divendres, 18 de juliol de 2008

Qui estigui lliure de pecat…

Qui no ha dit mai paraules com ninguna cosa (per cap cosa), sello, bussón (per bústia), oju, vale, misto, mechero, rodillo, después, .... i un llarg etcètera de mots que hem adoptat del castellà o d’altres llegües? Tot això ve arrel de les declaracions que ha fet fa un parell de dies en Felip Puig acusant al president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Montilla, de que “destrossa” el català, que no és “capaç d’utilitzar la llengua pròpia amb propietat” i que "M'he posat de mal humor perquè ni tan sols llegint és capaç de tenir una mínima dicció i pronunciació correcta de la nostra llengua", com a conseqüència de que aquest llegint al parlament de Catalunya un text que tenia escrit i davant seu, s’entrebancava i cometia errades.

Què voleu que us digui. Doncs que sí que hi estic d’acord i no i estic d’acord. M’explico. Estic d’acord en que un president de la Generalitat hauria de parlar el català molt millor del que el parla el senyor Montilla. Si als metges i funcionaris que treballen a Catalunya (vinguin o no de fora) els exigim que tinguin un cert nivell de català, perquè no ser més exigents amb l’home que ens governa a tots? No hauria de ser una excepció. Sentint-lo parlar, de vegades tinc la sensació que el seu nivell no s’acosta al B, aquell que se’ns exigeix a la majoria per segons quines coses.

D’altre banda, no estic d’acord amb les declaracions del convergent perquè, bàsicament, qui fa el que pot no està obligat a més. Sé que aquesta frase pot semblar una mica despectiva, però no van per aquí els trets. Intentaré explicar-me millor. Si una persona s’esforça per parlar la nostra llengua, ho fa malament i tots el critiquem, què pensarà la resta de la gent que també vol fer aquest esforç? Doncs jo us ho dic: ja ni ho intentarà, “total, perquè quatre arreplegats se’n riguin de mi quan intento entendre’m amb la seva llengua, que se la quedin per ells i la gaudeixin en la intimitat”. No podem anar criticant a qualsevol ciutadà que fa l’esforç d’intentar parlar bé el català. Fer-te entendre amb una llengua que no és la teva costa, i molt (que m’ho diguin a mi amb l’anglès). I d’entrada, passada la vergonya inicial, el començaràs parlant malament per, segurament amb els anys, acabar-lo parlant millor (no dic bé). En qualsevol etapa de la vida on hi hagi un aprenentatge, és el que sol passar.

I què hi ha més maco que sentir com algú que no és d’aquí intentar parlar la nostra llengua? Què voleu que us digui, a mi m’omple d’orgull i satisfacció (ostres, com al rei que també li “llena de orgullo y satisfacción”). I si cal, com he fet més d’una vegada, l’he felicitat i l’he donat l’enhorabona. Són detalls que em fan sentir cofoi.

I si els que som autòctons de la zona moltes vegades se’ns escapen expressions i paraules que no són propis de l’idioma (vegis les primeres línies d’aquest post), amb més motiu els que no són catalanoparlants faran més errades que nosaltres. I s’ha de saber perdonar, perquè qui té boca s’equivoca i a base d’equivocacions l’ésser humà aprèn.

Ah!! Només espero que em perdoneu si detecteu alguna falta en algun post quan escric. Podria ser que més d’una vegada se m’escapés alguna per no fixar-m’hi, per escriure ràpid o, senzillament, perquè no en sé més. Perquè, en definitiva, ningú és perfecte i qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Jo no l’he tirada... (per si us ho preguntàveu).

11 comentaris:

Mariona ha dit...

És molt entretingut veure com es discuteixen per aquest tema en els debats parlamentaris... jajjaja... "nogensmenys" el que realment importa és el finançament, és a dir els calers, la resta són xurradetes!

Luigi ha dit...

Molta "llengua" i molta patum, però de defensar la terra -la Catalunya de debò que trepitgem-, no ho fa cap del Parlament

Jordi ha dit...

Mariona: Totalment d'acord!! Saber parlar o no el català no arregla pas l'economia del país! Adhuc!!

