Donuts: si ho diu l'Audiència...

Sí senyor!! Com no podia ser d’una altra manera!! De donuts només n’hi ha uns: els autèntics, els inimitables, els verdaders, els únics, els millors, els inigualables, ... els de la capsa groga, en poques paraules. Els que serveixen frescos cada matí amb el camió aquells que de vegades toca tant els nassos perquè el deixen aparcat en doble fila. Sé que algun em podria acusar ara mateix de fer apologia del menjà brossa, insà i poc soluble, però no me’n puc estar! I no, no em paga la Panrico, però quanta raó que té l’Audiència Nacional. En poques paraules, té més raó que un Sant!! I els que estan allà són autèntics savis i estan versats en totes aquestes coses. Res, no en parlem més, si ho diuen ells és que deu ser veritat. Bé, i jo ho confirmo per si serveix d’alguna cosa.

Us vaig a fer una confessió molt íntima que només sabem la persona que estava amb mi aquells dia i un servidor. El meu rècord de menjada de donuts, que no és oficial ni res semblant, sinó que senzillament un dia vaig posar-me a menjar donuts (sí, en Forrest Gump feia les coses així també) fins que vaig atipar-me’n, es remunta poder cinc o sis anys enrere on, amb una tarda, vaig arribar-me’n a menjar nou!! I de xocolata!! Estic molt orgullós d’aquesta autèntica proesa. I ara ja no, perquè ha passat molt de temps, però en el seu dia crec que l ‘hagués pogut inscriure al llibre dels Records Guinness. Malaguanyat!! No vaig pensar-hi!!

De fet quan veig un donut em passa una mica com al Homer Simpson, que perdo l’oremus i navego sense direcció. No se’m cau el fil de baba per la boca, però gairebé. Si és que, qui es pot resistir a un dia rodó? Bé, em sembla que me’n vaig a comprar un... o més!!

P.D.: Senyors de la Panrico, ja que en el meu article apareix més de tres vegades la paraula donut (amb foto inclosa), els estaria agraït si m’enviessin una caixa plena de caixes d’aquestes exquisideses a casa meva. O millor, a la feina que així podré convidar a la gent i fer una mica com la multiplicació dels pans i els peixos però amb donuts. Poden contactar amb mi a través d’aquest blog. Sempre seu i molt agraït:

Jordi.