Amb Eto'o hi ha gol

Avui partit contra el cuer, el Llevant. Lloc, el de sempre, l’Antibiòtic, on arribem tres minuts tard amb el partit a punt de començar. Com que el duel d’avui no té molta transcendència i el rival és dèbil, no hi ha gaire gent i podem seure (amb taula i tot). L’ambient està apagadot, comparat amb el que hi havia el dimecres passat en el partit de Champions League contra el Celtic i el nostre cambrer preferit, el Raul, avui està destinat a la barra de dalt (hi ha poca tensió fins i tot entre el personal del bar). Però bé, nosaltres com a fidels, no ens perdem un partit, plogui o nevi, faci fred o calor o el rival sigui el primer o l’últim.

Rijkaard, ha posat en pràctica les famoses rotacions i Deco i Henry s’ho han mirat des de la grada. El trident d’atac blaugrana era el dels vells temps: Ronaldinho, Eto’o i Messi.

El partit comença bé, amb un Barça a l’atac i creant perill. I, com a mostra un botó: minut tretze i Xavi marca el primer gol del Barça. La feina estava mig feta. S’havia obert la llauna, que és el que més costa en aquest tipus de partits i ara només faltava marcar un golet més, el de la tranquil·litat.

I ocasions no n’han faltat, sobretot una molt bona de Ronanldinho que ha enviat per sobre el travesser. Però, a l’altra banda, el Llevant també n’ha disposat d’una de molt bona: un remat que ha anat al pal i que s’ha passejat tranquil·lament per davant la línea de gol.

L’Alba s’ha decidit a pujar a buscar patates i quan ha baixat ha comentat que el Raúl li ha dit “¿Has visto el de Hospitalet?” (referint-se al Valdés que havia fet una parada bona). Li ha promès que a la mitja part baixaria a fer una visita a les catacumbes blaugranes (o pis de baix del bar).

Arribem al minut trenta nou on Zambrota, toca la pilota amb les mans de forma absurda dintre de l’àrea i l’àrbitre xiula penal. Quin penal més absurd, Gianluca!! De pati de col·legi, d’aquells que es poden estalviar. Però, què tenia l’italià al cap? Evidentment, xuta Riga i bat Valdés per l’esquerra. U a u i la primera part a punt d’acabar.

Però, cinc minuts més tard, apareix la figura estel·lar de Messi, que fa una paret amb Xavi a la frontal de l’àrea i xuta ras a la dreta del porter i marca per a tornar a donar avantatge al Barça en el marcador. Minut psicològic, ja que l’àrbitre, després de que Valdés ens obsequiés amb una cantada marca de la casa, en la següent jugada xiula el final de la primera part.

Durant el descans, promeses incomplertes: no veiem el Raúl per en lloc. Deu tenir feina i s’ha quedat a dalt. Ja el saludarem quan marxem. Comento amb uns amics de l’Alba que han arribat amb el partit ja començat que veient la diferència de gols a favor i en contra que té el Barça i el Madrid, surt perdent el primer, que té cinc gols menys. Faria bé fixant-se en aquesta dada, ja que en el cas d’empat a punts i a average particular s’utilitzarà per a saber el guanyador de la Lliga.

Comença la segona part i el festival de gols. Al minut onze arriba el gol dels tres ohs. M’explico:
1er oh: Messi fa la passada en profunditat a Eto’o que trenca la defensa i la rep dintre l’àrea.
2on oh: Eto’o, amb un toc suau supera el porter que queda estès al terra.
3er oh: Eto’o empeny la pilota al fons de la porteria per fer pujar el tercer gol al marcador.

Cinc minuts més tard tornem a celebrar un altre gol d’Eto’o. Gran jugada que comença Touré Yaya que passa la pilota per dalt dels defenses veient la desmarcada de Leo Messi, que després de guanyar la línia de fons fa la passada de la mort a Eto’o que a porteria buida només ha d’empènyer la pilota i marcar a plaer.

I a partir del quatre a u, el Barça es dedica a fer aquells rondos al mig del camp tant llargs que els jugadors de l’equip contrari van darrera la pilota sense poder robar-la. Al minut trenta-cinc li dic a l’Alba que ja podríem començar a pujar cap a dalt a fer el sopar, perquè la cosa avorreix i molt. El Barça es dedica a tocar, tocar i tocar perquè el temps passi, ja que la victòria estava al sarró i tota la pressió ara era pel Madrid que sent l’alè blaugrana al clatell. L’Alba em diu que no, que encara falta el gol de Bojan i que no s’aixeca. I raó no li faltava, ja que poc després Eto’o arrodoneix la seva fantàstica actuació marcant el tercer gol gràcies a una gran jugada de Bojan que li passa la pilota i aquest, intentant fer un control per rematar millor, acaba allotjant la pilota al fons de la porteria. Forma original de celebrar-ho: li agafa una càmera de fotos a un periodista i en dispara una als seus companys celebrant el gol.

Cinc a u i partit tancat i barrat. Tres punts més que suma el Barça que sense fer un gran partit i sense forçar la màquina s’ha desfet un feble Llevant.

EN POSITIU.
Torna Eto’o i s’acaba la sequia golejadora del Barça. Avui, amb un hat trick ha demostrat que l’equip el necessita molt.

Xavi, que avui ha fet un gran partit. Des de que Rijkaard el va assentar dos partits a la banqueta, aquest s’ha espavilat i molt.

No m’han sentit, però ara la diferència en l’average de gols a favor i en contra entre el Barça i el Madrid és de +1 a favor d’aquest últim. Això és bo!!

El Llevant ha estat un equip senyor: no ha vingut a perdre el temps amb lesions inexistents, lipotímies estranyes ni demores en serveis de falta o de banda. Això és d’agrair!!

EN NEGATIU.
El joc del Barça ha baixat enters comparat amb el partit del dimecres. Imagino que el rival tant dèbil ha afavorit a que sigui així.