M'agrada aquest Barça.

Hi van. I com hi van. Pressionen a dalt des del davanter fins l’últim defensa. I això m’agrada. I no rifen la pilota innecessàriament, un altre detall important. Així s’eviten ensurts no desitjats. Ah!! I futbol vertical i si s’ha de fer un contraatac, és fa. Per què no? És cert que el joc a la primera part ha decaigut una miqueta després dels primers minuts i que el rival, si bé amb més entitat que el del primer partit, tampoc no és res de l’altre món. Però bé, ja es comencen a veure aquells petits detalls que fan que de moment, el que estic veient m’agradi. Avui he vist tot el partit i no m’he avorrit. Sobretot a la segona part, quan ha sortit Leo Messi. Quin crack!! Però bé, ja li dedico un apartat més avall on, en poques paraules, l’intento posar pels núvols.

De nou, sento insistir-hi, però avui han estat cinc gols els que s’han marcat. Torno amb la meva teoria de les golejades com les que fèiem anys a, on en marcàvem un tip. Torno, com no, amb el dit de qui bé comença, bé acaba. I per mostra, un botó: l’any passat es va guanyar contra el mateix rival per un pírric u a zero i gràcies a un gol d’en Thierry Henry i de penal. No em negareu, si més no, que la cosa pinta millor que l’any passat. I pel bé de tots espero que sigui així...

També dir que avui he patit de valent. No pel partit en sí, sinó per les innumerables gavines que sobrevolaven per damunt de l’estadi per veure el partit i que algun dia o altre s’emportaran una forta pilotada i en caurà alguna al terra més morta que viva. Clar, que sempre la poden dissecar i posar al museu... si es que en tenen!

“Ja no sóc Pedrito, sóc Pedro”. I jo me n’alegro. El nom de Pedrito era com una mica cursi. Còmic, si m’apures. És nom d’humorista que podria sortir explicant acudits a les millors èpoques del No te rías que es peor. Ha fet ben fet el xaval en notificar a la premsa que, a partir d’aquests moments, el seu nom oficial és el que consta al seu DNI: Pedro. El Pedrito ja queda enrere. Imagino que noi s’ha fet gran. Ha madurat. Passa de jugar al B a entrenar-se i jugar partits de costellada amb el primer equip. I això li dona un pedigrí. Així que fora diminutius i benvingut els noms de pila. Ah!! I no em desagrada.

MESSI.
Ja he dit més a dalt, que li volia dedicar un apartat a aquest jugador. Com ha canviat el partit quan ell ha entrar al descans. Podríem dir que l’atac del Barça s’ha tornat boig, ràpid, molt vertical, jugant al primer tot, fent parets, marcant gols, ... En poques paraules, que el crack Messi torna a fer de les seves. I el millor de tot: la facilitat amb la que fa les coses. Allò difícil ho converteix en fàcil. El futbol sap convertir-ho en art. No!! No estic parlant de Ronaldinho, pels despistats. Segueixo parlant d’en Leo Messi. A veure si tenim sort i aquest any les lesions el respecten i només es lesiona una vegada... Ah!! I estiguem pendents de la parella que forma amb Alves. S’entenen a la perfecció i fan jugades endimoniades. Al loro!!