dijous, 31 de juliol de 2008

I de regal… un bolígraf!!

Sí, companys, tinc un bolígraf més al meu haver que passa a engrandir la meva gran col·lecció no intencionada de bolis regalats que tinc guardats en una capsa i que quan en necessito un amb urgència per apuntar alguna cosa, normalment mai funciona cap. Però bé, allà reposa, amb el plàstic transparent amb el que va embolicat per protegir-lo. És de color blanc i verd i evidentment, no va! Ja l’he provat!

Tota aquesta història ve perquè quan baixava per Passeig de Gràcia tot concentrat en la lectura del llibre que estic enganxat actualment (“El conde de Montecristo”) m’ha cridat una dona amb una carpeta a la mà preguntant-me quina edat tenia i si volia participar en una enquesta. Com que sóc home de bona voluntat i em costa dir que no, evidentment he contestat afirmativament. Hem pujat amb ascensor fins a un pis indeterminat i allà m’ha fet assentar davant d’un ordinador portàtil i ha començat el show amb tot tipus de preguntes molt repetitives sobre begudes amb gas i sense gas. Quin atabalament!! He començat fort i concentrat, contestant de forma sincera totes les preguntes: quines d’aquestes marques de beguda coneixes? Quantes d’aquestes n’has provat? Recomanaries als teus amics la marca tal? Parlaries bé de la marca tal? Parlaries malament de la marca tal? Compraries la marca tal? Quina beguda compraries abans la marca A o la marca B? Si tal marca fos una persona, quina d’aquestes qualitats tindria? (aquesta pregunta es dividia en sis subpreguntes). Escolti, i jo que carai sé si el Trina de llimona és actiu, passiu, introvertit, extravertit, problemàtic, busca-raons, i no sé quantes qualitats més? I totes aquestes preguntes contestades una a una per totes les marques que jo havia marcat que coneixia, que eren gairebé totes!! Resumint que al final després de ser sincer amb les dues o tres primeres marques, he acabat per contestar el típic No sap/No contesta. Portava ja un quart d’hora assegut davant l’ordinador i tenies ganes de marxar.

Això pel que fa les begudes sense gas. Però ah!! Després d’aquest quart d’hora, ara era el torn de les begudes gasoses tipus Coca-cola, Fanta i d’altres. I som-hi que no ha estat res!! Altre vegada la mateixa parafernàlia de preguntes però amb gas!!

Finalment, quan ja estava resignat a la meva sort i la majoria de preguntes eren No sap/No contesta, he arribat al final del test i he alçat el braços acompanyant el gest amb una petita esbufegada. M’he alçat, li he dit a la noia que ja estava. Molt educadament m’ha donat les gràcies i m’ha dit: “¿Ya has cogido el boli?”. Boli? Quin bolígraf havia d’agafar? Ha posat la mà dintre d’una bossa de nanses i ha tret un fantàstic bolígraf embolicat amb paper transparent de color verd i blanc (just com el que us he descrit al començament...). “¡¡Este!!” m’ha dit tota emocionada fent-me entrega del magnífic regal. Li he donat les gràcies i he m’he encaminat cap a la porta pensant que per la mitja hora que havia estat responent preguntes com un possés, ja em podrien haver donat un lot de begudes o quelcom semblant que hagués estat més profitós.

Quan marxava entrava un home acompanyat d’una d’aquestes dones reclutadores de vianants indefensos que no saben dir que no. Es veu que li tocava fer un test de... colònies!! L’he mirat i m’he compadit d’ell. Pobre noi!! A més, remugava que això de la informàtica no era lo seu... Però tranquil, que el bolígraf el tens assegurat!!

10 comentaris:

Alex. ha dit...

Quan era estudiant, als estius, em guanyava uns calerons fent enquestes telefòniques, principalment de política... què quina nota li poses en el del bigoti, què si votes en el de la bicicleta, què si et sents més de l'Empordà o del Segrià. Dotze hores sense parar... tot mentida!!!

Les últimes eleccions, li pregunto a un amic:
- I tu què vas votar?
- Al partit GayLésbic!
- I doncs?
- Si t'han de donar per sac, que ho faci algú que en sap!!!

