La meva primera videoconferència.

Doncs sí, diuen que sempre hi ha una primera vegada, i avui he tingut la meva primera relació/experiència religiosa amb una videoconferència. Per temes de treball, evidentment. Feia dies que un tècnic de la delegació de Madrid ens havia de passar a veure per Barcelona, però per temps, viatges, agenda atapeïda, feina i, imagino, poques ganes s’estava demorant. Així que van proposar-nos de celebrar aquesta trobada televisiva i finalment vam acceptar.

Puntuals com un clau hem arribat a les oficines de la delegació de la consultora que ens dona suport en certs temes a Barcelona, i després de les salutacions pertinents, ens han fet entrar a la sala on tindria lloc l’esdeveniment. Ni un trist cafè, ni una trista botella d’aigua, ni un trist mos de menjar que dur-nos a la boca... Res de res. Ens han fet entrar en dejú, com si de fer-nos un anàlisi es tractés. Però com que jo sóc un home previngut, abans ja he esmorzat, per si les mosques... I resulta que no n’hi ha hagut, de mosques...

Passaven cinc minuts de les deu i el cap de projectes (made in Barcelona i de nom Dani) ens ha comentat que acabava de parlar amb el de Madrid i que la sala encara estava ocupada, però que en qüestió de minuts la desallotjarien. Li he fet el comentari que tampoc no feia falta que utilitzessin la força bruta ni els antiabalots, ja que som persones civilitzades i a nosaltres no ens venia de deu, vint o trenta minuts... Que si havíem d’esperar, esperàvem. Però això sí, que si de cas trigaven molt que pujàvem a prendre quelcom.

Mentre fèiem temps ha endollat els dos televisors que teníem davant nostre. En un d’ells (el de la dreta), ha aparegut la sala on estàvem nosaltres. L’altre romania encès, però amb lletres que indicaven que estava preparat per ser utilitzat. Després de passar una estona fent anar amunt i avall i a esquerra i dreta el teleobjectiu de la enorme webcam que hi havia sobre el televisor per tal que de els quatre que érem a la sala i que havíem de participar a la conversa sortíssim ben centrats i enquadrats a la pantalla, ha sonat el mòbil del Dani. Pel que hem entès que parlava la cosa ja estava a punt. I així ha estat. Només penjar ha agafat el comandament a distància i ha pressionat un botó que ha fet que a la pantalla de l’esquerra apareguessin les lletres: “Connectant...”, i seguidament han aparegut a la pantalla dos persones asseguts al voltant d’una taula i flanquejats per un portàtil, un munt de papers i un comandament a distància.

Després de les salutacions pertinents i bromes de rigor, ens han comentat que ens veien una mica malament, com pixelats. Els he respòs que no es preocupessin, que això era cosa de la càmera, que nosaltres no veníem així de casa i que al natural guanyem molt. També han fet el comentari que els de Barcelona eren una mica rates i que no ens havien donat ni un trist cafè per passar l’estona. Mira, m’he dit, justament el que havia pensat jo fa una estona.

Quan ha començat a entrar en matèria i a fer-nos una petita introducció del que ens aniria a explicar, ens ha comentat que ens podíem moure (es veu que estàvem molt quiets i que semblava que la imatge estigués congelada) i que el podíem interrompre quan volguéssim per preguntar-li qualsevol cosa. Com que es veu que no li hem fet molt de cas i seguíem igual d’immòbils, ens ha recomanat que de tant en tant respiréssim fort per tal de que ell sentís que estàvem vius.

Quan s’ha endinsat en temes no tant introductoris i les coses ja es posaven més interessants, els meus companys han començat a prendre notes com uns condemnats, i jo que no sabia ni què apuntar ni què apuntaven ells amb tant d’èmfasis, m’he dedicat a mirar la power point que teníem impresa en color i que ens havien facilitat els de la consultora, i de tant en tant, a fer veure que apuntava alguna cosa, per no quedar malament.

La veritat és que el temps ha passat bastant ràpid, i a la que ens hem adonat, ja havien passat les dues hores, temps total que els de Madrid havien reservat la seva sala i ja se sentien veus de que la desallotjarien.

Una nova experiència més a afegir al currículum!! A l’apartat d’altres, col·locaré un petit subíndex que resi: expert en participar en videoconferències Barcelona-Madrid i Madrid-Barcelona.