I de regal… un bolígraf!!

Sí, companys, tinc un bolígraf més al meu haver que passa a engrandir la meva gran col·lecció no intencionada de bolis regalats que tinc guardats en una capsa i que quan en necessito un amb urgència per apuntar alguna cosa, normalment mai funciona cap. Però bé, allà reposa, amb el plàstic transparent amb el que va embolicat per protegir-lo. És de color blanc i verd i evidentment, no va! Ja l’he provat!

Tota aquesta història ve perquè quan baixava per Passeig de Gràcia tot concentrat en la lectura del llibre que estic enganxat actualment (“El conde de Montecristo”) m’ha cridat una dona amb una carpeta a la mà preguntant-me quina edat tenia i si volia participar en una enquesta. Com que sóc home de bona voluntat i em costa dir que no, evidentment he contestat afirmativament. Hem pujat amb ascensor fins a un pis indeterminat i allà m’ha fet assentar davant d’un ordinador portàtil i ha començat el show amb tot tipus de preguntes molt repetitives sobre begudes amb gas i sense gas. Quin atabalament!! He començat fort i concentrat, contestant de forma sincera totes les preguntes: quines d’aquestes marques de beguda coneixes? Quantes d’aquestes n’has provat? Recomanaries als teus amics la marca tal? Parlaries bé de la marca tal? Parlaries malament de la marca tal? Compraries la marca tal? Quina beguda compraries abans la marca A o la marca B? Si tal marca fos una persona, quina d’aquestes qualitats tindria? (aquesta pregunta es dividia en sis subpreguntes). Escolti, i jo que carai sé si el Trina de llimona és actiu, passiu, introvertit, extravertit, problemàtic, busca-raons, i no sé quantes qualitats més? I totes aquestes preguntes contestades una a una per totes les marques que jo havia marcat que coneixia, que eren gairebé totes!! Resumint que al final després de ser sincer amb les dues o tres primeres marques, he acabat per contestar el típic No sap/No contesta. Portava ja un quart d’hora assegut davant l’ordinador i tenies ganes de marxar.

Això pel que fa les begudes sense gas. Però ah!! Després d’aquest quart d’hora, ara era el torn de les begudes gasoses tipus Coca-cola, Fanta i d’altres. I som-hi que no ha estat res!! Altre vegada la mateixa parafernàlia de preguntes però amb gas!!

Finalment, quan ja estava resignat a la meva sort i la majoria de preguntes eren No sap/No contesta, he arribat al final del test i he alçat el braços acompanyant el gest amb una petita esbufegada. M’he alçat, li he dit a la noia que ja estava. Molt educadament m’ha donat les gràcies i m’ha dit: “¿Ya has cogido el boli?”. Boli? Quin bolígraf havia d’agafar? Ha posat la mà dintre d’una bossa de nanses i ha tret un fantàstic bolígraf embolicat amb paper transparent de color verd i blanc (just com el que us he descrit al començament...). “¡¡Este!!” m’ha dit tota emocionada fent-me entrega del magnífic regal. Li he donat les gràcies i he m’he encaminat cap a la porta pensant que per la mitja hora que havia estat responent preguntes com un possés, ja em podrien haver donat un lot de begudes o quelcom semblant que hagués estat més profitós.

Quan marxava entrava un home acompanyat d’una d’aquestes dones reclutadores de vianants indefensos que no saben dir que no. Es veu que li tocava fer un test de... colònies!! L’he mirat i m’he compadit d’ell. Pobre noi!! A més, remugava que això de la informàtica no era lo seu... Però tranquil, que el bolígraf el tens assegurat!!