"El afgano"

Després d’uns quants llibres fallits en que la lectura era pesada, distreta però sense arribar a emocionar-me, àgil o tediosa (recordo que amb “Vida i destí” quan ja anava per la meitat del llibre, per la pàgina cinc cents i poc, vaig quedar salvat per la campana quan vaig anar a renovar-lo i hi havia algú que m’havia fet el favor de reservar-lo i el vaig tornar sense haver-lo acabat, per sort meva), ha caigut a les meves mans un llibre que a la fi m’ha fet gaudir de valent. I no podia ser un altre que el mestre Forsyth, que m’ha vingut a rescatar de les tenebres i m’ha guiat per un camí ple de llum. Com m’ha agradat aquest llibre, com m’ha enganxat, com he devorat les pàgines, com he passat hores llargues sense aixecar el cap d’entre les seves fulles, ... Resumint, que en poc més de quatre dies ja el tancava definitivament. Havia arribat al final de la història, per mala sort meva.

He llegit gairebé tots els llibres d’en Frederick Forsyth i no m’he emportat cap decepció. Tots són molt bons. Per qui li agradi la temàtica sobre la que escriu, és clar. A mi com que sí que m’atrau, doncs passa el que passa. Molt bona trama, personatges a dojo (en aquest no, tot s’ha de dir) i espies, terroristes i agents secrets que van i venen, son el còctel explosiu que sol barrejar aquest escriptor a les seves novel·les.

A “El afgano”, barreja Talibans, l’Afganistan, Al-Qaida, Bin Laden, els americans, els anglesos, el corà, i moltes més coses que fan la delícia dels seus incondicionals. Un llibre del tot recomanable.