dilluns, 7 de desembre del 2009

Això ja xuta!

Això ja comença a assemblar-se a la temporada passada. I m’agrada. Ja he deixat enrere les pors i el pessimisme de fa un parell de setmanes i començo a creure’m de nou tot plegat: el futbol, l’equip, la filosofia, els jugadors i en Pep. I amb tot això, els títols. Confiança cega i absoluta. Un altre partit complicat en un altre camp complicat que el Barça resol i sap guanyar. Com l’any passat.

Que al Barça li costava guanyar a fora de casa? Ara ho tornen a fer.

Que el Profeta diu que el joc exhibit el partit passat no es tornarà a repetir? Doncs no es torna a repetir.

Que Messi no marcava i el seu joc no enamorava? Doncs ara tot això queda oblidat.

Que el Barça de l’any passat va signar un dels millors inicis de la història? Doncs el d’aquest any, torna a polvoritzar records.

Que en disset anys només s’havien guanyat tres vegades a Riazor? Doncs ahir, pam, guanyem i canviem l’estadística: el darrer any sempre s’ha guanyat al camp del Deportivo.

Que ­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­_____________(espai reservat perquè us feu la vostra pròpia pregunta)________? ______(espai reservat perquè us doneu la vostra pròpia resposta, que no ho dubteu, superarà la pregunta)_______

Definitivament, però, hauré de replantejar la meva vida futbolística. Els dos últims partits me’ls he perdut. Ahir la “culpa” la tenia un sopar planificat amb tres setmanes d’antelació. Poso entre cometes la paraula culpa perquè la veritat és que m’ho vaig passar molt bé i tenia moltes ganes de veure la gent amb la que em vaig trobar. Feia molt temps que no ho fèiem. La primera part vaig tenir una informadora privilegiada: l’Alba, que m’anava informat com si fos el José Maria Garcia dels gols. Ja sabeu, “minutooooo y resultadooooo”. La segona part vaig haver d’espavilar-me tot solet i amb un auricular a l’orella dreta i amb l’orella esquerra escoltant l’esdevenir de les converses que naixien i es reproduïen al meu voltant, va transcórrer la plàcida velada. Bé, plàcida fins que el Messi va marcar el segon, cosa que va provocar un crit i un bot per par meva, gest agraït alhora per un dels cambrers que també va poder servir els plats amb aquella tranquil·litat de saber que el partit estava encarrilat. Per tant, des d’aquí, demanaria al club i a la Real Federación Espanyola de Furbol, que tinguessin en compte en la mesura del possible els meus compromisos i la meva agenda atapeïda per tal que no això no es torni a repetir. Muchas grasias senyor Villar! Siempre suyo! Es que sinó luego me salen unas crónicas para la Banyera que de repelús de verlas. Ya sabe lo que quiero desir...

11 comentaris:

neus ha dit...

t'ho tornaré a dir: home de poca fe! tu com sant Tomàs, ja ho veig, veure per creure. (aquest comentari segur que agrada a l'Assumpta jeje)

Saps que en menys de dues temporades a primera divisió el nostre Profeta Pep ha guanyat a tots els camps de visitant menys en un, el del Numància? tela, è!?

El Barça està pulveritzant els rècords de la temporada passada i encara se'l qüestiona... no m'estranya que en Pep perdi cabell tant de pressa.
Fotia un vent terrible a Riazor nen, i no hi havia cap passada d'aquelles que et posen dreta, perquè és mig gol, que arribés bé... mira que bufava!
Però no, ni amb els elements en contra no ens pode vèncer!

marea meva quin comentari que m'està sortint... jajajajaja.

Messi va desmotrar a tothom que si li han donat la pilota aquella tan lletja és per alguna cosa.
CR es va dedicar a representar una obra de Xèkspir al Bernabéu. Potser li donaran un òscar. També és daurat.

Recordes aquest anunci?
http://es.videofindr.net/video/6806
Jo fa molts dies que me'n vaig recordant.

Garbí24 ha dit...

I tot es fa més bo.....quant hi afegim les pataletes de don cristiano

Sergi ha dit...

Doncs jo aquest vaig tenir oportunitat de veure'l en una tele de 46 polzades, mira tu. L'hagués mirat a casa tranquil·lament, però quan et fan aquest oferiment, no es pot rebutjar. I sort que va ser el del Depor i no el del Xerez, perquè si no, molta tele i poc futbol. En canvi, vam veure un bonic espectacle.

Jordi ha dit...

Elur: quin tros de comentari! Déu meu senyor! Ni el Pichi Alonso!! Des de que he vist l'actuació xèspieriana del CR9, que he pensat en què deu pensar en Mourinho sobre el teatre i Barcelona i si ha canviat ja d'opinió.
I tant que recordo aquest anunci! Quanta raó! I surt el Jonathan Dosantos. A veure si també va per aquest camí!

garbi24: i tant, li donen a tot plegat un gustet especial! A sobre no pot jugar contra el València. Estaran contents els de Madrid!

XeXu: Vas fer bé en acceptar aquesta proposta gens indecent! Suposo que en aquesta tele el Messi encara s'ha de veure més gran!

Assumpta ha dit...

Jajajaja doncs jo dic com la Elur ;-))
Dius "confiança cega i absoluta"... però quan guanyem!! ai, ai, aquest "gen" culé-patidor!! :-))

Jo a vegades he estat a reunions i ma germana m'enviava SMSs al mòbil amb els gols!! :-))

Bah!! la crònica està força bé, eh? Al menys jo he rigut!! :-))

Albert ha dit...

Hi tant si xuta. I demà a certificar la classificació.

Jo omplo els espais així:
Que els mitjans madrilenys fan pressió? El Barça respon amb contundència.

El dia que el Villar faci cas a consells savis potser tot va millor.
Adéu!

Jordi ha dit...

Assumpta: gràcies. Els informadors en temps de reunions són molt valorats... i poc recompensats!
L'Elur sempre té raó! És una mestra en això del futbol.

Albert: reso de genolls perquè arribi aquest dia!
M'agrada com has omplert el buit!

Assumpta ha dit...

Jajajaja molt valorats, però els recompenses amb molt de carinyo, home!! :-))
Elur és una dona sàvia en moltes coses :-))

Fútbol poético ha dit...

I avui a donar una altra lliço d'humiltat i d'equip unit. Això rutlla com tu bé dius, Jordi.

Salut!

Anònim ha dit...

Jo hi veig una petita diferència, no és ben bé igual, però sí amb les ganes, amb la il·lusió, i aviat el mundialet oi? m'encanta el futbol i m'encanta ser del Barça, quan guanya i quan perd, els colors són els colors eh xiquet... Una cosa que et volia comentar, en aquesta foto on hi ha la teva caricatura i en fotos on t'he vist a tu, t'assembles molt a un amic meu que li diuen Figue, ve de Figueroa i la meva àvia sempre li deia Figo, jeje feia gràcia perquè sempre em venia a buscar per anar a la penya Barça de Valls i vam veure grans partits i com vam guanyar la primera lliga era Rijkaard, i tu m'hi recordes a ell i res és una anècdota, avui li enviaré un sms, m'hi has fet pensar!

Jordi ha dit...

Cesc, doncs endavant! Diuen que tots tenim un doble en aquesta vida. Potser és el Figo... el de mentida, vull dir. El de veritat no sisplau!! jajaja