Qui sembra vents...

Però qui s’han cregut que son? Ejem, ejem…, que diria l’expresident Pujol. El passat dilluns es va produir un fet (adjunto la notícia del diari 20minutos) desagradable, ho reconec, però inevitable si seguim una cronologia de fets i d’atacs que han vingut de fora i que sempre han anat a parar al mateix lloc: Catalunya. El fet, amb poques paraules (perquè imagino que tots el coneixereu ja a aquestes alçades) va ser el boicot que van fer un grup de joves independentistes a Dolors Nadal (candidata del PP a Barcelona) quan anava a realitzar una xerrada a la universitat Pompeu Fabra. Bé, amb el que he dit abans no estic dient que estigui d’acord amb el que van fer els joves. La forma no és la correcta, però sí el fons.

El que no pot fer un partit polític (de dretes i amb clares connotacions feixistes) és atacar el català, Catalunya, els catalans i tot allò que faci olor a les quatre barres vermelles i grogues i que després esperin que els acollim aquí amb els braços oberts, els hi posem la catifa vermella i els acomiadem amb ovacions i consignes a favor seu. Això és molt fàcil d’entendre amb el següent exemple: si jo tinc un amic i cada dia l’estic criticant, dic coses que no són veritat i intento posar a tothom en la seva contra, quan jo vagi a casa seva, segurament no em deixarà entrar i em dirà que no em vol veure més. En aquest cas, doncs, passa el mateix. I repeteixo que no estic d’acord amb la forma d’actuar d’aquests joves, però sempre hi ha gent d’aquesta mena (com a tot arreu) que utilitzen altres formes de fer-se veure i d’expressar la seva opinió. Però clar, segurament també s’hauran cansat de posar l’altre galta cada vegada que els peguen.

Per què no diuen ara en període d’eleccions (o precampanya electoral) el que han estat dient de Catalunya durant els tres anys i mig passats? Que si els arxius de Salamanca, que si l’OPA de gas natural, que si l’estatut, la marginació que segons ells pateix el castellà a terres catalanes... O és que ara no interessa deixar anar aquestes coses a la lleugera per no perdre vots? Gran lema el que han escollit per aquesta campanya: “Les idees clares”. La veritat és que de vegades dubto si les tenen clares per aquests alts i baixos que pateixen en temps d’eleccions i que no diuen el que ens han estat dient durant tant de temps, o és que són molt llestos i les tenen massa clares. Bé, en qualsevol cas, com diu el refrany: qui sembra vents recull tempestats.