dimecres, 9 de juliol del 2008

Dimitir o no dimitir: aquesta és la qüestió.

És la pregunta que de ben segur s’ha fet Laporta des de que el diumenge per la nit es van conèixer els resultats de la moció de censura. Si us he de ser sincer, no em pensava que el recolzament a la moció arribes a quotes tant altes del seixanta per cent. Això vol dir mal rotllo. Molt mal rotllo entre el soci culé. No estem parlant ni d’un trenta, ni d’un quaranta, ni d’un cinquanta. El resultat és clar: supera la majoria absoluta (la meitat més un) i s’enfila cap a dalt. És a dir que, a hores d’ara, de cada deu socis, sis volen que el president agafi la maleta i marxi. Però, ell està per la labor? Si ens agafem a les declaracions que ha fet aquest dies no. Vol seguir endavant amb el projecte, es veu amb ganes i forces per tirar del carro i redreçar el rumb de la nau blaugrana, que tot sigui dit, fa bastant temps que navega sense brúixola.

La meva opinió respecte a aquest tema és que si en Jan és un bon barcelonista, si de veritat estima el club com diu que ho fa, si com deia el seu cartell electoral, primer és el Barça, ja fa tard presentant la dimissió com a president. Si el que vols és el millor pel club, pel soci, per l’equip, per l’entitat, no pot seguir ni un minut més agafat a la poltrona sense voler-s’hi baixar. És molt temptadora, ja ho sé. Què faríeu vosaltres en el seu cas? Fama, popularitat, oportunitats, ... Ser president del Barça és un caramel molt dolç per a qualsevol.

D’altra banda també he de dir que entenc la seva postura. Estatutàriament està legitimat per seguir duent a terme les tasques de president. Ho diu el reglament del club. I per tant, com que no van arribar a ser dues terceres parts la gent que va votar a favor del sí, ell té tot el dret de quedar-se els dos anys que li queden de mandat. Ara, que si finalment decideix quedar-se, que no dubti que si les coses van malament, si van maldades, ara ja no hi haurà responsables que valguin: ell i únicament ell serà qui tothom assenyalarà amb el dit i voldrà fer fora. I llavors, l’ambient al Camp Nou serà irrespirable i la pressió serà insuportable. Però no només per ell, sinó per l’equip i la imatge del club, que en sortirà malparada. I ara, el que més necessita l’equip amb Guardiola al capdavant, és tranquil·litat per poder treballar, per poder créixer, per poder fer un planter campió que a final de temporada ens faci sentir orgullosos de ser del Barça i podem presumir de títol o títols i no haver-nos d’avergonyir i d’intentar passar desapercebuts com aquestes dues darreres temporades. El soci està amb Guardiola. O això és el que diuen les enquestes. I el soci no està amb Laporta. O això és el que diu el vot de censura. Ara, com la pilota no entri, els mocadors no es faran esperar. I plorarem, segur que plorarem millor que ho va fer l’encara president el dia que, suposadament, va plorar emocionat davant dels seus al míting d’abans del vot de censura (que tot sigui dit, el Núnez plorava a llàgrima viva, en canvi, aquest les llàgrimes semblaven mortes, perquè no es veien per enlloc).

Al loro: dimitir o no dimitir, aquesta es la qüestió!!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Per mi que no dimiteixi, en Jan ho ha fet força bé i sí es veritat que en els ultims dos anys se li ha escapat tot al seu voltatn, però encara aixi jo crec que ha de terminar el seu mandat. Lo del % que es va donar que s'ho prengui com un toc d'atenció i a veure si Guardiola té sort i triomfa deportivament, sino docs ja saps, mocadors y l'espectacle estarà montat.

Un petó

Jordi ha dit...

Crec que si continua es veurà un canvi radical en el seu comportament, que s'aproparà més al dels primers anys que no al dels últims. I això, en principi, serà bo pel Barça!

joan ha dit...

Doncs a mi em sembla que no dimitirà però que hauria de fer-ho. Encara que no sé pas quina alternativa tenim! Potser si que val més boig conegut que n pas savi per conèixer. Em sembla que can Barça és una olla de grills de difícil solució... hi ha massa calers!

karli ha dit...

La questió es DIMITIR!!! n'estic fart d'akest mentider de merda, embaucador i mafiós!! i encara te collons de fotres a plorar i demanar perdó als companys de junta!!i als socis què?es a ells als qui has de demanar perdó!!!
Maleit a veure si avui et cardan al carrer akells als que els hi vas demnar perdó!!
He dit...

Alba ha dit...

Sincerament, crec que ara no es el millor moment de dimitir. Ara és el moment de polanificar la temporada i al setembre amb la junta de socis compromisaris si que es pot fer. Hi hauria temps de planificar la fase electoral i encara la propera temporada amb un president escullit i amb marge de fer l'equip que ell cregui oportú.
Salutacions

Eloy ha dit...

No dimitirà. S'agafa a la poltrona per no haver de tornar a la seva vida monòtona d'abans d'arribar al Barça.
I els seus directius, ufffffffff. Els que s'han quedat, a seguir amb el càrrec, el cotxe, el pàrquing i les entrades gratis.
Els que han marxat veuen que Laporta està a les acaballes i salten del vaixell esperant que no els agafi. Què en són de falsos!
Tots al carrer. Que torni Gaspart (jejejeje, m'estic tornant boig?)
Que torni Núñez

Jordi ha dit...

Joan: Tens raó, el poder va embogir a més d'un per conservar-lo. És molt llaminer. I quan estàs a dalt, costa molt deixar-se anar.

Karli: No hi ha hagut sort, però ha marxat un bon gruix de directius importants. A veure que diu l'Assemblea General de Compromisaris al setembre. De totes maneres, encara podrà endrapar durant uns mesos dinars i sopars a costa del Barça.

Alba: Sóc de l'opinió que Laporta hauria de deixar el càrrec. El que passa que mai és el millor moment: ara perquè s'està construint l'equip, després per no desestabilitzar l'equip, després perquè l'equip s'està jugant la temporada... Potser el pitjor moment, com dius seria el setembre.

Eloy: Gaspart? He sentit Gaspart? Faré veure que no t'he llegit... jejeje El poder és molt llaminer!! I sí, uns es queden per interès i els altres per no esquitxar-se per poder-se presentar més tard.