divendres, 4 de juliol del 2008

Felicitats, Alba!!

Avui sobre dos quarts de dues del migdia, he rebut una alegria d’aquelles que ni tot l’or del món (diguem-ne que et toqui el sorteig de la Creu Roja, aquell que, em sembla, poca gent juga) et fan saltar, votar i obrir la boca de la manera que ho he fet. Es tracta d’una sorpresa sobtada i d’una emoció d’aquelles que t’embarga durant estona. Quan he penjat el telèfon encara m’he quedat uns moments pensant si la trucada havia tingut lloc o no. Han estat només dues paraules, però quines dues paraules: “Sóc llicenciada!!”. Potser per molts no tingui molt sentit o pugui semblar-li que exagero. Però no, el cert és que del fet que us parlo és una lluita titànica entre una estudiant constant i un professor empipador que s’ha resolt finalment després de molts anys del cantó dels bons i on al final ha guanyat qui havia de guanyat, ha triomfat qui havia de triomfar i s’ha emportat el gat a l’aigua la persona que realment s’ho mereixia. Perquè quan entre professors i alumnes es crea una aureola de mal rotllo, sempre té les de perdre l’alumna. Perquè qui té el poder de decidir si aproves o no, no li dóna la gana obrar bé, per més que t’hi esforcis, ja has begut oli. I és trist, sí, molt trist, que entre gent gran assenyada encara passin aquestes coses. I jo ja sé el que em dic, no us penseu que estic tocat del bolet o que he perdut la sentit de la realitat. No!! Només que he patit en pròpia pell aquest gran viacrucis que finalment ha arribat a bon port. I estic molt content perquè ara ja he vist que:
- L’esforç, tard o d’hora, sempre té una recompensa.
- Les males arts mai han d’estar per sobre del que està bé i és correcte.
- El desig negatiu d’una persona no pot triomfar sobre la veritat

Alba, han estat molts anys de patiments, de plors, de desesperacions, de no entendre res, de fer colzes i d’estudiar de valent. I finalment, aquí tens la recompensa. Moltes felicitats, llicenciada!! T’ho mereixes!!

NOTA: He omès la foto de la susdita perquè sé que no li agrada, i patia perill d’esbroncada.

10 comentaris:

Mariona ha dit...

Doncs moltes felicitats a la llicenciada, de part meva!!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Alba,ara toca disfrutar y descansar que ya es hora, nos alegramos de que tus objetivos se hayan cumplido,
Un beso y un saludico Jordi
Tere y Mikel

Jordi ha dit...

Mariona: ja els hi faré arribar. Imagino que ja ho haurà llegit.

Tere i Mikel: sí a disfrutar el sabor de la victoria!!

robert mayoral ha dit...

espero que aquest esforç la compensi i li valgui la pena...

Jordi ha dit...

No saps tú prou, Robert!!

Anònim ha dit...

Hola,
Moltes felicitats per l'Alba!!!
Gemma i Toni

Jordi ha dit...

Gràcies!! Ja les veurà, imagino...

Anònim ha dit...

Doncs de part meva moltes felicitats per la llicenciada, i sí l'esforç al final sempre té recompensa.

Un petó.

Anònim ha dit...

Hola a tots i totes!!
soc la perfillicenciada, sento el retard en contestar-vos però la veritat és que (i els que coneixeu l'història m'ententendreu)arribats en aquest punt no sé si em fa vergonya o il·lusió el tema en qüestió però sigui com sigui moltes gràcies a tots i especialment als que m'heu aguantat les neures i els "plego/segueixo" durant aquesta guerra tan ridícula, res que només ens queda la farra de celebració i ja podrem dir que està del tot fet,

lo dit, mil·lions de gràcies a tots i un potxó!!!!

Alba

Jordi ha dit...

Mai és tard si la dita és bona!!