Jordi ha dit...

Jajaja molt bo!! I té tota la raó!! Et seré sincer: si sé que dura tant el tema aquest de l'enquesta no hi pujo. Vaig acabar atavalat!! Moltes preguntes i al final contestava a sorts!!

Uri ha dit...

A mi em va trucar un xinès des de Madrid o algun lloc similar x fer-me una enquesta "ràpida" (xque no hi ha enquestes llargues pels enquestadors) sobre empreses i al final vaig deduir que era d'Endesa xque insistia molt en aquesta. Més de 20 minuts al telèfon, amb el tio que no entenia la meitat del que deia i parlava fluixet, i al final cap regal, ni rebaixes en la factura ni punyetes. Això sí, almenys vaig rajar d'Endesa i a les empreses catalanes i basques les vaig deixar en bon lloc.

Et mereixies una coca-cola, sens dubte.

Alex. ha dit...

Nosaltres fèiem les enquestes en un pis antic de l'eixample, podíem ser 20 ó 30 persones, la majoria universitaris i alguna tieta, feia una calor de mil dimonis. Jo, sempre em posava al costat d'una noia que era com un monument, no! com dos monuments... quina calor feia!!!

És el millor record que tinc de la meva època d'enquestador... l'Anna Miquel... quin monument, Deu meu!!!

Les Tietes ens feien com de mares, totes portaven unes olleres que s'aguantaven a la punta dels seus nassets, eren per llegir les preguntes, us asseguro que eren les úniques enquestadores fiables, els demés no estàvem per romanços i jo nomes tenia el cap en el monument!!

Això sí, ens pagaven molt bé.

Des d'aquí i amb el permís del Jordi, un petonas a l'Anna Miquel... tot un monument!!! i a les tietes també, monuments neoclàssics, però monuments.

PD. Un boli només? "Qué encuesta más inhóspita!!!"

Jordi ha dit...

Uri: Gràcies!! Crec que era totalment merescuda, però no va haver-hi sort!! Sempre s'han de deixar les empreses catalanes a dalt de tot, perquè si no ho fem nosaltres, amb la de pals que ens foten...

Alex: la calor era deguda a la noia monument? Et feia pujar l'adrenalina que diguéssim...
És clar, en aquella època no hi havia PC's i les havieu de fer manualment... Aquestes d'ahir ni això: em van deixar davant del portàtil i espavila't!
Tranquil, que segurament l'Anna llegeix el meu blog i et contesta!! jejeje També d'il·lusions viu l'home!!

Anònim ha dit...

Hola, sóc l'Anna Miquel.

Alex, jo també passava molta calor, encara semblo un monument... més neoclàssic, però monument.

Jordi, tens un blog molt divertit.

Muacs.
Anna Miquel.

Luigi ha dit...

Jo també havia fet enquestes: Badalona, Barcelona, el Prat del Llobregat... quin mal rotllo!

Si en comptes del Passeig de Gràcia hagués estat Balmes, aquesta dona t'hagués fet passar una mitja hora més entretinguda, jajaja

Jordi ha dit...

Anna Miquel: ara sí que m'he quedat amb un pam de nas, però crec que tant l'Alex com jo volem veure proves d'aquest monument. Més que res per ell perquè després no s'emporti una decepció si no ho ets!!

Luigi: Ostres, ara veig que sóc dels pocs en aquest món que no s'ha dedicat mai a fer enquestes!! Hauré d'expandir-me laboralment!! jajaja bo lo de Balmes!!

Eloy ha dit...

Jo quan veig algú que s'apropa a fer-me una enquesta ja el començo a mirar malament. Si té la gosadia de preguntar-me, l'esquivo com el Messi per la banda i segueixo.
I esquivar les telefòniques és encara més fàcil. No m'interessa aquesta oferta. Algunes enquestadores s'ofenen i arriben a l'insult. Ja sé que estan treballant, però...

Jordi ha dit...

Sí, jo a les que truquen per telèfon les regatejo fàcilment: o no m'interessa o estic reunit. Ara, com que jo de Messi tinc poc amb el cos a cos, se'm fa més difícil!! He de dir, però, que va agafar-me desprevingut!