I l’invencible Madrid va tornar a perdre. I aquesta vegada a casa. I contra l’exequip de Bernd Schuster, el que entrenava la temporada passada. És ben veritat que al futbol dos més dos no són quatre i el que sembla una cosa al final acaba essent una altra. Ara a l’equip blanc se li ha girat tot el contra: la bona sort que tenia sembla haver-se esfumat, l’eficàcia golejadora també ha volat i no veuen porta amb tanta facilitat, han passat de ser invencibles a ser febles, ... De moment, si ens agafem a la matemàtica pura als blancs no els surten els comptes: de dotze partits que han jugat al 2008, n’han perdut sis. De moment ha tingut un començament d’any nefast, que esperem que com el Barça l’any passat acabi sent el seu annus horribilis.
Les segones voltes dels equips que entrena l’alemany sempre són dolentes, segons diuen els experts i de moment s’està demostrant que és veritat: eliminats de la Copa del Rei, obligats a remuntar un dos a u contra la Roma a casa per passar a quarts de final de la Champions League i ara a només a dos punts del Barça a la Lliga quan fa quatre partits la diferència era de nou.
Us recordeu del partit que va empatar el Barça contra el Betis l’any passat al Camp Nou? Anava guanyant un a zero i en un servei de falta on tots estaven badant, l’equip andalús el va aprofitar per empatar a les acaballes del partit. Doncs ahir la història paral·lela que sembla que estan prenent els fets, fa que el Madrid en plena celebració d’un gol anul·lat a Robben, per badocs i despistats, es trobin en que el Getafe posa la pilota en joc de forma ràpida i els acabin marcant el gol de la victòria. Curiòs, no? I ara em pregunto si l’Espanyol (amb Tamudo al cap davant) també els empatarà el partit quan vagi al Bernabéu i ens servirà en safata de plata la Lliga.
Ah!! I l’altre dia sentia per la ràdio al programa Tu diràs de RAC1 que el Madrid havia guanyat tots els partits de casa i que les estadístiques diuen que només en cinc vegades el campió de Lliga no ha deixat escapar cap punt del seu estadi (tres el Barça, una el Madrid i una l’Athlètic de Bilbao). I ahir els números van tornar a complir-se. És cert que la matemàtica pura en el futbol (com deia abans dos i dos no son mai quatre) no serveix de gaire, però de vegades ajuda.
El Barça ara per ara depèn d’ell mateix per aconseguir el títol de Lliga (qui ho hagués dit fa quatre jornades enrere!!). I tot passa per anar al Bernabéu i guanyar. Bé, sempre i quan no s’arribi amb una diferència de quatre punts i perdent el Barça encara continuaria sent líder. Que, d’altra banda, tal i com estan anant les coses no em sorprendria. La jornada següent el Barça va al camp de l’Atlético de Madrid (partit complicat) i el Reial Madrid visita el camp del Recreativo de Huelva.
Les segones voltes dels equips que entrena l’alemany sempre són dolentes, segons diuen els experts i de moment s’està demostrant que és veritat: eliminats de la Copa del Rei, obligats a remuntar un dos a u contra la Roma a casa per passar a quarts de final de la Champions League i ara a només a dos punts del Barça a la Lliga quan fa quatre partits la diferència era de nou.
Us recordeu del partit que va empatar el Barça contra el Betis l’any passat al Camp Nou? Anava guanyant un a zero i en un servei de falta on tots estaven badant, l’equip andalús el va aprofitar per empatar a les acaballes del partit. Doncs ahir la història paral·lela que sembla que estan prenent els fets, fa que el Madrid en plena celebració d’un gol anul·lat a Robben, per badocs i despistats, es trobin en que el Getafe posa la pilota en joc de forma ràpida i els acabin marcant el gol de la victòria. Curiòs, no? I ara em pregunto si l’Espanyol (amb Tamudo al cap davant) també els empatarà el partit quan vagi al Bernabéu i ens servirà en safata de plata la Lliga.
Ah!! I l’altre dia sentia per la ràdio al programa Tu diràs de RAC1 que el Madrid havia guanyat tots els partits de casa i que les estadístiques diuen que només en cinc vegades el campió de Lliga no ha deixat escapar cap punt del seu estadi (tres el Barça, una el Madrid i una l’Athlètic de Bilbao). I ahir els números van tornar a complir-se. És cert que la matemàtica pura en el futbol (com deia abans dos i dos no son mai quatre) no serveix de gaire, però de vegades ajuda.
El Barça ara per ara depèn d’ell mateix per aconseguir el títol de Lliga (qui ho hagués dit fa quatre jornades enrere!!). I tot passa per anar al Bernabéu i guanyar. Bé, sempre i quan no s’arribi amb una diferència de quatre punts i perdent el Barça encara continuaria sent líder. Que, d’altra banda, tal i com estan anant les coses no em sorprendria. La jornada següent el Barça va al camp de l’Atlético de Madrid (partit complicat) i el Reial Madrid visita el camp del Recreativo de Huelva.
5 comentaris:
Hola Jordi, ja veus que ja no tinc tant de temps com abans per poder comentar els teus escrits però ja sóc aquí. M'en alegro molt pels meus amics culers, que fa poc estaven tots desesperats. Això ho heu d'aprofitar...sembla que, definitivament, la lliga serà vostra, força!
A la mudança t'he trobat una mica empipat, espero que aquest bon amic no et demani també el vot per la Nadal, ¿oi que també seria molt morbòs? ;-))))))
¿Com portes tota la logística de l'UTMB?
torno a creure en aquest Barça, a veure si el Madrid es desinfla una miqueta més....
Fran: Sí que és veritat que ahir pensava que on t'havies fotut!! Feia dies que no et veia per aquí. El temps mana i les obligacions també, així que el primer és el primer.
Gràcies, sembla que el Barça va cap a munt i el Madrid cap avall. Però encara queda moltíssim i partits molt difícils per part del Barça. Si t'he de ser sincer, m'he tret un pes de sobre perquè veia que el Barça li havia de fer el passadís al Bernabéu... uff!!
Deixem a la Nadal tranquila que ja té prou feina per intentar captar vots. De totes maneres que no vingui per casa meva que em sembla que no li óbriré la porta.
La logística de la UTMB sembla que tornar a reactivar-se. Ahir vaig parlar amb el Jaume i hem quedat per la setmana que ve per parlar-ne.
Per cert, com va la teva recuperació? Tens termini ja per tornar a còrrer?
Robert: Sí, jo també torno a creure després dels últims aconteixements a la Lliga. Sembla que tot es veu més clar. I més després de prendre la Vitamina Eto'o!!
Em quedo amb dues coses del partit:
Guti: Nos han marcado un gol de Parvulario.
Titulars d'As i Marca: "Pardillos".
Força Barça
Eloy, benvingut al blog. Sí, crec que són dues paraules que defineixen perfectament el joc del Madrid aqueta temporada (de parvulari) i la cara que se'ls va quedar amb el gol (pardillos).
Força Barça!!
Publica un comentari a l'entrada