Consultori sexològic.

Aquí us adjunto un retall curiós del diari 20minutos, aquell que donen pels carrers de Barcelona i que si t’ho proposessis podries arribar a casa amb setanta exemplars si anessis passant pels punts estratègics per on el donen, ja que encara que els diguis que ja el tens, que fa una cantonada i mitja l’has agafat i que ja en portes tres o quatre, ells insisteixen en tornar-te’l a donar.

Si el mireu, la pregunta que fa el nen de catorze anys a la sexòloga (que, per cert, heu vist la cara de sorna que posa la dona com dient, a veure quina pregunta em caurà aquesta vegada...) veureu el perquè em va cridar l’atenció. Ja sé que és un noi de catorze anys només, però es que jo amb aquesta edat crec que no m’hagués atrevit a enviar una pregunta així a un consultori virtual (o en paper). Valent sí que és, el xiquet!!

Bé, però, anem al gra. El noi es veu que fa poc ha descobert la seva sexualitat i, com tot joguina que et cau a les mans quan ets petit (o gran), degut a la novetat, no la deixes arraconada, sinó que fas d’ella la teva distracció diària. Doncs sembla que això és el que li ha passat aquest jove, que a primària tenia bones notes, però ara a primer d’ESO (permeteu-me fer un apunt i dir que jo vaig quedar-me amb EGB, BUP i COU i no m’assabento una merda quan em parlen amb ESOs, amb primàries o amb secundàries), d’ençà que ha descobert el que pot fer amb el que li penja entre les cames, ha perdut el nord.

I el seu pare ho sap, perquè imagino que algun vegada (tal i com s’intueix de la pregunta que fa), sent la freqüència de dos diàries, tindria el noi algun descuit i el pare el va enxampar. Situació violenta, no m’ho negareu. Que estiguis mans a l’obra i el teu pare obri la porta d’allà on siguis i et trobi amb l’artefacte a punt d’emprendre el vol i senyalant cap a Mart o la Lluna, no pots dir aquella famosa frase de “No, no és el que sembla...”, perquè ho sembla i molt, és més, juraria que ho és i posaria les dues mans al foc.

I el seu pare, que és llest i de seguida relaciona les males notes del fill amb l’afany que té aquest pel submón ocult que descansa dintre seu, decideix comentar-li que si no està aprovant les assignatures és perquè el fet de masturbar-se li resta intel·ligència (i temps, afegeixo). Sí senyor, un deu per ell!! Clar que si jo fos el nen, li hagués preguntat que si em treu intel·ligència com ell diu, si em podria dir quin tant per cent de neurones per masturbada perdo, ja que llavors faria els meus càlculs per reduir el nombre de vegades que em dono plaer per tal de no ser una desfeta humana quan arribi a gran. Clar, imagineu-vos el nen, dos vegades per dia donant-li a la manovella, arribarà als trenta-tres anys i ja haurà esgotat les neurones. I què podrà fer de profit a la vida?

Mira que li hagués pogut donar les típiques excuses o llegendes urbanes que corrien (ups!!) de boca en boca (ups!! ups!!) quan érem petits: que si et quedaràs cec, que si et surten tot de grans a la cara, .... Doncs no, originalitat al canto i, per si no té prous preocupacions i maldecaps un noi de catorze anys, li’n dona una altra!! Això no és fa!! Jo estic amb aquest noi i des d’aquí, si m’està llegint (segur que sí), li diria: tira endavant amb els teus projectes i que res et privi de viure la vida i de descobrir-te a tu mateix, que l’home no només viu d’estudiar i de complir amb les seves obligacions. Això sí, procura que no et tornin a enganxar, perquè la cosa podria anar a pitjor. Ah!! I per la freqüència de les sacsejades no et preocupis, que segons la Pilar s’adequa a les necessitats de la teva edat. Així que, endavant, que res t’aturi i si tens un moment (i el que has de tenir) pregunta-li al teu pare quantes vegades ell de petit va masturbar-se, perquè estàs notant com el cap se li està anant una mica últimament...