divendres, 11 de juliol de 2008

Maaaaaambo!!

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8... maaaaaambo!! Ha començat el show a can Barça. Ahir fins a vuit directius (tres vicepresidents inclosos), encapçalats per Albert Vicenç, Ferran Soriano i Marc Ingla van presentar la seva dimissió a la reunió que es va celebrar a partir del migdia a les oficines barcelonistes amb dinar inclòs, diuen les cròniques. Imagino que amb la panxa plena es pensa millor: uns van pensar que el millor era dimitir i d’altres van pensar que el millor era quedar-se.

Laporta està a la corda fluixa. Però molt fluixa. Tant fluixa que està a punt de trencar-se. I ell s’agafa a la poltrona per no caure precipici avall. I sembla que no hi ha cap mena de malla que pugui aturar el cop i que la caiguda, en cas de produir-se, pot ser d’aquelles que fan història. Ara està recolzat només per nou directius de l'actual junta. En poques paraules: sol davant el perill (coincideixo amb el diari Sport), com la pel·lícula. Però què pot haver-hi darrere de les dimissions i del voler-se mentenir al poder a qualsevol preu? Doncs crec que:
a) Ferran Soriano, si vol presentar-se com a president les properes eleccions (que ja veurem quan seran perquè tal i com van les coses potser són abans de que acabi l’any) no té cap més sortida que dimitir. Per tema d’imatge, ha de fer veure al soci que per ell sí que primer és el Barça i que ara per ara, el millor és que aquesta junta plegui.
b) Joan Laporta, com que ja no pot presentar-se a les properes eleccions per temes de limitació de mandat, s’aferra a les últimes opcions que té. Però hi ha una sortida digna encara: farà una consulta vinculant a l’assemblea General de Compromissaris sobre què ha de fer. És a dir, que el seu càrrec està a disposició del que aquesta assemblea decideixi. La resposta: el setembre.

I mira, ara acabaré com últimament acaba els parlaments quan va de visita per les penyes l’encara president del F.C.Bacelona, per fer país: “Visca el Barça i visca Catalunya!!”.

P.D.: He decidit començar amb aquella cançó, perquè la del Chikilicuatre no hi havia manera d’enganxar-la per enlloc i acaba al número quatre amb el Robocob.

4 comentaris:

joan ha dit...

Avui a la ràdio Laporta parlava de l'Assemblea de compromissaris per l'octubre... Jo crec que està intentant allargar el tema per veure si pot sobreviure una altra temporada, com a mínim. Aixì, si per una d'aquelles casualitats hi haguéssin èxits esportius... tothom encantat de la vida!, (Ep! i jo també, en aquest supòsit, no hem de predre de vista els objectius!)
Però em temo que passarà com ha dit el Bassas: que a partir d'ara estarem més pendents de veure en quin minut de joc comença la mocadorada que no pas de quan arriba el gol. Mal rotllo, vaja i d'aquesta manera el Madri campant tant feliç! Meeeerrdea, Meeeeerrdea!

Jordi ha dit...

Sí, crec que és una manera de guanyar temps. I si sona la flauta i l'equip va bé, doncs la gent se n'oblidarà i ell seguirà on vol estar. De totes maneres no desitjo que vagi malament, perquè és el que tu dius, si va malament, és sinònim de que la pilota no entrarà i llavors sí que Meeeeeerdea, meeeeeerdea!!!

karli ha dit...

Im-presionant!!! amb dues paraules està tot dit!!!
Quin paio!! la gent diu que al primer partit de lliga l'hi caura la primera mocadorada...jajajaja, jo dic que l'hi cau al Gamper o al dia de la presentació!!!! que et jugues? Laporta dimissió t'estàs fotent com un bacó!!!

Jordi ha dit...

Vols dir que arribarà a tant? No dic que no, eh!! Però ja que al primer partit de LLiga/Gamper a l'estadi ja es vegin mocadors? Llavors si la que situació seria insostenible i adéu a la estabilitat que vol donar el Laporta no dimitint!!