El dia després de la Núria-Queralt.

Sí, ho he comprovat avui dimarts al matí quan he anat arribat a la feina: ahir vaig anar a treballar. Tinc consciència gairebé des d’ahir a la tarda quan vaig aixecar-me de la meva suposada migdiada. Ara intentaré descriure i fer una reconstrucció pas per pas com va ser el meu dia d’ahir basant-me en la meva intuïció i en les poques coses que he pogut trobar per casa. Bé, si us sembla, comencem.

Com vaig aixecar-me? Doncs tot un misteri. Imagino que vaig posar-me el despertador el dia abans a una determinada hora per arribar d’hora a treballar. Una de les teories a les que m’aferro amb molta força és que hagués fet una trucada al servei municipal de grues de Barcelona perquè vingués a alçar-me del llit. És molt probable, malgrat que he estat mirant pel terra de l’habitació i no he trobat el típic triangle groc de quan fan un servei. Potser van ser els bombers els que van fer la tasca llavors, perquè facilitats no els van faltar: balcó obert degut a la gran calor que feia. De totes maneres totes les meves plantes estan intactes. No n'hi ha cap que hagi resultat danyada. No descarto, però haver-me aixecat pel meu propi peu, sense abans haver passat el rosari, remugat i haver llençat improperis diversos.

Sé que vaig anar a treballar amb cotxe perquè un company de feina aquest matí m’ha comentat: “Avui l’has deixat a casa, no com ahir!!” donant-me un parell de copets a l’esquena. Una altra de les coses que em fa pensar que vaig anar a treballar motoritzat és que sobre el moble del menjador ha aparegut el rebut del pàrking d’aquest mes i que al meu compte corrent i falta just l’import exacte que val la plaça que tinc llogada. Dedueixo que, doncs, no vaig anar al pàrking només per pagar el rebut i vaig tornar-me’n a treballar a peu. Ah!! Com vaig arribar al pàrking? Doncs no ho sé, però probablement vaig trucar a un taxi perquè em portés fins allà i així estalviar-me els cinc o sis minut que tinc caminant fins allà.

La ruta que vaig seguir per anar a la feina imagino que va ser la de sempre. Sóc un home d’idees fixes. Això sí, segur que vaig descapotar el cotxe perquè em toqués molt l’aire i d’aquesta manera aconseguir despertar-me quan abans millor. Aquesta part tampoc la tindria encara molt clara.

Ara bé una de les millors preguntes. Una de les preguntes X i que més em tenen intrigat: què carai vaig fer ahir a la feina? Imagino que ben poca cosa. O no molt. O res de res. Suposo que vaig estar des de les 7:40 (hora que consta a la base de dades que vaig fitxar) fins les 14:00 (hora que consta a la base de dades que vaig plegar) amb els ulls oberts davant l’ordinador, una mà al ratolí, l’altra a sobre el teclat i sense parpellejar. Sort que no tinc salva pantalles posat, perquè sinó m’hagués delatat. No recordo haver anat a cap reunió, haver escrit cap document important, ni haver contestat cap incidència (per sort). Sí que segurament vaig tocar un programa que tenia a mitges i que divendres no funcionava i avui encara funcionava menys. De totes maneres he de dir, en descàrrec meu, que avui he recuperat el temps perdut ahir i ja he aconseguit que el programa funcioni d’allò més bé.

Com he dit abans, la base de dades de presència diu que vaig fitxar a les dos en punt. Així que hauria de tornar en cotxe cap a casa. Imagino..., ja que la clau era a la butxaca dels meus pantalons. De totes maneres ara m’asseguraré bé que el meu cotxe estigui aparcat a la plaça que li pertoca, al pàrking que li pertoca i que no hagi patit cap desperfecte.

Imagino que vaig dinar perquè hi havia una paella i uns quants plats fregats (mania que tinc sempre de netejar les coses quan les faig servir) i que el diumenge no hi eren. Després de dinar (i d’haver vist els Simpsons, afegeixo i suposo perquè sinó seria un crim), vaig estirar-me al llit a llegir, que és el que solc fer perquè m’entri la son quan vull fer la migdiada. Segurament que ho vaig fer, ja que aquest matí que he agafat el llibre, anava per un lloc el fil argumental del qual no recordava (he hagut de tirar enrere cinc o sis pàgines per tornar a una zona coneguda). Ah!! El que tinc clar és que vaig llevar-me sobre dos quarts de set. És a dir, que vaig fer un total de tres hores de migdiada. No està malament, per haver estat cansat.

Seguiré investigant...

P.D.: Sabeu què és el pitjor de tot? Que avui ja estic pensant en què passarà l’any vinent quan la tornem a fer!! I no només jo, sinó que el Xavi i el Raul també (m’ho han confirmat per mail). I pensar que ahir vaig pensar: “Mai més!!”, quan vaig arribar. No tenim remei!!