dimecres, 2 de juliol de 2008

Tarda de rebaixes.

Avui a la tarda m’he regalat la meva ja típica anada de rebaixes quan s’inauguren oficialment. Sé que vaig tard, que van començar ahir, però més val tard que mai, no? A més, sempre ho faig tant per les de l’estiu com per les de l’hivern, així que es tractava de no trencar la tradició. Per tant, el recorregut ha estat el de sempre: tota la Diagonal, he baixat per Passeig de Gràcia, plaça Catalunya, Portal de l’Àngel i he pujat per les Rambles fins anar a parar a casa meva. Tot el recorregut de shopping turístic de la ciutat.

Tinc la teoria que quan vas a comprar roba t’has de sentir inspirat i avui potser no era el meu dia. He començat amb moltes ganes però he acabat bastant desanimat. A la primera botiga que he entrat, El Corte Inglés de Diagonal, m’he comprat dues samarretes. La cosa començava amb molt bon peu, però mica en mica l’estrella s’ha anat apagant.

En resum, han estat quatre hores de desenfrenament consumista non stop caminant pels carrers de la ciutat que s’ha saldat amb el resultat de dues úniques samarretes (les d’ El Corte Inglés). Un desastres per mi... i una benedicció per la meva economia. No hi ha mal que per bé no vingui...

Crec que amb tot el que he arribat a caminar ho puc donar per bo, perquè ha estat un bon entrenament per la Núria-Queralt d’aquest cap de setmana. De totes maneres, la propera vegada m’emportaré els pals i el camelbak per fer-ho més real.

Us he de confessar, però, que al final entrava a les botigues només buscant una mica d’aire fred d’aquell que treuen els aparells condicionats i que estava tant atabalat de veure tants i tants quilos de roba amuntegada en prestatges i penjada per tot arreu que quan veia quelcom que m’agradava resava perquè no tinguessin la meva talla per no haver-m’ho de provar.

ESTAT ACTUAL DE LES REBAIXES.
És veritat el que van dir ahir per la televisió de que els venedors aquesta vegada han tirat pel dret i fan descomptes ja del 50% només començar, però també és veritat que la roba, com passa cada any, tampoc val molt la pena. Treuen del fons del magatzem aquella que portem veient temporada rere temporada i que ningú vol.

És veritat que, com que la calor ha arribat tard degut al mal temps i els comerciants no han facturat molt, tenen moltes ganes de vendre, però també és veritat, com passa cada any, que segueixes trobant-te amb els mateixos dependents bordes que et miren amb mala cara.

RANKING D’EMPROVADORS.
Amb el meu llarg periple i peregrinació pels comerços de roba de Barcelona, he pogut fer un ranking dels millors emprovadors de les botigues a les que he entrat:
1er) Diesel. Impressionant, tot apelfat (la paraula nova que he après avui i que en castellà vol dir afelpado), banqueta inclosa. De lo milloret que he vist mai.
2on) Tommy Hilfiger, que incorporen uns tamborets tipus barra de bar però una mica més baixets. Ah!! I a la botiga tenen DJ propi que punxa música en directe.
3er) Pepe Jeans, adequat al tarannà texà de la botiga.
(...) Aquí en vindrien uns quants més que no val la pena esmentar i que són de la pila com els de Zara, Desigual, Berska, Pullandbear, ... (...)
Últim lloc) Els d' El Corte Inglès. Horrorosos, no els han canviat en anys i potser ja haurien de començar a fer un pensament. Amb la quantitat de diners que tenen... Ara no traieu la conclusió de que com més cutres són els emprovadors millors és la roba, perquè no és així!! Sé que m’ho he comprat tot allà, però això no té res a veure!!

COSES A TENIR EN COMPTE.
La gent sempre vol emprovar-se la roba que tens a les mans i vol mirar el que estàs mirant tu en aquells moments.

Pel centre han remodelat i han obert la tira de botigues.

