Indignant!!

Partit infumable!! Patètic!! Ridícul!! Indignant!! Estic molt enfadat, de veritat. Quina imatge més lamentable la que va donar l’equip del dissabte!! I es que no els va donar la gana jugar. Van sortir al camp a complir amb la papereta que els tocava, a fitxar, a fer acte de presencia perquè els tocava i s’havia de saltar al camp. Si per ells hagués estat, el partit no s’hagués ni disputat i haguessin regalat directament els tres punts a l’equip rival.

Portar l’escut del Barça a la samarreta significa quelcom més que sortir a jugar al camp. Significa actitud, comprimís, ambició, esforç, professionalitat, sacrifici, imatge, deixar-se la pell al camp, lluita, entrega, valentia, punt d’honor, i un munt més de valors que els dirigents del Barça, a totes les noves incorporacions els hi haurien d’inculcar amb suor i llàgrimes. És inconcebible que onze jugadors (bé, descarto a Puyol, Bojan i molts pocs més) que llueixen la samarreta amb els colors blaugrana es passegin pel camp com si allò no anés amb ells.

Sé també que l’equip que va saltar a jugar contra el Deportivo podria ser un equip model d’aquells que es solen fer per partits de la Copa Catalunya o amistosos d’aquells de l’època Gaspart de pur tràmit per a pagar traspassos de jugadors, però no deixen de ser jugadors que cobren del Barça i que haurien de tenir els mateixos valors que he citat abans. I encara m’ho posen millor: si són jugadors que no estan acostumats a jugar i se’ls dona una oportunitat, quin millor moment per aprofitar-la que en partits com aquest? Bé, i tampoc no és que els jugadors que van sortir al camp siguin poc habituals. Estem parlant que l’onze inicial estava format per Pinto (sí, sí Pinto, que he posat la seva foto perquè crec que ja no tornarà a aparèixer mai més en aquest blog i pobre, també és part del planter blaugrana), Zambrotta, Thuram, Puyol, Sylvinho, Márquez, Touré Yaya, Gudjohnsen, Giovani, Bojan i Henry.

Això és una autèntica presa de pèl!! Quan ens van marcar el segon gol, vaig aixecar-me de la cadira i vaig anar-me’n cap a casa. A mi no em prenen el pèl quatre desgraciats (ho sento, però és que estic molt calent!! I que consti que no va per tots...) que cobren milionades i que no fan bé la seva feina, l’únic que se’ls demana: jugar a futbol i deixar-se la pell al camp. Que es guanyi o es perdi ja es una altra cosa, però sacrifici i anar a pel partit.

Rijkaard, que també viu en el seu món particular, tampoc no va obrar bé. Crec que també es va reservar pel partit de dimarts. Ens estem jugant el segon lloc amb el Vila-real a la Lliga que dona l’accés directe a la Lliga de Campions de l’any vinent, i sembla que tampoc vagi amb ell. Deixa a casa a Milito, Eto’o, Messi, Xavi i Iniesta (Ronaldinho ja ni compte).

I ara sí, ens demanaran que fem un esforç per oblidar el que va passar el dissabte i ens centrem amb el partit de tornada contra el Manchester United que és el més important de la temporada. I ho farem. Perquè els culés som així. Perquè tenim l’oportunitat d’arribar a una final de la Copa d’Europa i això no es pot aconseguir tot els dies. Però us asseguro que partits com els del Depor no s’obliden i estic segur que al Camp Nou encara es veurà alguna que altre mocadorada aquesta temporada.

EN POSITIU.
M’agrada veure com en mig de la mediocritat, apareixen sempre jugadors com Bojan, Puyol o Touré que intenten redreçar el rumb amb coratge i que realment pateixen al camp per la imatge i el passotisme de la resta de companys. Però per molts que ells vulguin jugar, si a la resta no els hi dona la gana...

EN NEGATIU.
Tot. És vergonyós veure com jugadors com Henry viuen una jubilació daurada a Can Barça. Jugadors com Thuram no s’aguanten ni els pets. Jugadors toies com Márquez que es passegen literalment pel camp i que no posen la cama. Jugadors com Gudjohnsen que veus que li posen voluntat però que no en saben més.

LA PREGUNTA.
No es podria castigar d’alguna manera als jugadors per partits com els d’ahir on es veu clarament la manca d’actitud?