Aiguat de mal joc però… a sis punts!!

El Madrid ahir havia punxat al camp de l’Almeria (2-0) i avui el Barça tenia l’oportunitat de retallar distàncies amb el liderat. Bé, retallar distàncies guanyant i convencent. L’equip contrari era propici perquè aquesta combinació es portés a terme: l’Ossassuna. I sí, ho ha fet, ha retallat distàncies, però de quina manera!! És cert que durant tot el dia d’avui ha estat plovent i que el camp estava bastant malament: tolls per tot arreu i els jugadors relliscant a tort i a dret. Però crec que el joc del Barça avui ha estat de pati de col·legi: no hi havia cap mena de precisió en les passades, no es trenava cap jugada i les oportunitats han estat escasses. Hem guanyat, sí, però estic cabrejat, i molt!! Avui el Barça ha estat a punt de deixar escapar el tren de la Lliga, ha agonitzat durant quaranta-dos minuts i ens ha fet esclatar d’eufòria (per les tensions acumulades, no per res més) al final per tal de seguir vius al campionat domèstic.

El triplet atacant ha estat el mateix que l’últim partit: Messi – Bojan – Henry. Però avui no ha funcionat res: Bojan hi ha posat moltes ganes i ho ha intentat, Henry ha buscat pilota però no li ha sortit res de res i Messi… Messi… algú ha vist Messi jugar avui? Jo no!!

Un resum del partit? La primera part, malgrat les imprecisions i el mal joc el Barça podria haver marcat un parell de gols, però dues boníssimes intervencions del porter visitant, Ricardo, han evitat que els gols pugessin al marcador. Iniesta i Henry han estat els encarregats de posar-lo a prova.

La segona part ha estat desastrosament desastrosa… (i no hi poso més desastres perquè queda malament). El Barça no ha jugat a res, ha perdut pilotes, les passades han estat del tot imprecises, no s’ha trenat cap jugada de perill i no s’ha xutat ni una vegada entre els tres pals, llevat del gol. Un gol que ha arribat el minut quaranta-dos de partit on un rebuig ha arribat a peus de Xavi que des de fora de l’àrea i amb el porter buscant bolets ha aconseguit allotjar la pilota dintre de la porteria rival. L’Ossassuna s’ha dedicat a perdre temps descaradament: les lipotímies estaven a l’ordre del dia i no paraven de simular faltes i lesions. Trist, molt trist per una Lliga que es fa dir (malgrat que ara ja fa temps que no ho sento) Lliga de les estrelles. És cert que el Barça ha estat nefast, però no s’hauria de permetre aquesta mena d’antifutbol que practiquen certs equipos i més quan hi ha gent que arriben a pagar preus astronòmics per veure partits que al final acaben sent una comèdia, una farsa i una estafa.

Sí. Això és dur, molt dur!! Si hem de seguir veient aquest tipus de futbol fins a final de temporada, els infarts estaran a l’ordre del dia.

EN POSITIU.
La victòria, sense lloc a dubtes. Us imagineu que hagués passat si el Barça avui no guanya (o fins i tot perd, que ho ha pogut fer amb un remat de cap al minut quaranta de la segona part que ha aturat Valdés)? Ja us ho dic jo: sentiríem des de Barcelona les rialles que vindrien de Madrid.

M’ha agradat veure a Jon Andoni Goikoetxea (mític integrant d’aquell Dream Team) assentat a la banqueta de l’Ossassuna. Quins records!!

De nou la porteria s’ha quedat a zero. Valdés ja li treu quatre gols a Casillas en el trofeu Zamora (però el Madrid ens treu sis punts a la classificació).

EN NEGATIU.
Messi totalment desaparegut. Avui ha estat un jugador mediocre que ni ha desbordat ni ha xutat ni ha passat ni ha fet res de res.

Els grup de funcionaris que juga al Barça: Marquez, Zambrota, Thuram, Abidal (quin partit més dolent que ha fet aquest!!) … Sembla que surtin només per fitxar, a complir amb els noranta minuts i a veure-les venir… Trist!!

De nou la manca d’encert davant de la porteria. Aquesta és la diferència que hi ha actualment entre Barça i Madrid: el primer arriba quatre vegades i amb prou feines fa gol, i el segon n’arriba dos i en fa dos.

L’APUNT.
Ronaldinho ha sortit al camp a la segona part. He dit ha sortit, no ha jugat. A bon entenedor, poques paraules valen...