Luigi: També i estic d'acord. Són tots una colla de venuts que primer defensen la terra però per pujar al poder acaben renunciant a les seves idees (vegis ERC & Carod).

Alex. ha dit...

Jordi, en quant a la teva FRASE DEL DIA:

Penso que és molt fotut haver de passar sense "mujeres" i sense cervesa... cal molta força de voluntat!!!

Abogada en Bcn ha dit...

molt buenu el post jaja

adhuc!

Alex. ha dit...

Jordi, en quant al teu Post:

Penso que és molt fotut haver de passar sense cotxe oficial (Felip Puig) i sense una Poltrona (Montilla)... cal molta força de voluntat!!!

Anònim ha dit...

Perdó, m'ha semblat llegir entre línies que aquest senyor fa el que pot (ja, ja, ja). Si parla com parla és perquè el català li interessa menys que Catalunya.
No fotem, aprendre català per un castellà que fa no sé quants anys que viu aquí no és cap proesa. I menys quan té darrere seu tot un desplegament d'assessors amb la missió de normalitzar-lo.
No estem parlant de qualsevol, estem parlant del president de la Generalitat (una institució nacional), que, entre altres funcions, ostenta la més alta representació de la Generalitat.
La condescendència de pensar que almenys ho intenta no li fa cap favor a la llengua catalana. Perquè no només hauria d'estar obligat a intentar-ho, sinó que haurà d'està obligat a fer-ho bé. Per entrar a treballar a la Generalitat d'auxiliar administratiu et demanen el nivell C; en canvi, per ser el president, que parlis el catanyol ja n'hi ha prou.
Gemma

Jordi ha dit...

Alex: quan vaig escoltar-ho per la radio, l'home feia veu de posar-li molta força de voluntat, t'ho asseguro!!
jajaja Sí, també cal molta força de voluntat per passar sense tantes coses materials i de "poca" importancia com cotxes oficals, dinars, diners, etc, etc...

Abogada en bcn: Bienvinguda al blog!! No gens menys...

Gemma: uff!! Quina exaltació. Veig que t'has desfogat a gust!! Com ja he dit al post, si realment fa el que pot, no se li pot recriminar res. Ara, si realment no hi posa ganes i amb el que té ja li està bé sí que li podríem tocar el crostó!

Toni ha dit...

Tots diem algun que altre barbarisme. Però és que el problema del Montilla no són els barbarismes. Lo seu, no sé com en podríem dir... Montillades!! Per que ni tan sols són barbarismes (adhuc, nogensmenys…) Coi de sociates... ens treuen les Maragallades per fotre’ns Montillades. Triar per triar... em quedo amb les Maragallades!! Aquest país no esta bé...

I avui sento al Blanco al congrés dels sociates catalans dient que si Catalunya esta contenta i va bé, Espanya també estarà contenta i estarà bé, i que per tot això ens ajudaran amb no se quantes mils de coses... paraules tant falses com les del ZP!! (amb això, millor el PP que d’entrada ja et diu que no a tot allò que vingui de Catalunya, al contrari d’aquets, que et diuen que si et donaran això o allò i l’únic que saben fer es donar-te pel SAC!!) Només espero que algun dia dins els sociates canviïn la línia i sigui més pròxima al Conseller Castells, que ja comença a dir que el camí de la finançament no es correcta i que si el PSC ha de triar entre Catalunya o el PSOE primer és Catalunya. Tinc ganes de veure això algun dia (encara que no crec que ho vegi ni en somnis!!)

I després de tot el TOTXO que he fotut felicitar al Jordi per el seu primer escrit relacionat amb la política... encara que només sigui per parlar de la llengua.

Anònim ha dit...

TOCAR EL CROSTÓ NO, DIMISSIÓ!!

Jordi ha dit...

Toni: aquest anava dedicat a tú, ja ho saps. Intentaré, però, endinsar-me més en aquest pal de món que és la política.
Ah!! Tens raó, jo sempre dic que el PSC és una filial del PSOE i que claudiquen sempre pel bé de la E (d'Espanya) no de la C (de Catalunya)que porten després de les sigles PS. Mira, si algun dia ho aconseguíssim potser podríem fer alguna cosa perquè segurament el Carod & companyia no s'haurien de baixar els pantalons per pujar al govern.