Barcelona està fatal: obres a les voreres i bastides per rehabilitar les façanes del edificis a tort a dret.

L’INTENT DE ROBATORI.
Sí, companys, he estat a punt de patir un intent de robatori. Tenia molta calor i de sobte m’he vist bevent una Coca-cola molt fresca d’aquelles que venen tant de gust amb dies tant calorosos com el d’avui. Així que no m’ho he pensat i he entrat a la primera botiga que he trobat: un Pans&company. Quan estava a punt de demanar una Coca-Cola he vist que valia dos euros i mig. Sí, sí, com ho sentiu. Potser amb euros no sona tant fort, però és que en pessetes en son quatre centes vint!! Si ens haguessin demanat abans del canvi a l’euro això per un refresc no els haguéssim enviat a pastar fang? Per sort meva, he esquivat al venedor i he avortat l’intent de robatori que per escassos segons no s’ha arribat a perpetrar sobre la meva persona (i la meva butxaca). Evidentment he trobat una altre botiga no gaire lluny on me n’han cobrat vuitanta cèntims, un preu més raonable.

L’ANÈCDOTA.
Quan acabava de creuer la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Aragó, de recull ja cap a casa, sento que em piquen a l’esquena i que em diuen:
SENYORA: Ei, hola!! Perdona, una pregunta!! On has comprat aquestes bambes?
SERVIDOR: (molt però que molt desconcertat i el primer que he pensat és que era un truc per robar-me) eeehh?
SENYORA: Que si em podries dir on has comprar aquestes bambes que portes?
SERVIDOR: Uff!!
SENYORA: Però, fa molt de temps?
SERVIDOR: Uff!! (ja ho sé, estava molt espès, però m’havia agafat totalment per sorpresa) Per què?
SENYORA: És que el meu fill en vol unes de daurades com les teves i no les trobo enlloc.
SERVIDOR: Ah!! Ostres doncs a (...)

I gentilment li he explicat on me les havia comprades, quan les havia comprades i quant m’havien costat aproximadament. La dona ha marxat tota contenta i agraïda i jo he fet la bona acció del dia. El que passa que em sembla que com que fa un any que me les vaig comprar ja no les tindran. La meva recomanació ha estat que ho mirés a El Corte Inglés de Portal de l’Àngel, com no... Allà es troba gairebé tot. I que m’ho diguin avui a mi!!

5 comentaris:

Mariona ha dit...

Has anat de rebaixes i no has passat pel Boulevart Rosa? Allà hi ha uns WC molt estrambòtics i dignes d'admiració jeje

Uri ha dit...

Has descobert el color vermell per fer posts pel que s'observa.

Aniria encantat a les rebaixes però els de la Renault ja es van encarregar d'impedir-m'ho.

Per cert, encara conserves la Play Station?

Jordi ha dit...

Mariona: si són aquells de fa temps que quan estàs dintre el lavabo el vidre és del tipus comisaria de policia, ja els he vist. Molt originals, però fa temps que no els freqüento.

Uri: Què cabró!! I observador, ,afegiria... No tindràs descendents a la família del Sherlock Holmes, no? Doncs en vindran per part de mare, perquè de pare me'ls hagués quedat tots jo!!
jajaja Has vist que bons que són els de la Renault i lo bé que es porten i t'eviten que compris per comprar?
Sí, encara conservo la play Stration dó. Per?

Alba ha dit...

Je je je je, les rebaixes sempre em portan mal records, consumir sense necesitat; pero en fi, la gent això de veure un preu més baix els hi agrada. Mol bona la part del ranking de lavabos i la conversa.
Salutacions

Jordi ha dit...

Tens tota la raó, això de no pagar tant (no diré pagar menys) ens motiva a tots plegats i ens llançem a la caça desenfrenada de la ganga. Ah!! Ni de conya arribo a la mitja dels 200 euros que diuen que es gasta cada espanyol en les rebaixes. Bé, encara no s'han acabat, però...