La instantània d'Eto'o.

A tots ens va sorprendre el gran Samuel quan, després d’aconseguir tercer gol aquest diumenge contra el Llevant, va escollir una divertida i original manera de celebrar-ho: agafant (o demanant prestada) la càmera d’un dels fotògrafs que hi ha darrere les porteries i llençant una instantània als companys que arribaven corrent a celebrar el gol amb ell. Quin home!! No em negareu que no ens deixarà mai de sorprendre i que sempre té un as sota la màniga. El seu caràcter i la seva sinceritat a l’hora de dir les coses fan que sigui un jugador una mica difícil per un vestidor i que no acabi d’agradar a molta gent, però és un fora de sèrie. És un jugador d’aquells que en queden pocs. Surt al terreny de joc i s’hi deixa la pell, lluita, anima als companys, s’esforça, té punt d’honor i pateix amb les derrotes. Ara per ara és un dels davanters més determinats que hi ha a la Lliga espanyola i un jugador que s’està mostrant com a una peça bàsica pel Barça de Rijkaard (quan ell no hi és, l’equip se’n ressent i molt).

I espero que això sigui així per molts anys, ja que des de que el Barça torna a tenir la vitamina E (d’Eto’o) marca gols, juga millor i ha començat la seva remuntada meteòrica que ens ha de dur a celebrar algun que altre títol aquesta temporada.

De totes maneres, i vist lo vist crec que, si ell vol, el seguirem veient molts anys pel Camp Nou i vestit de curs, ja que com a fotògraf ha demostrat que no té molt de futur: la foto que fa és horrorosa i no s’hi va esforçar gaire. Si vol fer carrera en aquest món de la fotografia crec que ho té una mica cru. Però em quedo amb un detall de la instantània que va fer: les cares d’alegria i felicitat dels dos nois de la casa, present i futur, Carles Puyol i Bojan Krkic. Una imatge val més que mil paraules. I si aquesta imatge ve de les mans d’Eto’o, encara més.