Bones sensacions.

Sé que és un partit de costellada, sé que encara és pretemporada, sé que el rival és d’aquells que no fan ni por, sé que no és un rival ni de Gamper, sé que és molt d’hora encara per extreure conclusions, sé que la màquina encara està en rodatge i falta acoblar moltes peces ... i sé moltes, moltíssimes coses més que em podreu dir per justificar els sis gols del Barça al partit d’ahir contra l’Hibernian. Però també sé que ahir vaig tenir bones vibracions. Que ahir vaig veure un equip que anava a totes, endavant i amb ganes. Adéu passotismes, futbol horitzontal, i partits avorrits d’aquells que canviaries de canal. Si us he ser sincer, ahir no vaig veure tot el partit, però els trossos que sí que ho vaig fer van agradar-me bastant: gran Messi, els jugadors de la pedrera van estar a l’alçada, i va marcar Gudjohnsen per partida doble!!

Només una dada. Feia temps, que jo recordi, que el Barça en al primer partit de pretemporada no marcava tants gols. Us recordeu d’aquells partits amb el Johan Cruyff assegut a la banqueta fent d’entrenador on el Barça li marcava, com a mínim, deu o dotze gols al seu rival? I què passava després? Que s’acabaven guanyant lligues amb bon joc. Doncs a les proves em remeto, i sense llençar les campanes al vol. Qui comença bé, acaba bé...

Un jugador va cridar-me l’atenció ahir: Samuel Eto’o. L’encara descartat blaugrana, ahir va disposar de mitja hora a les acaballes del partit. I va sorprendre’m dues coses:
- Que va lluir el braçalet de capità quan va ser damunt el terreny de joc.
- Que va lluir el dorsal número 14, i no el 9 com ens té acostumats.

Dos fet que donen que pensar. Més el segon que el primer. El segon l’interpreto com a: et pots quedar, però ja saps quin és el teu lloc. Si voleu saber la meva opinió, us l’exposo ara mateix: crec que és un jugador recuperable per l’equip. Lluny ja Ronaldinho i Deco, es sentirà més a gust. I jugadors com ell n’hi ha pocs ja que assegura dues coses: molts gols per temporada per una banda, i per l’altra lluita, entrega i sacrifici (cosa que el fa encaixar molt bé en la filosofia Guardiola). Un altre tema és la boca que té, que de vegades li costa tenir-la tancada!!