I la gespa, què?

Sí, estic d’acord, està molt bé que:
- en Bruce Springsteen ompli dues vegades el Camp Nou (i perquè no van deixar-li fer més concerts...) .
- en Bruce Springsteen es passi tres hores tocant sobre l’escenari tenint com té cinquanta-set anys (si no recordo malament).
- al Bruce Springsteen li agradi molt Barcelona i li doni prioritat sobre altres ciutats espanyoles (sobretot aquella que està just al punt mig i on van a parar totes les carreters, vies de tren i surten tots els vols cap a altres continents, però que “al llegar agosto vaya vaya aquí no hay playa”).
- en Bruce Springsteen faci reviure el turisme a la capital catalana gràcies a la quantitat de gent que ve per veure’l des de fora de les nostres fronteres.
- en Bruce Springsteen estigui aprenent català i parli amb els milers de persones que van anar a veure’l en la nostra llengua (em guardo per mi que ja hagués pogut cantar Els segadors, el cant dels ocells o el Rosa d’abril).
- en Bruce Springsteen sigui un ídol de masses.
- el concert del Bruce Springsteen sigui un referent de llum i color i escenografies varies.
- el Barça s’emporti un bon grapat d’euros (més o menys un milió i mig) que ja van bé per pagar alguna que altre fitxa d’algun jugador d’aquest mediocres que tenim.

... però un bon barcelonista, a aquestes alçades només es fa una pregunta: i la gespa del Camp Nou, què? Com haurà quedat? L’haurem de replantar amb el risc que això suposa? No voldria recordar aquella temporada que vam passar-nos més de la meitat dels partits jugant en un terreny de joc que es desmuntava i semblava un puzzle de peces de gespa. Pobra catifa verda!!