Bon vent i Barça nova!

Punt i final. Ronaldinho ja és història al club blaugrana. Finalment després d’hores de negociacions a tres bandes entre Barça, Milà i Manchester City, el jugador brasiler ha acabat amarrant a la cala milanista. Apa doncs, bon vent i Barça nou!! Sense el (ex) crack brasiler, el Barça està apunt de començar a rodar de nou. S’espera que el planter s’hagi tret de sobre els vicis i les males costums que Ronie va portar al vestidor. D ‘això se’n diu purificació de l’ànima. Obrir les finestres i que corri l’aire per tal que es renovi el que hi havia. Sàvia nova al planter. Matar les vells costums. Arrencar les males herbes.

Ara només espero que Ronaldinho doni les gràcies al Barça per aquest final tant digne que li han donat i que no es mereixia. Joan Laporta ha lluitat perquè així fos: un crack que ho havia donat tot pel club mereixia tenir una sortida per la porta gran. O si més no, de la forma menys dolorosa possible. La pilota està a la teulada del jugador. Serà capaç d’acomiadar-se de l’afició agraint els bons moments que ha viscut al seu costat i reconeixent que va ser gràcies a aquest club que va convertir-se en el millor jugador del món? Permeteu-me que ho dubti.

Una pregunta que ressona des de fa dies al meu cap és la següent: hem de reforçar a un rival directe en Champions? Ja sé que aquest any el Milà no juga la màxima competició europea, però de ben segur que l’any que ve ho farà i, de ben segur també, que ens tocarà jugar-nos les garrofes i el pas de ronda contra l’equip italià. Podent-lo vendre al Manchester City guanyant més diners, perquè ho hem hagut de donar-lo de rebaixes a l’entitat rossoneri?

De la marxa de Ronaldinho de can Barça, per qui em sap greu de veritat és per aquesta pobra gent de Castelldefels i rodalies. Ell va fer pujar el negoci de la restauració i l’oci. Bars, restaurants, discoteques i altres negocis de dubtosa legalitat estaven contents amb el veí ric que es deixava un munt de diners cada nit als seus locals. Ara, tot això s’ha acabat. com si no n’hi hagués prou amb euribors, hipoteques i IPCs, ara es troben amb que se’n va el seu màxim accionista.

Per acabar, acomiadar a Ronaldinho amb la mateixa indiferència, poca professionalitat i passotisme que ell ha demostrat aquest últims dos anys. No li vull mal ni bé. Senzillament passo. Em mostro indiferent amb el que pugui succeir-li a partir d’ara i amb el que pugui fer al seu nou club. Només acomiadar-me d’ell, perquè sóc educat: adéu!