XIX Marxa Montserrat – Reus.

La Marxa.
Us presento la marxa més llarga de la Copa Catalana de Caminades de Resistència: la Montserrat – Reus, organitzada per la secció excursionista C.F. Reddis. La distància total fa tremolar: 100 quilòmetres (tres xifres). Enguany, però, com a novetat, els organitzadors ofereixen una versió curta de seixanta-tres quilòmetres que acaba a Santes Creus. Sí, tranquils, per no defraudar a tots els meus seguidors i admiradors (en tinc algun?) la meva intenció és fer la llarga, però els quilòmetres, el cansament i els peus diran i posaran a cadascú al seu lloc.

El temps màxim que es pot invertir per cobrir la totalitat del recorregut és de vint-i-quatre hores, així que si tenim en compte a una mitja ponderada de cinc quilòmetres l’hora surt un temps aproximat de vint hores. Això són estimacions, evidentment, perquè una cosa és fer ara els càlculs i una altra és portar seixanta, setanta o vuitanta quilòmetres a la cames i veure que no vas bé.

La sortida tindrà lloc aquest dissabte dia tretze d’abril des de Collbató (sí, jo també em pregunto per què no li diuen la Collbató – Reus) a les dotze del migdia.

Els components del repte.
Si no hi ha sorpreses d’última hora serem el tots els membres del GELS en ple (a excepció del Marc). És a dir: Sensei Xavi, Jordi Atleta, Txell, Alba, Dave, Raul, Josep, Maria i un servidor. Ah!! I l’agregat de sempre de fora del GELS: Jaume “Don Palote”, la companyia del qual sempre és molt grata, malgrat que sigui del bàndol enemic de Sant Cugat.

La logística.
La logística, entre una multitud de mails que ens hem anat intercanviant aquests dies (només un 10% dels quals han estat productius i encarats a solucionar el problema) entre els valents que afrontem el repte, ha quedat conformada de la següent manera:

1)Anada a Collbató. Sembla que finalment disposarem de cotxes suficients i no haurem d’utilitzar el nostre estimat transport públic (Hispanoigualadina que ens deixaria a Collbató sobre les nou i mitja amb temps més que suficient per avorrir-nos de valent).

2)Possibles abandonaments a Santes Creus (quilòmetre seixanta-tres). Ja sabem d’un del grup que farà la versió curta, el Raul (a qui més endavant li dedicaré un apartat) i que ens donarà suport des d’aquest punt fins a Reus a tots els controls amb el seu cotxe. És important tenir això ben lligat, ja que l’hora aproximada d’arribada a Santes Creus serà sobre la una o les dues de la matinada i si algú va tocat i no pot arribar a Reus no es quedi per allà abandonat a la seva sort.

3)Tornada a Barcelona des de Reus. Entre els que càpiguen al cotxe del Raúl (que anirà amb destí Collbató a recollir els cotxes que s’hagin quedat allà) i el tren que ens deixarà a Barcelona.

L'experiència.
És la meva primera participació i per això no puc donar-vos-en referències. Bé, només d’oïdes dels companys que van participar-hi l’any passat. Sé que els últims quaranta quilòmetres són per asfalt i el camí que els precedeix no és de roses, precisament, ja que pedres escampades pel camí dificulten el caminar i faciliten les torçades de turmell. Mai he fet una marxa tant llarga i les meves sensacions abans d’afrontar aquest repte es poden resumir en tres paraules: molt de respecte. Tinc clar que no podré fer el cabra boja i hauré d’anar regulant molt les forces. Així doncs que el tema córrer estarà reservat per a moments molt però que molt puntuals.

Menció especial.
Un apartat especial d’aquest post m’agradaria dedicar-li a l’amic Raul. Ens ha donat una alegria a tots quan, sacrificant-se pel bé del GELS i dels seus integrants, ha decidit fer la versió curta de la prova i donar-nos suport mèdic i moral (que ens farà molta falta) amb el seu cotxe als diferents controls que hi ha des de Santes Creus fins a Reus.

Un gran gest que l’honra i el fa gran i que fa que gaudeixi, crec jo, de tota l’admiració dels que participarem en aquesta marxa. I en aquest moments (veure fotografia adjunta) m’alço de la cadira i em poso a aplaudir-te i a ovacionar-te. Un deu per tú, Raul!!