Professor de què?

Us explico el que em va passar fa uns dies. Anava passejant pel carrer i se’m va acostar un home que va donar-me un paperet. Dic paperet perquè realment era un paperet: petit i amb lletres en blanc i negre. Aquest paperet, en gran a dalt, mostrava com a capçalera: “Profesor Tuba”. Vaig pensar que era curiós que algú sabés tocar aquest instrument (no conec a ningú que el toqui i si em pregunteu per la forma que té l’instrumenta en qüestió no us la sabria definir molt bé), i a més que donés la casualitat que fes classes particulars i que es donés a conèixer a través de propaganda d’aquesta repartida pel carrer per algú que té ganes de guanyar-se un sobresou. A més, vaig pensar que hauria de ser estranger, perquè la sintaxis de la frase deixava molt que desitjar: s’havia saltat el de a la torera.

Sense fer-li molt més cas vaig guardar-me’l a la butxaca de la jaqueta per poder llençar-lo als contenidors blaus on es recull el paper que no serveix i que posteriorment es recicla (o això és el que diuen). Aquí va quedar la història aparcada (igual que el paper a la meva butxaca). Sóc així de despistat i les mans a les butxaques me les poso poc.

Al cap d’uns dies, i justament per la mateixa zona va acostar-se’m un home i va fer-me entrega d’un altre paperet. Caram la similitud amb l’altre (tal i com el recordava) era calcada: estructura, mida i lletres en blanc i negre. El que no recordo era si l’home que va donar-me’l era el mateix. Vaig pensar que seria el mateix professor que estaria intentant reclutar novament persones interessades en saber tocar la tuba, cosa una mica difícil en aquest país degut a la poca tradició (aquí el que es toca és la guitarra i si molt m’apures la flauta dolça a les escoles) i a que aquest instrument ha de costar un ull de la cara. Doncs bé, quan vaig començar a llegir l’encapçalament vaig veure que aquesta vegada el que ensenyaven a tocar era un instrument que no havia sentit mai a la vida: un yadali. Concretament el text posava: “Profesor Yadali”. Més encuriosit vaig començar a llegir la lletra petita (per dir-ho d’alguna manera) i vaig veure que de música res de res (i si molt m’apures puc posar en dubte el títol de professor): s’anunciaven els serveis d’un vident africà ràpid i eficaç que a més a més era un curandero dels bons, mèdium, chaman i no sé quantes coses més. Com que tot això mai m’ha fet el pes i sóc bastant agnòstic i intransigent amb totes aquestes coses vaig decidir fer el mateix que amb l’altre paper, guardar-me’l a la butxaca per llençar-lo al contenidor blau més proper per a que procedissin, dies més tard, a reciclar-lo.

Quina va ser la meva sorpresa al veure que encara conservava el primer paper que van entregar-me, el del professor que ensenyava a tocar la tuba. Vaig treure’l de la butxaca i quan vaig començar-lo a llegir i a comparar-lo amb l’altre vaig veure que eren exactament iguals. O sigui, que de professor de tuba res de res. Tuba era el nom d’un vident africà ràpid i eficaç que a més a més era un curandero dels bons, mèdium i chaman i no sé quantes coses més. Els dos anuncis eren calcats (el telèfon coincidia i tot). L’única cosa diferent era el nom: un es deia Tuba i l’altre Yadali. Curiós!! Us voleu jugar alguna cosa que els dos són la mateixa persona? Aquí us deixo el meu dubte existencial...