia fer jo? Només una cosa (bé, dues): plorar i retirar-me.

AGRAÏMENTS.
A l’Elvira, la Txell, el Fermí i la Maria que van confeccionar una pancarta i tot per donar-nos ànims. Llàstima que no vam acompanyar la desplegada perquè ens havíem retirat. Ara, em trec el barret i el que faci falta davant d’aquesta iniciativa tant fantàstica. Moltes gràcies!

A l’Alba per venir-me a veure i per patir al meu costat veient com el Barça es convertia en campió total!

Al Xavi i al Moisés que van passar també per les instal·lacions per donar-nos ànims i al Josep que va donar-me ànims.

Gràcies a tots!

APUNT FINAL.
El diumenge vaig anar a l’entrega de premis i a veure les darreres voltes. Tenia la pell de gallina. Gent que va passar-se les vint-i-quatre hores a la pista, corrent, caminant, fent el que podien. La veritat és que veus allò i penses que aquesta gent està feta d’una altra pasta, que ole els seus collons i que se’ls hauria de fer un monument a tots. Van passar fred, la nit va ser molt dura, però ells no van abandonar.

Vaig pensar en els atletes d’elit. Els que corren en pista. Sí, és cert que els entrenaments que fan són molt durs i que és molt sacrificat. Sí, però tenen darrere seu gent que els ajuda a arribar allà on són. També són bons, és clar. Els que guanyen s’emporten tots els elogis i són recordats. Tenen molt de mèrit, sí. Però que me’n dieu d’aquesta colla d’atletes anònims que han aconseguit aquest gran repte? Realment per treure’s el barret. Gent que només és valen de si mateixos, que no tenen ni diners ni potser gaire temps per entrenar i pagar-se els millors fisioterapeutes. Hauríeu d’haver vist com tant el primer en categoria masculina com el primer en categoria femenina marxaven de l’estadi, sols, amb la copa sota el braç, sense una multitud aplaudint-los ni victorejant-los. Aquest sí que són uns autèntics campions. Anònims, per desgràcia, però amb una gran, gran, gran mèrit! Els altres també, és clar!

24 comentaris:

kika ha dit...

pobre jaume. hauries de dir sort del jaume, si no t'hauria estat més difícil estar tantes hores al lavabo veient el partit! :-D

garbi24 ha dit...

sincerament...crec que la culpa de tot va ser el lavabo......et va trencar el ritme, qui pot correr despres de tant de sufriment i amb l'esclat del do de pit d'algu.
Almenys ho vas intentar, molts ni això

Agnès S. ha dit...

Felicitats!
Jo no hagués pogut fer ni quatre voltes, ara que he vist com son de llargues!

Crec que vas aprofitar el dia al 100%, corrent tantes hores, anant una "estoneta" al lavabo, poder celebrar la victòria del Barça.. i després anant a sopar i al llitet...
;-)
Felicitats!

Luigi ha dit...

L'any que ve no hi haura partit, JE, JE, JE

Ara en serio, ja tens una marato en pista!

elur ha dit...

vas veure el Barça al lavabo???????? que tenies una tele portàtil o què? jejejeje...

Bona crònica!
I ja són ganes è posar-se a córrer donant voltes 24h allà mateix!
Ole els vostres cullons i tant!
aaaaaarg i amb calça curta!!!! brrrrrrrrrr quin fred!

Jordi ha dit...

Kika: amb el Jaume o sense, el partit l'hagués vist. Això t'ho prometo pel gol d'Iniesta contra el Chelsea!!

garbi24: sí, sí, passar-se tantes hores al lavabo patint i esforçant-se porta conseqüències...

Agnès S.: moltes gràcies! Jo també pensava abans de posar-me al llit el diumenge que havia estat un di aprofitat! 42 km no es fan cada dia!

Luigi: sí, sí, i tant! Una marató en pista. Ara 5 horetes, ritme depriment!

Elur: quan el cos comença a entrar en calor, el fred desapareix i els pantalons llargs sobre! Un company corria amb samarreta sense mànigues. Allò sí que es valor!
Els que van muntar el bar a la pista sí que tenien tele portàtil... però havies de veure el partit d'empeus i a mi (i als meus peus) no els va agradar...

Xeix ha dit...

Jordi, faig meu també l'apartat pel Jaume i afegeixo en Miquel. Jo no vaig tindre problemes de lavabo perquè no m'agrada el futbol ni veure esports a la TV. Ara hauries d'haver vist a n'Arcadi Alibés que feia les 6h, nerviós escoltant la radio mentre fèiem el ratolí, li vaig dir que es perdria anar a Canaletes. Quan va marcar el Barça a la pròrroga em sembla que va augmentar el ritme i en acabar el partit a banda de voltar botava i repartia abraçades amb tots els que anava trobant.

