De nou el de Linyola.

Partit bastant seriós el del Barça. Tampoc és per tirar coets, però per fi ha arribat una victòria de les que donen moral, d’aquelles lluitades des del minut u fins al minut noranta, amb esperit, amb empenta i amb cor. És només això el que li demano al Barça, que surti al camp i s’ho deixi tot. Si després si es perd, mala sort, però qui ho intenta i les coses no li van bé no se li pot demanar més.

Arribem d’hora a l’Antibiòtic. Avui el partit el donen en obert per Antena 3 i la parròquia prefereix quedar-se a casa en compte de gaudir de l’ambient del bar. L’assistència és baixa. Avui li toca al Raul la barra de baix i me n’alegro. Sempre son d’agrair els seus comentaris i les seves ballarugues. El saludem i li pregunto què farem avui. Em respon que ell últimament el que fa és “abandono mi cuerpo y si gana lo celebro y si no, pues me quedo donde esté”. Bona tàctica.

Mirant la pantalla observo que el Barça avui va de carbassa (estil Wembley) i que Rijkaard repeteix la tripleta atacant del fatídic partit contra el Betis: Henry, Bojan i Eto’o. També recuperem a Milito a l’eix de la defensa en detriment de Thuram. Bona senyal.

Minuts abans de començar el partit baixa un jove per l’escala cridant ben for “¡El Barça campeón! ¡El Barça campeón!”, amb les mans alçades. Ningú li fa molt de cas. Crec que a ningú li passa pel cap que això pugui fer-se realitat aquesta temporada.

Comença el partit i al minut u amb pocs segons Rijkaard ja s’aixeca de la banqueta tot xiulant i esperonant als seus homes. Quin canvi de panorama respecte a la segona part del partit contra el Betis! Sembla que avui sap què fer i té les idees renovades. Ja s’ha aixecat més vegades que tota la segona part del darrer partit.

Arriba el minut set i Iniesta es queda sol davant del porter però el seu xut el desvia Neuer amb els peus. El bar comença a rugir, cridar i posar-se dempeus.

Hi ha un jugador del Shalke de nom Bordon. Em giro per comentar-li al Raul que em sona que hi havia un grup que es deia Bordón 4 i que creia haver-lo vist en algun expositor d’aquell de les gasolineres (adjunto prova fefaent en format fotogràfic). Gran tema de conversa que el Raul agafa amb molta convicció i em recorda noms de grups com Ecos del Rocío, Camela, Los Marismeños i el mateix Antonio Molina, que també figuren en aquests tipus d’expositors.

Cinc minuts més tard, el mateix Iniesta fa una passada en profunditat cap a Henry i aquest, escorat lleugerament xuta i el porter rebutja la pilota amb tanta bona sort que torna a peus del francès que fa la passada de la mort cap a Bojan i aquest marca el gol del Barça. La cosa pintava bé, tots embogíem i alçàvem els braços. Però amb l’experiència dels darrers partits més valia ser prudents.

Passats uns minuts m’aixeco (com si fos en Rijkaard) a xerrar una estona amb el Raul, que està sol i avorrit darrera la barra. Em comenta que ja està fart de dirr-li a un noi que deixi de fumar porros i que “si vengo con mis amigos esto es una balsa de aceite, pero cuando no vienen se me suben a las barbas y me buscan las vueltas. Porque luego las broncas del jefe son para mi, pero tampoco es mi trabajo.”. L’entenc i li faig costat quan de sobte s’escolten uns crits per la zona porrera de “¡Víctor Valdés es de Hospitalet!” i en Raul deixa anar: “Y ahora me quieren buscar el lado sentimental...”.

I el partit serveix avançant i al minut vint-i-nou el Shalke 04 està a punt de fer-se un autogol. Llàstima, un cero a dos ja seria massa!! Ara, l’equip alemany tampoc no estava de braços plegats i va gaudir d’alguna ocasió que altra de pilota parada que tampoc ha posat en grans perills a Valdés.

