Dimitir o no dimitir: aquesta és la qüestió.

És la pregunta que de ben segur s’ha fet Laporta des de que el diumenge per la nit es van conèixer els resultats de la moció de censura. Si us he de ser sincer, no em pensava que el recolzament a la moció arribes a quotes tant altes del seixanta per cent. Això vol dir mal rotllo. Molt mal rotllo entre el soci culé. No estem parlant ni d’un trenta, ni d’un quaranta, ni d’un cinquanta. El resultat és clar: supera la majoria absoluta (la meitat més un) i s’enfila cap a dalt. És a dir que, a hores d’ara, de cada deu socis, sis volen que el president agafi la maleta i marxi. Però, ell està per la labor? Si ens agafem a les declaracions que ha fet aquest dies no. Vol seguir endavant amb el projecte, es veu amb ganes i forces per tirar del carro i redreçar el rumb de la nau blaugrana, que tot sigui dit, fa bastant temps que navega sense brúixola.

La meva opinió respecte a aquest tema és que si en Jan és un bon barcelonista, si de veritat estima el club com diu que ho fa, si com deia el seu cartell electoral, primer és el Barça, ja fa tard presentant la dimissió com a president. Si el que vols és el millor pel club, pel soci, per l’equip, per l’entitat, no pot seguir ni un minut més agafat a la poltrona sense voler-s’hi baixar. És molt temptadora, ja ho sé. Què faríeu vosaltres en el seu cas? Fama, popularitat, oportunitats, ... Ser president del Barça és un caramel molt dolç per a qualsevol.

D’altra banda també he de dir que entenc la seva postura. Estatutàriament està legitimat per seguir duent a terme les tasques de president. Ho diu el reglament del club. I per tant, com que no van arribar a ser dues terceres parts la gent que va votar a favor del sí, ell té tot el dret de quedar-se els dos anys que li queden de mandat. Ara, que si finalment decideix quedar-se, que no dubti que si les coses van malament, si van maldades, ara ja no hi haurà responsables que valguin: ell i únicament ell serà qui tothom assenyalarà amb el dit i voldrà fer fora. I llavors, l’ambient al Camp Nou serà irrespirable i la pressió serà insuportable. Però no només per ell, sinó per l’equip i la imatge del club, que en sortirà malparada. I ara, el que més necessita l’equip amb Guardiola al capdavant, és tranquil·litat per poder treballar, per poder créixer, per poder fer un planter campió que a final de temporada ens faci sentir orgullosos de ser del Barça i podem presumir de títol o títols i no haver-nos d’avergonyir i d’intentar passar desapercebuts com aquestes dues darreres temporades. El soci està amb Guardiola. O això és el que diuen les enquestes. I el soci no està amb Laporta. O això és el que diu el vot de censura. Ara, com la pilota no entri, els mocadors no es faran esperar. I plorarem, segur que plorarem millor que ho va fer l’encara president el dia que, suposadament, va plorar emocionat davant dels seus al míting d’abans del vot de censura (que tot sigui dit, el Núnez plorava a llàgrima viva, en canvi, aquest les llàgrimes semblaven mortes, perquè no es veien per enlloc).

Al loro: dimitir o no dimitir, aquesta es la qüestió!!