Si per nosaltres va ser dur, imagineu-vos els voluntaris aguantant el fred palplantats, tots eren amics de CoRReDoRS que com jo també somniaran que un dia ho faran ells i ho aconseguiran.

Jordi ha dit...

Xeix, tens molta raó, company. La tasca dels voluntaris és imprescindible perquè tot això tiri endavant. Sense ells no hi hauria les 24h no res. M'ho he deixat, però com són coses que dones per sabudes, de vegades et passen per alt.

A l'Arcadi li donen una hora més i amb l'alegria segur que enganxa al primer! ;-)

Clidice ha dit...

Felicitats per la part que et toca i m'ha encantat l'última imatge, la del vencedor anònim, la d'aquella persona que s'enduu una copa sota el braç i una satisfacció única: haver competit amb ell mateix :)

Assumpta ha dit...

Ostres, pobre Jordi, tres hores al lavabo... :-P

Estic d'acord amb la Clidice en remarcar el teu homenatge a aquests atletes boníssims i anònims que, després d'una gesta com aquesta, marxen sols amb la copa...

Enhorabona pel teu recorregut (tota una marató!) i records a la Laia i al Guillem que són molt macos :-))

Alex. ha dit...

Plas, plas, plas... i doble reverència amb tirabuixó!!!

"espècie de rèptil amb cames de nenaª... jajajajajjjajajaja!!!!

"marxaven de l’estadi, sols, amb la copa sota el braç, sense una multitud aplaudint-los ni victorejant-los."... de les millors frases que s'han escrit a la Banyera!!

Continuo una bona estona fent plas, plas, plas i reverenciant amb tirabuixó!!!

Jordi ha dit...

Clidice: en directe, es feia més palès. Va ser una imatge impactant.

Assumpta: jejeje ja els hi faré arribar al pare de part teva!

Jordi ha dit...

Alex: si fas tirabuixó, deixa la gralla al terra no sigui que te l'empassis! ;-)
Gràcies company! Ja saps més o menys del que parlo!

Alex. ha dit...

...encara no m'ha arribat la panera!!

Jordi ha dit...

Parlaré amb MRV, a veure que collons passa! ;-)

Alex. ha dit...

...que porti Torrons Mairena, neules Feliu, cava Bachs, escopinyes la trinca i gralla de regal. Ah! i pernil de casa Terradelles.

...i el de Banyoles, vestit d'Escolanet, que me la porti!!!

Jordi ha dit...

jajaja tont d'intre d'una d'aquelles estructures de l'IKEA que parlàvem fa molt temps. Fan molt de goig, les estructures...

Alex. ha dit...

Dissabte al matí vaig estar a Ikea Badalona; deu minuts abans d'obrir, erem unes 200 persones a tota la cua frisant, jo era el primer... em vaig sentir ofenós, em veia a la portada del Diaris més principals.

Albert B. i R. ha dit...

42 km! En ma vida he corregut tant en un dia! L'aturada pel Barça, imprescindible!

Jordi ha dit...

Boníssima l'afirmació de:"em sembla que per aquí ja he passat". M'he pixat de riure, Jordi.

Res més, només que té molt de mèrit això que has fet, no només per l'esforç físic sino que també per la Marató.

Salut i bones festes per tu i els teus.

Alex. ha dit...

...tinc l'esquena feta pols!!, porto tota la tarde fent tirabuixons, i, continuo!!

Albert ha dit...

Sí senyor, per treure's el barret. Fer una cosa així sense la companyia que t'esperaves, encara que paressis per veure el Barça i aquestes coses, té molt de mèrit.

Això sí que és ser solidari. Visca aquests campions anònis.
Adéu!

Albert ha dit...

"anònims" volia dir.

Jordi ha dit...

Alex: he repassat la premsa (inclosa l'esportiva) i no t'he vist! Ara repassaré la de successos... i el nodo!

Albert B.i R.: imprescindible i necessària! Ais, si me l'hagués perdut...

Jordi: merci! Ara, a una marató no m'hi veuran pas... Tanta estona corrent seguida... Igualment, bones festes per tu i els teus!

Alex: en breu rebràs una senyal del més enllà que sota el lema "Tanquem la paradeta" t'obligarà a parar. No pateixis, tu segueix... jajajaja

Albert: merci! Sí, sí, i tant, visca! Que tenen molt mèrit!