Arriba la mitja part amb un resultat més que bo. No em pensava pas que el Barça a aquestes alçades de partit anés per davant al marcador. I per celebrar-ho toca pujar a buscar els entrepans d’hamburguesa, que un quart d’hora més tard ens els entreguen argumentant aglomeració de peticions d’entrepans.

Així que amb la segona part començada baixem a ocupar els nostres seients. I quina segona part, que comença ben moguda ja que el Shalke està llançat a l’atac: Milito quasi es fa un autogol tot refusant un xut i un minut més tard Valdés no pot blocar un xut llunyà que Puyol acaba rebutjant a fora de banda. Enfoquen a Laporta i Marc Ingla que estan asseguts a la llotja i que el coll no els arriba a la camisa. Bé, com a tots els que copem les cadires del bar però en versió samarreta.

Al minut seixanta-nou se’m posen per corbata: un xut des de fora de l’àrea que toca Asamoah lleugerament per desviar la trajectòria i està a punt de batre a Valdés.

I un minut més tard crec que Sánchez es queda sol davant de Valdés i envia la pilota fora per mil·límetres, aquesta vegada al pal contrari que l’ocasió anterior. Si de cas ja me’ls deixo per corbata, ja que tant pujar i baixar pot ser perjudicial per la meva salut.

Al minut setanta-cinc Pander, un home amb el cap tot rapat (sense un pel de tonto que es diria), xuta una falta que surt alta. Immediatament darrera meu sento la veu del Raul que ha abandonat la barra i s’ha instal·lat a la mateixa però a la part dels clients: “¡¡Despeinao!! Lo ha hechado fuera porque le molestaba el flequillo.”.

Ja fa temps que el Barça ha desaparegut del camp i que les centrades a l’àrea són una constant per part del Shalke. I, com que centrada a l’àrea és sinònim de perill, no fèiem més que patir de valent. De totes maneres l’equip alemany ha endurit molt el seu joc i cada vegada que els blaugrana controla la pilota, es dediquen a fer faltes criminals. És per això, que el Raul, cada vegada que es produeix una falta d’aquestes udola com si fes sonar una sirena de submarí: “Auuuuuuuua, auuuuuuuua”. Soroll que es repetirà constantment fins al final del partit.

Una mica més endavant, i en una jugada una mica dura per part del calb “despeinao” d’abans, a part de l’udol corresponent, el Raul deixa anar un: “¡A tu casa que pareces un rolón! ¡Un Williams rolón!”.

Arribem als minuts finals amb el partit trencat i en ocasions a ambdues porteries. El temps afegit és un suplici, i com que jo encara els tenia per corbata, quasi no m’afecten les tres ocasions claríssimes que té el Shalke 04 en els minuts de descompte.

Acaba el partit amb un boníssim resultat que obliga als alemanys a marcar al Camp Nou. Bona senyal, ja que hauran de sortir a l’atac si volen passar l’eliminatòria. Esperem que això ho aprofiti el Barça per sentenciar.

Ens disposem a abandonar el local quan de fons s’aixeca un personatge (crec que el dels porros) tot cridant: “¡Antena 3, hija de puta! ¡Antena 3, hija de puta!”. Bé, hi ha opinions per tot. A mi tampoc m’agrada escoltar les retransmissions per aquesta cadena.

EN POSITIU.
Rijkaard pot respirar tranquil, de moment una jornada més. Ahir els seus homes van complir.

Per primera vegada des de fa dies el Barça va saber mantenir una renta d’un gol a favor sense desmuntar-se ni patir desconnexions.

Bojan, que amb el seu gol mica en mica va fent-se un lloc a l’onze titular (si és que ja no el tenia).

EN NEGATIU.
A la segona part es va patir un munt. Tot eren pilotes centrades a l’àrea i les posteriors rematades de cap dels jugadors alemanys (en tenien quatre que feien un metre noranta).

L’excessiva duresa de l’equip alemany durant tota la segona part.

LA PREGUNTA.
Per què són capaços de mantenir un resultat a Europa i no a la Lliga espanyola?